Blog Olivier Massot

Corre camarada! Els joves del vell món encara són darrere teu!

Olivier Massot — Fri, 13 Jun 2008 21:00:00 +0200

De 1968 no recordem més que el mes de maig i alguns esdeveniments esdevinguts llegendaris : 1968 té una versió oficial, el seu context és en l'ombra i sem convidats a somiar als llocs parisencs dels esdeveniments, com la universitat de la Sorbonne o el teatre de l'Odéon, al costat de Sauvageot, Geismar i Cohn-Bendit, tuejant els monstres sagrats com ara Sartre o Althusser, i interpel·lant amb vehemència els proïsmes, com Foucault o Deleuze. Els més temeraris ens podem imaginar a les barricades al Boulevard Saint-Michel o Rue des Saints-Pères. Amb l’ajut dels mitjans de comunicació, aquest decorat ens torna presoners d'una memòria que no és nostra i ens retorna la imatge d'una joventut que no és nostra. D'aquesta manera, el nom «seixantavuitesos» fa estratègicament eco als « quarante-huitards » communards de 1848, en referència als il·lustres predecessors revolucionaris. Si la història no balbuceja, es produeix dues vegades : en forma de drama, després de farsa. El 2008, els seixantavuitesos s'atribueixen el fet d'haver estat els sols a haver estat joves, i que encara ho romanen en commemorar aquests esdeveniments, amb llàgrimes i anècdota a la boca, tot lamentant «el temps que els menys de vint anys no poden conèixer», on l’engatjament polític era de rigor.

Els joves actuals paguen la interpretació del 68

La commemoració sacralitzada cada 10 anys oculta dos aspectes que situen aquest famós mes de maig en un continu històric planetari : el context mundial i el moviment social engegat a la fi de la revolta estudiantil. En aquestes perspectives, Maig del 68 s'integra dins d'una revolució mundial que condueix a un nou ensinistrament de les classes laborioses que respon a les noves necessitats econòmiques : la quasitotalitat dels nostres estudiants esvalotadors han passat sense transició del coll mao al coll blanc i corbata. És l'etern retorn de l'idèntic. Les commemoracions decennals fan ressorgir l'espectre del Gran Vespre, que tanmateix no ha tingut lloc el 68 de tant que la unió del mal humor estudiantil i les reivindicacions obreres treuen mal a articular-se. No es tracta més que d'una amplificació del que vivim any rere any : el somni de veure el poder estatal en crisi, somni mantingut per aquells que han viscut el període sense pervernir-hi, i que tindrien tot a perdre si s'hagués de produir. Somni revolucionari per a borgesos bohemis tranquils, oblidadissos del moviment obrer de maig que va permetre la reducció del temps de treball i l'augmentació salarial. El 2008, resta una foto esgrogueïda, la nostàlgia d'una època en què tot hauria pogut ser possible, però que tan sols ha afirmat que el domini canviava de forma.

Els exjoves neguen una joventut diferent de la llur

Un cop la imaginació hauria pres efectivament el poder, « canviaria la vida» ? La circumspecció és de rigor : el «gaudim sense traves» l’ha seguit un tàcit « romanem amb fermesa». Les temptatives autogestionàries han deixat lliure curs al «pensament» de la realització d’hom mateix, de preferència en benefici de l'empresa. Els Estats Units resten l'exemple amb el famós «no demanis què pot fer l'Estat per a tu, però demana què pots fer tu per a l'Estat» on l'Estat s'ha tornat una empresa com una altra. L'empresari, fent l'espectacle, esdevé la icona de la «jove generació» : cal reeixir a qualsevol preu, ser conegut i sobretot adoptar els codis dictats pels més grans a gran reforç de publicitat. Per fer-ho curt, les commemoracions de maig del 68 parlen a la joventut virtual d'exjoves que reivindiquen poder i autoritat oblidant que han qüestionat aquests. Ha donat Libération, el diari de Sartre i July, pagat pel multimilionari Rothschild. Els mateixos exjoves es lliuren amb de molt bon grat en exemple, fins a negar que hi pugui haver una joventut altre, actual, ja que massa desil·lusionada, massa poc engatjada. Però són ells, joves durant el 1968, que han contribuït d’allò més a l'esfondrament de la política i del pensament.

La dependència és pròpia dels humans

Olivier Massot — Fri, 30 May 2008 21:00:00 +0200

És il·lusori de pensar que l'Home pugui ésser independent : no solament neix amb necessitats, sinó que demés, com a animal social, es crea menesters... Ens fabriquem un teixit de costums que, no sols, estructuren el nostre comportament i la nostra manera de pensar, mes sobretot, ens tranquil·litzen ja que no els fem dependre de nosaltres mateixos. Així és com, poc a poc, passant d'un fenomen de moda, és a dir d'una imitació en l'espai, un comportament lúdic esdevindrà un costum (sia la repetició d'aquest comportament en el temps) i, perdent el seu caràcter fútil, es tornarà més i més «addictiu». Un xic com si, enlloc de l'alegre despreocupació i innocència dels primers temps, sorgís la necessitat cada vegada més creixent d'adoptar tal mena de capteniment, no pas per aquest comportament mateix (el plaer que pot procurar com a tal), sinó pel que permet d’obtenir de manera derivada, de manera secundària : fondre's en la massa, passar inadvertit, oblidar la seua singularitat - en resum ser en la norma. Des d'aquest punt de vista, la noció de dependència pren una significació molt particular que va força més enllà de ka seua limitació a certes substàncies il·lícites o no. De què es tracta, ací, és d'una certa manera de pensar, un mode particular de relació al món que sembla acostar-se a la fórmula marxista : «La religió és l'opi del poble» però pas tan sols. No és qüestió, fora massa simplificador, de reduir la nostra posició a la idea segons la qual tota ideologia és una mena de droga. La nostra posició, ací, és de fer veure la interdependència que existeix entre subjectes, no solament entre individus, sinó igualment entre grups d'individus.
La dependència, són els Altres

És a través de l'Altre, que és tot altre, que podem arribar és a saber qui sem, i existum en aquesta diferència amb l'Altre... Problema ! Si ens construïm respecte d’aquest Altre, participem en la seua construcció, doncs no és considerat com autònom ans al contrari entra en una relació amb jo, generalment, de dues maneres oposades : o bé aquest Altre és considerat com superior a jo i m'inclini davant d'ell, o bé se’l veu com a inferior a jo i li imposi la meua llei. La diferència és, així, esbiaixada i esdevé relació de subjecció, relació de poder, de domini, per força. Així, el bescanvi, que ha de ser en principi el nostre mitjà per ser el que sem, no és ni igual, ni just. En aquest estadi és bo de saber si és desitjable de trobar-se en una situació on la societat seria plenament autònoma, trobant en si mateixa el seu propi fi, i inevitablement composta amb individus totalment lliures, és a dir sense cap alienació. Aquesta qüestió utòpica ens acosta a Protàgores, per a qui l'Home és la mesura de tota cosa. El risc d'aquesta situació seria de veure l'hubris humà no ésser equilibrat per cap dike, els excessos de l'Home no serien limitats per cap dret emanant d'ell (i que no podrien emanar més que d'ell ja que l'home totalment lliure no podria tenir recurs a un dret que li seria transcendent tal la Temis). Això posa tota la problemàtica del "com viure junts"...

Els paradisos artificials, útils per romandre en la norma

Al marc social, col·lectiu per definició, si cadascun de nosaltres és deixat a l'expressió més àmplia de tots els excessos de cadascun de nosaltres, com és possible d’organitzar una organització social humana ? Tret de reprendre la filosofia de la generació espontània que prové de l'Il·limitat que va desenvolupar Anaximandre i que remet a una unitat primordial i primitiva de la qual tot procedeix - no sense fatalisme. Veiem així dues posicions : aquella que es decanta pel fat, segons la qual l'home és la joguina d'un destí que no domina pas, aquella que defensa el franc albir, on el sol límit és el pensar ,l'Home es torna un déu. Potser per allunyar aquesta doble angoixa : de no ser més que un autòmata o de ser igual al Demiürg, que els paradisos artificials que siguin químics, filosòfics, ideològics són necessaris a tot home, per tal que no tingui consciència ni de la seua finitude ni de la seua grandesa - i romangui en la norma.

La pauperització és inevitable?

Olivier Massot — Fri, 02 May 2008 23:00:15 +0200

L'Ingrés Mínim d'Inserció (en francès "RMI"), salari de la pobresa administrat pels Departaments francesos, varia de 394.16 a 940.61 € segons el nombre de persones a càrrec i l'allotjament del beneficiari. Aquest ha de tenir 25 anys o com a mínim un mainatge a càrrec seu, s'ha d'estat a França i els seus recursos no han pas de superar l'import del RMI, que fixa el llindar de l'ajuda pública als pobres. El RMI té els seus accessoris com la Cobertura Malaltia Universal de base i complementària, la desgravació de la taxa d'habitatge i del cànon audiovisual, uns subsidis socials d'allotjament, rebaixes de telèfon, transports, electricitat i calefacció, entrada de franc als museus i un extra nadalenc. El departament del Pirineus-Orientals (Catalunya nord) comtemplaria 12.384 beneficiaris del RMI, cosa que el situaria al número 19 del rànquing francès, entre l'Essonne, a la regió parisenca, i el Baix-Rin alsacià. Al capdavant de la llista, el departament de Bouches-du-Rhône (capital Marsella) tindria 67.300 receptors. El condicional s'imposa a conseqüència de l'extrema dificultat per trobar dades recents i convincents. Com a proposta de conjectura, la posada en relació amb les poblacions totals és alliçonadora: Catalunya nord s'acosta a les Bouches-du-Rhône, amb una taxa propera del 3%, mentre l'Essonne i el Baix-Rin evolucionen entre l'1 i el 0.5%... D'altra banda, la taxa d'atur al 4t trimestre 2007 és del 10.7% en país català, 10.3% a les Bouches-du-Rhône, 5.2% a l'Essonne i 6.1% al Baixa-Rin, segons l'INSEE.

El trencaclosques de les dades de la pobresa

L'única xifra clara és la de l'1,16 milió de beneficiaris del RMI a França, Ultramar inclòs, al 31 de desembre de 2007, amb una davallada de 8% en un any: l'ambigüitat de les xifres permet fer-los fer qualsevol afirmació segons si se'ls pren en valor absolut, proporcionalment a quelcom, de manera diacrònica o sincrònica. Si les xifres fluctuen, les idees atribuïdes a la pobresa són més perennes. Aqueixos conceptes provoquen una visió maniquea, amb d'un band els «bons pobres» afectats pels cops de la sort i ferits pels atzars de la vida, i de l'altre els « mals pobres», ganduls, que es complauen en un quotidià sòrdid. Això genera una caracterització moral: els «bons pobres», amb costums conformes a les normes socials, mereixen una ajuda, i els « mals pobres», considerats perillosos, són criminalitzats.

El concepte de «pobre» evoluciona en el temps

La justificació moral de la discriminació dins la pobresa s'ha fet econòmica, segons una idea senzilla que corre des de finals del segle XVIII, formalitzada per Tocqueville, en la seua Memòria sobre el pauperisme de 1835 : el pensador polític francès distingeix la caritat privada de la pública afavorint la primera, considerada com una virtut que estableix «vincles precioses entre el ric i el pobre», i rebutja la degona, susceptible de « mantenir en l'ociositat el major nombre de pobres i de mantenir els seus lleures a costa dels que treballen». Tocqueville empalma afirmant «L'home neix amb necessitats i es crea necessitats». El pobre evoluciona en el temps! D'incapaç d'alimentar la seva família es torna incapaç de guanyar-se un estàndard de vida: la progressió de la comoditat de vida a través de la multiplicació de les sol·licituds consumistes augmenta el nombre de pobres. Per això doncs es recorre a bastament a l'almoina, convertida en «ajuts socials», només possible en situacions favorables: sols una societat prou rica pot socórrer els indigents... Cínicament, l'economista italià Pareto subratlla fins i tot que les societats incapaces d'alimentar tothom eliminen els subjectes improductius, mainada i vells, mentre que les societats riques creen ajudes per als inactius en lloc d'afavorir una «selecció natural» per eradicar-los, augmentar la riquesa global i espletir un màxim de gent... Llavors torna la pregunta provocadora de Michel Rocard, primer ministre francès el 1990 : «França no pot acollir tota la misèria del món ». Plasmant el model de la Catalunya nord, amb un malestar econòmic cert, la multiplicació dels pobres conduiria a la pauperització dels territoris ?