http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/colonisation-le-petit-comptoir-puis-lempire-et-enfin-la-repentance-259 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/colonisation-le-petit-comptoir-puis-lempire-et-enfin-la-repentance-259 Fri, 08 Aug 2008 21:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/colonisation-le-petit-comptoir-puis-lempire-et-enfin-la-repentance-259 l·len al penediment, molt a la moda al començament del segle XXI. Però des que els homes saben navegar, han mostrat la seua propensió a anar a veure enjondre i molt lluny, sigui per esperit d'aventura, o bé per comerciar-hi, o bé per instal·lar-s'hi. Tanmateix només al segle XIX aquestes diverses formes de colonització han atès llur plena espellida amb la formació dels grans imperis colonials. A França, l'artesà principal en va ser Jules Ferry, nat el 1832 i mort el 1893, que obtingué així el motiu de "Ferry-Tonkin".

Jules Ferry : «Civilitzar les races inferiors».

L'apòstol de l'obra escolar que estava per tornar-se moderna no escapava, en el seu temps ja, a la crítica. El personatge anunciava motivacions d'una gran generositat social que no eren per això menys determinades per la ideologia de la unitat i de la identitat nacionals, per l'exigència econòmica de respondre a la demanda d'obra educada. Es troben aquestes mateixes motivacions en el seu zel expansionista colonial. Ideològic, amb la missió que es dóna de "civilitzar" els pobles colonitzats, segons una opinió àmpliament compartida en aquesta època, sobretot per Victor Hugo. Econòmic, per tal de trobar sortides per a la producció de massa de la indústria francesa en plena florida i sobretot per tal d'assegurar-se el control de les matèries primeres. Estratègic i militar també, per garantir una forta presència de França al món. L'humanisme no hi figura pas més quan es miren les declaracions de Ferry, el 30 de juliol de l1885 a la cambra de diputats, impregnades de racisme subjacent en aquesta època : "Les races superiors tenen el deure de civilitzar les races inferiors." El pare de la instrucció obligatòria va atreure una resposta mordaç de Georges Clemenceau : "Heus aquí, en paraules seues, la tesi del Sr. Ferry i es veuria el govern francès exercint el seu dret sobre les races inferiors anant a guerrejar contra elles i convertint-les per força als beneficis de la civilització... ".

Què amaga el fals debat sobre la colonització ?

A la França de Jean-Pierre Raffarin, el setembre de 2003, una report fet per a l'Estat manllevava a la semàntica colonial la més desenfrenada : «França havia demanat als seus fills més intrèpids que fessen la seua resplendor més enllà dels mars : amb coratge, amb entusiasme, amb tenacitat, ho han fet. A les terres els han donat en valor, les malalties les han combatudes, s’ha promogut una vertadera política de desenvolupament». El 2005, diputats que volien subratllar el "paper positiu de la presència francesa a ultramar" han reprès les postures ideològiques de Jules Ferry. Al contrari, diversos treballs d'historiadors aquests darrers anys handocumentat una tesi anticolonialista : ben abans de les Guerres mundials, la conquesta de l'imperi francès hauria estat el laboratori dels crims racistes del segle XX. Pel que fa al domini que ha seguit, hauria menat a una explotació desvergonyida el deute econòmic i moral de la qual encara avui el viuen en la carn els excolonitzats. D'on l'emergència d'un desig de penediment. Aquestes actituds contradictòries ens tempten de enviar-los a passeig, ja que no serveix a res de magnificar o de lamentar moments triats de la Història. Posar en fora de joc els historiadors és una manera de desviar la historicitat en el seu profit. Cal demanar a les Reines d'Anglaterra que es penedeixin d'haver cremat Joana d'Arc ? En canvi, hom es pot demanar què amaga aquest fals debat. |De ben segur, el manteniment de pobles excolonitzats en formes de subjecció sobretot econòmica. La colonització continua sota altres formes. Ja que si els beneficis haguessen estat els que es descriuen, per què vindrien avui a morir a les fronteres europees?]]> http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/la-fatale-imposture-du-centre-46 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/la-fatale-imposture-du-centre-46 Sat, 03 Nov 2007 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/la-fatale-imposture-du-centre-46

Després del "Ni-Ni" i el " I-I " heus aquí el "igual-igual"!

Encara que el CREC afirmi que la política del centre no es redueix "a una simple actitud acompanyada d'un discurs ni-ni", és així com se la presenta sobretot en període electoral. Al cap del discurs, vet-lo aquí sempre etiquetat de centre-dret o centre-esquerra. Els centristes fan com aquests pollastres que s'alegren a la dreta i à l'esquerra mentre la masovera els indica dret davant la porta del galliner. La suposada política del just equilibri és una política virtual essencialment, fundada en principis d'ordre transcendental : "un just equilibri és a dir harmonia ha d’ésser conforme a la justícia, a la moral, a la raó, en veritat, a la realitat, en la regla, que és tal que ha de ser, que és exacta. ". Aquests conceptes universals prometen l'ordre, el rigor geomètric, una societat arquitecturalment harmoniosa però no produeixen cap dinàmica pròpia. Així que s'encarnen aquests conceptes, es retroben les divisions polítiques habituals. El discurs Ni-Ni deixa un forat en l'espai polític, un blanc a omplir mentre que el discurs I-I s'esforça a ocupar-ne la gairebé totalitat. En el primer cas, el blanc mai no s’omple i l'altre pressuposa una molt problemàtica Unió Sagrada. En els dos casos tornem a la mateixa incapacitat, al mateix immobilisme, a la mateixa impotència.

El centre de totes les impostures...

Durant la presidencial francesa de 2007, els centristes encara han perdut en credibilitat. La creació del partit «Nou Centre», al maig, ha revelat la inanitat del discurs del candidat centrista François Bayrou. S’han empentat per tornar a l'habitual galliner de la dreta. Una vegada més, el centrisme ha dibuixat els contorns d'una societat ideal on l'home és en harmonia amb els seus semblants i amb la naturalesa i després, confrontat a la realitat, ha trobat el seu lloc en l'espai polític. Han fet somiar però de fet han predicat el realisme mentre que es tractava d'utopia, el pragmatisme mentre que es tractava d'oportunisme, la simetria, el just equilibri mentre que es tractava de dissimetria puix que tomben sempre del mateix costat. Aquesta impostura és el fet d'un maquiavel•lisme congènit o el fet de somiatruites ingenus que fan prova d'una tossuderia de ximple? Sigui com sigui, sempre hi haurà electors sensibles al cant de les sirenes del Consens Universal. Hi haurà doncs sempre un Centre per embolicar el joc polític. Ara què pot passar quan hi ha tres centres, dos francesos (Modem i Nou Centre) i un català (Convergència Democràtica de Catalunya) ? Tindrem el privilegi de beneficiar de tres menes d'embolics a Catalunya del Nord ?]]> http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/etre-ou-ne-pas-etre-catalan-est-il-une-bonne-question-45 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/etre-ou-ne-pas-etre-catalan-est-il-une-bonne-question-45 Sat, 17 Feb 2007 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/etre-ou-ne-pas-etre-catalan-est-il-une-bonne-question-45
De la presa de consciència del 68 al sobrants identitaris dels anys 00

Per als Catalans del nord, de França (i tots els noms que se’ls dona), el "sobresalt identitari" data dels anys 1970 amb l'emergència de la cançó catalana. Retindrem sobretot Joan Pau Giné i Pere Figueres que, amb el cantant Lluís Llach, del costat Sud, han impregnat el públic popular amb la pròpia llengua, tot permetent –li molt pacíficament d'expressar la seua catalanité. El moviment contestatari del maig del 1968 havia contribuït sens dubte a aquest alliberament que va seguir. Totes les autoritats eren qüestionades incloent-hi la de l'estat jacobí. Llavors, es descobreix la llengua catalana, encara parlada al camp, que havia perdurat en les famílies (bretó, basc, occità i cors coneixeran el mateix interès). Tan sols calia, per als habitants d'aquestes regions, gosar de parlar i d’assumir, posant fi a una llarga alienació. La reconquesta de la identitat era llançada. Un treball en profunditat s’ha dut a terme a les escoles catalanes que es crearen a semblança del que es feia a les altres minories nacionals de França. A Perpinyà, Ràdio Arrels tenia un paper simbòlic major, com Gure Irratia al País Basc... Tanmateix si trobar les seues arrels i tornar al seu origen és benèfic per a la formació de la personalitat, no és bo per a aquell o aquella que se cerca d’ésser sotmès a un forcing. La pressió dels integristes, com n'existeix en els moviments identitaris i en les religions, s’origina en la manera de posar el problema, en forma de dilema en la seua presentació binària : ésser o no ésser. A cops el resultat és que reflueixen els qui se cerquen. Tanmateix, l’Europa ajudant, el cas català presenta més que mai la seua bipolaritat molt de temps oblidada, composta d'una part Nord i d'una part Sud. Emperò, fent-me amb catalans del sud, a Cerdanya per exemple, puc constatar que se m’identifica només com a francesa. Tanmateix, per a mi, no són exempts ells mateixos d'una certa "castellanitat" o bé d'una "castellanitat" certa. I he pogut verificar al meu voltant que aquesta constatació era compartida àmpliament. Així, als ulls de la gent del Sud, tinc el sentiment de no saber pas més qui sóc. Si no em reconeixen com un dels seus i si, d'altra banda no em sento pas més de bo francesa, llavors qui sóc ? I heus-m’aquí culpabilitzada... Ja que la influència francesa a la Catalunya del Nord i la influència castellana a la Catalunya del Sud són innegables. Això fa part de les nostres històries respectives. No vull que em considerin més com una "franximan", no ésser més en l'alternativa. Voldria que anem plegats cap a una superació d'aquest tancament entre ésser i no ésser, que anem més enllà de la tria frustrant que se’ns proposa : una Catalunya del Nord que no seria altre que "l'accent català de la República francesa", segons l'eslògan permanent del seu molt oficial Consell General, i l'adhesió sense condicions a una Catalunya del Sud, aquesta mateixa més o menys castellanitzada, malgrat els seus esforços. Cal refusar totes les pràctiques identitàries intolerants, que exclouen objectivament, i recercar de part i d'altre de la frontera, una identitat oberta, acollidora, generosa i empàtica. A falta de què el risc serà gran de viure en el "mal ésser"...]]> http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/lironie-cest-fini-44 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/lironie-cest-fini-44 Fri, 17 Mar 2006 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/laura-panellet/bloc/lironie-cest-fini-44 Qualques exemples d'ironia :
- a un nin que s'ha tacat : "Ets net" !
- a una persona que fracassa en una temptativa" : Quina
traçat"!
- Montesquieu : "Com es pot ser persa ?"
- Poltrona : "Calia un calculador, va ser un ballarí que ho va obtenir" !

En els dos primers exemples el context mateix proposa no-A. En els dos darrers, cal un raonament més elaborat i l'emprament de conceptes. La interpretació pot ser errònia i la ironia fallar o fins i tot fer l'efecte contrari del que se cercava. Es comprova doncs que la ironia fa intervenir una lògica particular fora de tots els contexts emocional o factual. Efectua una distanciació del seu autor i demana la mateixa actitud de part del seu intèrpret. Té per objectiu fer emergir una visió alternativa, per produir una altra percepció de la realitat. Altra època, altres poders i per tant altres formes de resistència. El 2005, la lluita dels Catalans contra el poder regional encarnat per Georges Frêche, President del Llenguadoc-Rosselló, n'és un exemple molt recent. Quan el Sr. Frêche ha volgut tornar a batejar la regió en Septimània, un ardent i forta campanya s'ha organitzat contra el desig estrafolari i intempestiu del potentat montpellerenc. S'ha utilitzat molt l'humor, l'escarniment, la derisió però gens d'ironia? Pensem en el cartell del
municipi català dels Angles : "Contra la Septimaniola, vaccinem". Presentava G. Frêche, cul nu, en la postura del "caganer", el personatge del pessebre descobert en plena sessió d'alleujament intestinal. Llest per vaccinar-lo,
un minyonet en vestit tradicional, armat d'una enorme xeringa. Aquest dibuix representava una metàfora en la qual la idea de G. Frêche era comparada a una malaltia de la qual el President de la Regió era atès, i de la qual els catalans l'havien de curar i sobretot prevenir-se. Pensem també en tots els jocs de paraules permesos per la fonètica de Septimània com septicèmia, septimania i fins i tot "septiconyaria"? Pensem també en el Burro Emmascarat, un zorro animal creat per l'avinentesa. Però en aquest cas res de risible. Sols serietat. El Burro Mascarat era l'heroi del poble català oprimit. Sem lluny de la irrisió amb aquesta al.legoria que convoca
d'una part l'ase símbol dels Països Catalans, el burro, i d'altra banda una figura popular de la lluita contra l'opressió, Zorro. En aquest context de lluita molt tensa, podia hom manejar la ironia ? Es tenia temps d'assentar els hàbits d'interpretació necessaris, de prendre la distància que convé ? Hauria calgut representar G. Frêche en simpàtic
president de regió, que valorava de nou la identitat catalana, garantint els seus valors i sobretot particularment respectuós del país nord català. Hauria calgut poder, parodiant Montesquieu, escriure : "Com es pot ser català" ?.

S'ha acabat el temps de la burla "intel.lectual" : és lluny el temps de les Llums.

A l'evidència l'opinió pública és més apta avui a empassar-se les idees destil.lades pels mitjans de comunicació de masses que a exercir el seu propi judici. En lloc de recórrer a la raó, hom es complau en una emoció que porta la conclusió. Les Llums són disminuïdes, és la tornada a l'obscurantisme i sobre aquesta regressió teoritzen desgraciadament certs pensadors que es vanten de donar fi al segle de la Raó al motiu que no
hauria resolt els problemes de la humanitat. Però, en corol.lari, la intolerància es desenvolupa ja que el fet religiós
ocupa d'ara endavant un lloc preponderant i facilita també els replegament comunitaris. La màscara que procura la ironia nos seria ben útil ara que és tan difícil i perillós d'exercir la més petita crítica. L'autocensura o fins i tot la censura són de tornada i la llibertat d'expressió dels ciutadans és discutida. Es parla de prohibir una peça de Voltaire titulada "Mahomet". Prohibida en 1740, ho seria al segle XXI ? I què dir de les polèmiques caricatures d'aquest mateix profeta ? Se l'hauria pogut representar irònicament com un home de pau blandant una flor o un ram d'olivera ? El lector hauria pogut pensar el contrari ? A per no-A hauria estat més hàbil però el dibuix hauria estat comprès en aquest context passional, emocional, irracional ?
Decididament sembla que la ironia hagi disminuït amb les Llums...]]>