Blog Joan Betriu

Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /var/www/vhosts/la-clau.net/subdomains/blogs/httpdocs/comuns/utils.php on line 247 http://blogs.la-clau.net// Blog Joan Betriu Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca <![CDATA[La Jonquera, o el reforç visible de la frontera]]> http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-jonquera-ou-le-renforcement-visible-de-la-frontiere-246 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-jonquera-ou-le-renforcement-visible-de-la-frontiere-246 Fri, 11 Jul 2008 21:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-jonquera-ou-le-renforcement-visible-de-la-frontiere-246
La darreríssima frontera

Allà, en aquest enclavament fora del temps i de l'espai, tot és millor, tot és accessible, tot és més bé de preu. En tot cas, ho creuen els qui fan hores d'embussos per arribar a l'estret, als límits del món legal, real i normal. Que vagin al «Pertús espanyol» o àdhuc a la Jonquera, hom es troba en un altre lloc, una Andorra a l’abast, en més trash potser, ja que aquí gens de luxe, cap súper ganga com en el món més soft del fons dels Pirineus : aquí, no hi ha pas forçosament autos lluents, magatzems de luxe o hotels 5 estels a tot arreu. Aquí, és l'Oest del suc de pàmpol, per pocs quilòmetres. Aquí, són Lidl i Aldi encara menys cars -però certament de qualitat millor-, aquí són els restaurants de massa tendència «Bufet lliure» on l'enorme costa qualques euros. Aquí, es troba al magatzem mateix, petit o gran, olives, carn, formatge, pastís (del que es beu a França ben segur), barrets d'ala ampla mexicans, samarretes del PSG, del Manchester i del Real Madrid però també catifes, roba, perfum, plantes, toreros de pelfa, etcètera i després del restaurant, el joc de bitlles, el bordell i l'estació de servei, a la nau a tocant, rajoles, vestits d'esport de marca, fruita i llegums ; aquí es fa l'aventura entre camioners i tintoines, entre els policies i els nostres veïns del poble. Aquí, sobretot hom és persuadit que és millor que a casa, que de totes maneres, ha enganyat qui li ha venut el seu producte i tot, mentre que aquest ha guanyat les apostes d’ençà molt de temps. Aquí, finalment, encara és l’Espanya de sempre, una illa a la regió propera. És l’Espanya que els francesos tenen present : de fet, és veritat que encara s'hi fan saltejar

La jonquerització dels esperits

Però cal veure que tots tenen raó : els qui vénen del Nord i els qui vénen del Sud. Tothom hi troba el seu millor compte i en això rau gran part la veritat i el just, sobretot si en surten tots contents. Llavors per què escopiria a la felicitat d'altri que ni tan sols no em molesta ? Atès ruminat-m’ho bé, tots tenen raó i a més, descriuen tots un malestar que es viu enjondre. Si fan desenes o fins i tot centenars de quilòmetres per venir allà, si fan vacances a Canet, a Port-Vendres o a Arles i fan amb fervor el camí sinuós dels remingols de les Cluses per atènyer el Nirvana pertusenc, doncs finalment ha de ser millor i no és cap via crucis. Més al nord, la vida s'ha tornat massa cara, aquí, els euros es compten encara mentalment com pessetes. I ho podem verificar, per a moltes coses, és veritat !... Llavors no llancem la pedra, ni als venedors ni als consumidors, tots hi troben llur felicitat. Una mena d'exutori natural nascut d'una frontera que ho és ben poc per a milers de gent que somien de sortir de la grisor setmanal i que encara veuen que existeix un indret meravellós a l’abast dels portamonedes.]]> <![CDATA[La dona catalana, entre mite i realitats]]> http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-femme-catalane-entre-mythe-et-realites-168 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-femme-catalane-entre-mythe-et-realites-168 Sat, 23 Feb 2008 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-femme-catalane-entre-mythe-et-realites-168
Mestressa real de sa casa

L’originalitat, però, li és proporcionada per aquesta mateixa descripció. La dona catalana és mestressa dels llocs de vida, on assoleix centralitat. En la família com a grup que les lleis escrites reglementen estrictament, la distribució dels rols, precisa i reproductora des de l’edat mitjana fins al segle XIX, ella pot assumir el protagonisme, en ser la pubilla, hereva del patrimoni, quan li toca per atzar o per elecció ser designada clau de volta del sistema. Ara bé, la major part del temps és designada per un home (pare, germà, marit) i sempre tindrà la seua mirada. Però el poder és més seu perquè el bé familiar –i el nom, originalitat local!– passa per ella. S’imposa gràcies al nervi de l’aliança, el diner, que legalment pot transmetre, recuperar i gestionar, altra especificitat.
Els casos de transgressió són difícils, quasi impossibles a la immensa majoria, perquè bàsicament no es pot desfer allò que de manera immemorial Déu ha fet. Social serà la fugida lluny o al contrari la sortida d’un clan per un altre amb el casament. Sexual serà per la dominació del “mascle”, però no forçosament escassa perquè les personalitats fan el seu efecte. Dit això, l’extraconjugalitat és certa, “tàcitament acceptada” a dalt de la jerarquia social, amagada en la pagesia on es pot desfermar la violència. Intel·lectual serà reservada a les capes socials més elevades i encara.

El nou segle alliberarà la dona al 100%?

Les etapes de les revolucions industrials permeten fer explotar alguns dogals i portar cap a més equitat i igualtat entre l’Home i la Dona, fins l’adveniment del Dia Mundial de la Dona Treballadora nascut fa 100 anys, segellat per l’ONU el 1945. Aquesta igualtat progressiva, poc esbrinada en la constant relació de dominació per l’home, s’insinua en les pràctiques i les ments quan s’acceleren les necessitats socials i econòmiques. Però a passos, ben a poc a poc. Quan la revolució francesa la hi dóna, el Codi Civil la hi reprèn donant altre cop l’autoritat al pare o espòs. Només al segle XX, 1931 a l’estat espanyol, 1946 a l’estat francès, se’ls atorga el ret de vot. Quan l’economia trastorna el món familiar, quan els cabalers deixen la llar, quan el batec de la vida passa del camp a la ciutat, canvien les relacions de força entre home i dona. L’escolarització augmenta l’alliberament, però la llibertat és la meta a aconseguir, és a dir de fet deixar de triar entre Maria l’ideal, l’humil o Eva, el natural, el mal. Una tercera via en procés de construcció encara avui amb moltes excletxes per tapar. Caldrà que passin molts anys perquè el dia de la Dona resulti desfasat i s’hagi de suprimir.]]> <![CDATA[Invasió Anglesa ? No, nous emigrants...]]> http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/invasion-anglaise-non-nouveaux-migrants-167 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/invasion-anglaise-non-nouveaux-migrants-167 Sat, 17 Nov 2007 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/invasion-anglaise-non-nouveaux-migrants-167
Que hi ha contradicció entre anglès i catalanitat?

La nostra història demogràfica permet d’adonar-se que hem fabricat des de fa segles un model original per a un país sense estat. Catalunya, terra d'immigració convida sobretot a pensar-la com a terra d'integració. Llavors els anglesos ara; els belgues, els holandesos o els francesos abans i sempre, per raons d'heliotropisme en bona part; però també i sobretot els espanyols o els magribins, per raons més prosaiques, tots només són coms elements més en el gresal. Se'ns serveix que els anglesos no parlen francès, que fins i tot fan associacions entre ells, que munten agències immobiliàries, etcètera. Efectivament, amb tot n'hi ha molts d'altres que no parlen francès i què hauria de dir un catalanoparlant com jo! Per les associacions, que oblidem les dels espanyols, dels portuguesos, de la "gent del Nord" i les dels catalans expatriats. L'immobiliari, parlem-ne! Qui ven ?!? Qui és propietari de terrenys, ben content que la seua vinya sigui en el PLU (Pla Local d’Urbanisme) municipal o que la seva ruïna sigui construïble ?!? Sem llestos a vendre el nostre bé i la nostra ànima al major oferent però després protestem.

Ser català: una nova definició ?

Es posa el problema de la nostra identitat. Juga a fons aquí segons un procés clàssic, el de la contraidentitat: els "altres" arriben, tenim la impressió, amb raó matemàtica, que ens dilueixen, reaccionem per por de desaparèixer i de fet mai no hem clamat tant el que sem! De fet, tenim tot a guanyar-hi. Llavors, com sabem produir català d’ençà que Catalunya existeix, just lets do it! Aquest és el desafiament. Al sud, hom hi treballa encara més ja que les migracions i les perspectives són altrament més fortes i diverses. Aquí com allà, aquesta capacitat d'integració resideix en la traça, el savoir-faire, per no caure en la desintegració. Però tot no és tan simple: hem posar molta cura a no caure en l'angelisme i en dos enormes esculls: l'identitari de rebuig i l'identitari comercial. La paraula "catalana" avui s’ha tornat gastada davant aquestes arribades exteriors i ser català a vegades només vol dir poca cosa: rugbi, cuina, grans trobades, et caetera. però també artesans, tallers automòbils, supermercats, etc. Sempre aplaudeixi aquestes iniciatives, però quina profunditat dellà les paraules? La catalanitat ha esdevingut a la moda, superficialment, per vendre, sobretot als "Nous Catalans", o indirectament de cara als "catalans", els de "l’altre costat", que creiem més eixorits que nosaltres. Aleshores no somiem pas, tothom té el seu destí entre les mans: si volem salvar el nostre ésser cultural, identitari àdhc, hem de confiar en nosaltres i començar per desmuntar els murs de separació de la nostra societat compartimentada. Els anglesos no salvaran pas, per defecte o per voluntat, la nostra catalanitat, però no seran descontents de participar-hi, a voltes potser més més que nosaltres mateixos, puix que han ajudat a suggerir-nos-ho.]]> <![CDATA[Crisi del vi : 1965 fou pitjor que 1907 !]]> http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/crise-du-vin-1965-fut-pire-que-1907-166 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/crise-du-vin-1965-fut-pire-que-1907-166 Sat, 22 Sep 2007 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/crise-du-vin-1965-fut-pire-que-1907-166 “el vinyer nord-català és un dels darrers a ser tocats, i això en part l’afavoreix”. 1907 és un any de restrenyiment del mercat estatal francès, el negoci baixa i la cosa peta! Fan baixar un exèrcit nerviós, per tal de sotmetre el Migdia enfurismat, i neix un símbol.

1907, què és això ? i que és aquò?

L’historiador descriu aquesta edat de bonança que aleshores s’acaba, “un temps en què els petits van tenir dret a ser grans”, “la vinya permetia la valorització de les terres dolentes”. Ens evidencia que 1907 és de fet el punt de trobada entre la petita viticultura i el mercat de masses, i òbviament “és el moviment de protestació del sud francès que demana ajuda perquè ja ha mitificat l’edat d’or anterior”. Però és el moment en què hom emmarca també el món del vi : es fan les lleis sobre el frau, neixen els sindicats agrícoles i sobretot el moviment cooperatiu “per sortir de la presó del negociant”. De retruc, vista la reacció del govern, neixen altres mites, com Albert o Ferroul i les manifestacions més grans que el nostre entorn hagi conegut.

El final del XX és més greu que el seu inici

Avui la crisi és diferent i el context sembla més a l’europeanització del XVIII que al 1907. Ens trobem en una conjuntura altra, “de fet, el punt d’inflexió per la nostra història vitícola és més 1965 que 1907!”, afirma Larguier. Primer, els mercats d’exportació que eren bàsicament nacionals i colonials desapareixen. Més important, 1965 és el primer supermercat que fa néixer un tipus nou de consum, en un context industrial nou (fi del carbó i la metal·lúrgia). Els grans grups agroalimentaris passen a ser els mestres del menjar i el beure. L’alcohol s’industrialitza gràcies a productes més fàcils de vendre com la cervesa i el whisky, el vi manté els problemes de fabricació. El vinyater tradicionalista es queda pel camí a l’espera de temps millors i les organitzacions sindicals acostumades als alts i baixos fan igual!

El 2007, la fi d’un món

“Sí ! El vinyer del Llenguadoc i del Rosselló pot desaparèixer!” alerta Larguier. Si no ens adaptem a la venda abans de pensar a la producció, només ens en quedarà una molt reduïda i local. I és força possible que succeeixi aquesta fi amb el model triat dels châteaux i terroirs. Durant temps, tothom sap que s’ha fet més quantitat que qualitat però avui la qualitat és aquí, i el nostre vinyer és el que més ha millorat, per desgràcia no serveix tant. Una altra solució pot ser de vendre cepatges i no denominacions en els mercats emergents que coneixen gustos però no territoris. La sortida de l’engròs gràcies als immensos rendiments permetria al mateix temps de reservar als entesos una part de la producció més treballada.

Gilbert Larguier és catedràtic d’història moderna a la universitat de Perpinyà i Geneviève Gavignaud és especialista del món vinyater. “Le vin en Languedoc et en Roussillon. De la tradition aux mondialisations, XVIe-XXIe siècle” va ser editat per Llibres del Trabucaire el juliol 2007. Joan Betriu | 22.09.07 [Què opineu?]]]> <![CDATA[La reentrada, esdeveniment familiar o muntatge mediàtic ?]]> http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-rentree-evenement-familial-ou-montage-mediatique-165 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-rentree-evenement-familial-ou-montage-mediatique-165 Sat, 08 Sep 2007 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/joan-betriu/bloc/la-rentree-evenement-familial-ou-montage-mediatique-165
En el decurs del decenni 1990 els pares s'han fet protagonistes

Des que estan dins la plaça, els pares d’alumnes ocupen la part central de l’atenció administrativa i inspiren el respecte dels nostres polítics que decideixen l’educació nacional : se’ls acull, se’ls amanyaga, i se’ls guia en els instituts. De fet, són ells que “reentren”: són ells els estressats, els que més estan a l’espera d’horaris setmanals, de noms de profes, d’autoritzacions o d’absència, són ells que hom fa “reentrar” perquè vegin que la divina nissaga serà ben arecerada, ben paresa i ben educada, ben assegurada i ben nodrida. Se’ls fa tan partícips de la “reentrada” amb la preada descendència que fins i tot s’hi passen amb ells aquesta famosa diada epònima. I sabeu què ? Això els agrada, els fa fremir, els fa disfrutar, àdhuc se n’ha vist alguns que hi tornarien l’endemà !... És un bé o és un mal ? O encara una nova etapa de desreponsabilització dels nostres coetanis ?

La mainada de visita en un ambient nou

Pel que fa a la mainada en procés de descoberta en un món que els n’emplena cada dia més, estan del tot excitats per la reentrada com ho solen ser en els dies previs a Nadal. Se’ls assadolla d’un altre costat com per Nadal amb estoigs, bolis, abrics, samerretes i altres pantalons nous. Ai sí, la cartera també, ens en descuidàvem. Lapsus revelador... Els futurs estudiants penetren en l’antre sagrat, cossol de la República, com visitarien un supermercat. De fet, els hi agrada aquest primer dia, potser menys els se següents, com fan amb tot, ells que són els productes de la generació fast food i zàping. L’única cosa que els interessarà després de les primeres hores del matí, serà d’aplegar-se amb la colla cap al vespre al punt de trobada MSN per a narrar-se allò que han fet durant el dia. Toi i que hi explicaran tots les matexixes coses : profes, horaris, autoritzacions de sortides dels pares, “els nous” i “els totxos” de la classe.

La reentrada col·lectiva per a tota la llar familiar

Hem passat una diada nostàlgia a l’escola, nosaltres també hem reentrat. Quin goig tornar amb els nostres nous companys els pares de tornar a parlar plegats del nostre institut, dels nostres professors, de les nostres aules i per cert de les nostres... “bestieses”. No canvien pas mai les reentrades en aquesta escola que sempre es diuen en canvi permanent : les fileres en el pati, les pujades en els passadissos, les consignes de disciplina i respecte, els dictats d’horaris, les càrregues de llibres que entrenen el sempitern taller d’enquadernació dels pares ! La reentrada, però, ha passat a ser un assumpte compartit amb els pares, mentre els nostres pares es quedaven de manera reglementària darrera les reixes del pati... Hem menjat al restaurant escolar tots junts, pares, fills, profes, administratius, i al restaurant escolar. Fins i tot l’hem trobat molt correcte aquest repeix la major del temps detestat. “I bé ? Què has fet aquesta tarda ?”, “T’has regalat ? Has passat un bon dia ?”... mateixes preguntes i respostes : “Coses”, “Clar, era guai”. Ja hi sem, el nostre nin és a l’institut de secundària, una pàgina s’ha girat però no és sinó un mer esdeveniment en la nostra història familiar. Tan sols la societat de consum n’ha produït un tema mediàtic, com ho seran de manera ineludible les flors de Totssants, Halloween o és clar Nadal.]]>