Blog Jean-Bernard Bassach

Catalunya del nord 2050: ficció d'una dictadura de l'autèntic

Jean-Bernard Bassach — Fri, 08 Jan 2010 21:00:00 +0100

A què s'assemblarà la Catalunya del nord el 2050? Lluny dels grans centres industrials desertats per poblacions abandonades a llur trista sort, els governants, incapaços de limitar els cataclismes ecològics encadenats, delegaran llurs competències a Microestats. Cap al 2035 neixerà un nou protectorat nord-català. L'Homo Catalanicus, enganxat al Pirineu, darreres muralles naturals parcialment preservades, s'adaptarà als canvis polítics i climàticsa través del redesenvolupament intensiu del conreu d'hortalissa, observat arran de la pujada del nivell de les mars i la inversió massiva del Principat d'Andorra en les tecnologies de punta a la Cerdanya. El turisme enològic i el conservadorisme progressista portaran signes de renaixença regional.

Degustació de vi en globus dirigible

La tristor engendrada pel final de l'Europa comunitària i la guerra civil dels anys 20 han incitat la gent a retrobar valors essencials, com ara compartir bons productes de la terra en el medi natural. Preocupats per proposar estades als qui han arribat massivament, després de l'explosió de les centrals nuclears de Dampierre i Paluel el 2025, o que travessen el continent per accedir a la nova federació euromediterrània, els catalans de Nogent i del Nord francès proposen excursions gastronòmiques i fan descobrir paisatges. Gràcies als glubus dirigibles d'última generació produïts en massa després de l'última crisi petroliera, es pot fàcilment accedir a la plataforma transportada per helicòpter a Vilafranca de Conflent, visitar la fortalesa o la badia de Polilles, amb un panorama únic sobre les calanques de la costa.

«Casta de productors biològics»

Amb loenoturisme, els habitants del New País Català no s'han equivocat i van desenvolupant l'ecologia, la gastronomia i el respecte a la naturalesa. La casta dels productors biològic respon al catàleg de condicions del governador de Perpinyà, que vigila de prop l'impacte del consum sobre l'àmbit natural. La regió contempla tantes zones magnífiques com productes de consum de qualitat. L'aglomeració de Perpinyà-Girona és d'ara endavant situada a una hora en monorail subaquàtic, i a dues hores en globus dirigible, de totes les capitals nord-africanes. De matí, podeu pujar a un minicigar inflat amb heli, acompanyats per un guia-sommelier. Aquest us pot fer descobrir la seua regió a través dels seus productes autèntics. En el programa consten visites de finques vitícoles, degustacions i passejades en llocs que us deixaran bocabadats. Al món existeix un lloc millor que el Coll de Banyuls, per tastar vi de proximitat, amb algunes anxoves en escalivada, pescades a Argentina i envasades a Cotlliure?

La mar torna a la plana del Rosselló

Després de l'ecoturisme, les nanotecnologies subministren el major nombre de llocs de treball del pol econòmic del comtat de Cerdanya. Per tota la plana de l'alta muntanya es troben granges Hi-Tech especialitzades en la producció d'aeromotors per a particulars i en la construcció dels nostres famosos dirigibles catalans. Aqueixos aparells, produïts pel gremi dels comerciants de Perpinyà, recorren el món per portar passatgers i mercaderies. Amb un retorn prefigurat des de 1980 per la multiplicació de les basses municipals i dels llacs, la mar ha recuperat drets històrics a la plana del Rosselló. El mono jet-foil és el mitjà de transport per excel·lència: per enllaçar Mallorca amb el port de Ceret, la solució ideal és vorejar els pobles d'ostreïcultors de Sant Genís de Fontanes, Sant André de Sureda i Nou Argelers, fent cabotatge al peu de la cara Nord del massís de l'Albera.

Visats especials per a treballadors emigrants

Immutable trànsit migratori del Sud del Nord, la nova frontera administrativa és instal·lada als contraforts de les Corberes. Per als europeus temeraris que assoleixen travessar la zona prohibida, el pas és fa amb força dificultats. A la Narbonesa, uns empresaris africans en seleccionen alguns que resulten traslladats directament cap a Alger o Màrraqueix gràcies als visats especials per a treballadors emigrants. Mestres dels aires i de les mars, proveïdors de productes de luxe i especialistes dels intercanvis transmediterranis, els catalans del nord recuperen un passat gloriós i es posicionen com a interlocutors multilingües privilegiats entre Europa i l'Àfrica.

L'irredemptisme identitari o el blues de la globalització estatal

Jean-Bernard Bassach — Fri, 13 Nov 2009 21:00:00 +0100

Mentre que el govern francès de Nicolas Sarkozy llança a França un debat nacional sobre la «identitat», a la Catalunya autònoma, des de les eleccions de 2006, la qüestió de la immigració forma una de les principals preocupacions de la ciutadania i dels responsables polítics. Tot i que perdura el discurs antiquat i mesquí de la «nació homogènia», la idea d'una pertinença comuna és vella com el món. Des de la Grècia antiga, que va inventar el bàrbar per designar l'estranger, es creuen diverses concepcions de «la identitat nacional». Les nacions són comunitats imaginades, construïdes o inventades, més aviat que transmeses. En el transcurs dels segles, han aparegut sota la forma de comunitats de mida reduïda, i han portat, per algunes d'elles, una àmplia política d'expansió.

Excloure, assimilar o compartir?

Molt de temps, en la història, l'exclusió va ser la regla. Massa Estats encara recorren a criteris ètnics per a assolir la ciutadania. L'assimilació arriba després, obligant les minories nacionals a acceptar els símbols nacionals de la nacionalitat majoritària. El marc ideal continua sent el de la ciutadania compartida, on tothom participa a la vida pública i s'identifica amb els valors comuns de la nació. La majoria dels nacionalismes anomenats «cívics» occidentals és clar que no són conformes a aqueix mode de la «ciutadania ideal». La visió nacionalista cívica de la comunitat política ofereix una altra inspiració. És el cas en els països amb múltiples comunitats culturals i lingüístiques com el Canadà, del qual les onades d'emigrants successives, així com diverses fundacions constitucionals, afavoreixen la il·lusió que llur associació mútua es fonamenta únicament en principis escollits.

Crispació identitària a Europa

La frontera entre el nacionalisme ètnic i el nacionalisme cívic sembla relativament permeable, de tant que la història i la situació particular d'un país influeixen en el tipus de pertinença nacional practicat. Al territori de la Catalunya del Sud, amb administració del Govern de la Generalitat de Catalunya, sols ha estat en els darrers anys que l'arribada de nous emigrants ha proporcionat un debat que realment ha pres amplitud. Si bé el debat és anterior a França, els discursos governamentals de les darreres setmanes sobre la temàtica ciutadana i els valors ancestrals suposats, si bé la República Francesa disposa d'una independència evident, és a dir d'una alta capacitat de domini del seu propi destí, són sintomàtics d'un ambient general prou trivial a Europa. A Itàlia, la política identitària de Silvio Berlusconi és extremadament instrumentalitzada mentre que a Angleterra, per primera vegada, el líder de l'extrema dreta britànica acaba de participar a un debat estatal per televisió, mentre que diversos components del govern alemany han fet últimament unes relliscades verbals sobre la comunitat turca, la principal immigració al país. En resum, aqueixos vells costums xenòfobs recorden que al conjunt del vell continent, els valors identitaris, en llur inclinació explotada per determinada extrema dreta, representen un 20% de l'electorat.

Aclimatació Versus assimilació nacional

L'interès, recent i sobtat a França, envers la identitat nacional, s'alimenta de les dificultats generals, entre les quals hi ha la crisi, amb la banalització d'un discurs nacional populista al si de les esferes d'elit, polítiques i intel·lectuals europees, que pot perjudicar les llibertats individuals. Però la verdadera paradoxa de les nostres societats és l'envelliment de les seues poblacions que demanaria, fins i tot només amb un simple interès per a les econòmiques associades, una verdadera política d'acollida d'emigrants, a gran escala. En aquest cas, la definició racional de la identitat, és a dir la seua nova codificació al si de la República Francesa, seria una garantia de major «naturalització» dels nouvinguts. Implícitament, l'empresa actual de definició de la identitat nacional significaria comprovar que l'aclimatació dels nous emigrants a França s'allunya d'ara endavant de l'antiga assimilació, que exigia l'abandó total dels signes identitaris originals, en benefici de la síntesi republicana, en la qual per cert no entraven. S'obriria després un debat sobre les diferències interiors al si d'un mateix Estat, debat inimaginable a França.

La guerra colonial i el control de seguretat són un mateix combat

Jean-Bernard Bassach — Fri, 04 Sep 2009 19:00:00 +0200

Tal i com ho descriu l'investigador en ciències socials francès Mathieu Rigouste en el llibre « l’Ennemi Intérieur », editat aquest 2009, la construcció del problema de la immigració en la consciència política i mediàtica de l'Estat francès s'inspira en els "esdeveniments d'Algèria", que van convidar tota una generació de militars del contingent a participar a unes atrocitats sota control de la jerarquia. La Revolució francesa, amb les guerres de Vendée i les revoltes dels seus habitants dits "Chouans", així com posteriorment les guerres napoleòniques, entre altres llocs a l'Estat espanyol, ja havien demostrat el poder destructor d'une repressió recolzada en la legitimitat estatal. Amb la primera guerra mundial apareix la guerra integral, i entre les dues guerres fins a la segona, els doctrinaris de la contraguerrilla situen llur paradigma sota la influència dels pensadors nazis. Serà, però, amb la dita "descolonització" i les guerres de la Indoxina i d'Algèria que els militars francesos aniran desenvolupant el concepte de l'enemic interior. Per a aqueixos homes, tot sovint de la part baixa de l'escala, no es pot pas concebre que un poble es truqui per a la seua dignitat i la seua llibertat: les poblacions són formades i dirigides des de Moscou i Pequín. L’anticomunisme funciona de meravella i es tracta de capgirar la situació desenvolupant unes tècniques revolucionàries apreciades pel Che, al servei d’un Estat contrasubversiu. La propaganda de grand escala, amb massives reparticions aèries d'octavetes, o el desenvolupament de la "informació", amb proporció evident de tortures, formen eines per a la policia i l'exèrcit. El 1962, els esdeveniments de metro Charonne, organitzats a París per l'ex-vixista Maurice Papon, exporten per primera vegada unes tècniques fins aleshores reservades a les poblacions nordafricanes.

Des del desordre fins a la gentussa

Passat el 1968, la doctrina del terror d’Estat ha estat estudiada en les institutions políticomilitars de la República Francesa. Al si de l'Institut dels Alts Estudis de Defensa Nacional, aquesta doctrina s'expressa amb força, amb el regrés d'antics homes de la «colonial» associats als vixistes del calibre de Papon després de les gràcies presidencials de l'era Mitterrand. Fins als anys 1980, els pàries del "tot repressiu" eren aïllats a la formació dels caudillos de les repúbliques bananeres i no tenien pas accés als arcans del poder. Amb l'elecció de François Mitterrand, els fonamentals del gaullisme es difuminen, i passada la caiguda del mur de Berlín apareix sota la llum pública una visió xenòfoba impresa de doctrines eurocentristes d'un Occident amenaçat des de l'interior per les poblacions recents en el continent. Al costat de la doctrina de la dissuasió nuclear reapareix l'esperit malèvol de la contrasubversió. Cal conservar prudència, però, com que si l'11 de setembre i la famosa guerra contra el terrorisme internacional són un vulgar remake «made in USA» d'una vella història de família que descarrila, hi ha una diferència, com és la globalització de la política repressiva i seguretària de les poblacions. França ha estat primera en desenvolupar tècniques de repressió adoptades posteriorment pels països del con Sud i els Estats Units. Una nova visió, un nou prisme, fins llavors aplicats als colonitzats, inspiren així els mestres del nou ordre mundial. El desordre ja no el produeix el pop soviètic sinó la gentussa suburbial.

Horrorosos, bruts i dolents, us necessitem

La militarització de la societat moderna continua sent prohibida en teoria. A la pràctica, tota la part anomenada «guerra psicològica» ha estat incorporada en la doctrina global del ministeri de la defensa francès, que no és l'únic actor del tema. Dels orígens, a la Indoxina, a la seua aplicació a Algèria, fins a la seua prohibició oficial, la contrasubversió reapareix en el camp operatori de les forces de l'ordre de la França contemporània. Per què fer servir un fusell d'assalt si un té a l'abast la panòplia del robocop antialdarulls amb els seus flashballs dignes dels pitjors guions de ciència ficció? Les revoltes populars de l'octubre de 2005 a França, iniciades als suburbis de Clichy-sous-Bois, a la regió parisenca, o les detencions de terroristes presumits al poble corresià de Tarnac, el 2008, formen la part visible d'una manipulació de gran escala que no deu res a l'espontaneïtat de pseudoenemics interiors. Incitar la població a col·laborar amb l'Estat per mantenir l'ordre és un dels pilars del model de domini mediàtico-securitari.

Un nou estiu de turisme bling bling, de dret a la paret

Jean-Bernard Bassach — Fri, 03 Jul 2009 21:00:00 +0200

Quants de nosaltres han estat obligats a partir del país per proveir als menesters essencials de llur existència ? Una majoria sense cap dubte. Qui no ha tingut una basca a la vista de la plana del Rosselló, reduïda i reduïda a mesura que la vinya es rarifica, que les carreteres i altres construccions subbalneàries es multipliquen ? Encallats en el fons més fons d'aquesta Europa que no pa de morir per renéixer millor, els fluxos de mercaderies drenats per les 38 tones que passen per l'autopista al Pertús sobrepassen de lluny la població total de Catalunya del Nord, que s'acosta als 440.000 habitants el 2009. Mes qui beneficia d'una tal desertització cultural i social ? Heus aquí la primera regió francesa afectada per l'afluència de noves poblacions, que no integren pas els desafiamentd crucials que ens incumbeixen. És corrent de trobar Catalans de cor o de soca-rel que no es reconeixen en la denominació de «Català» sota pretext que no coneixen pas res del nostre passat comú o de la nostra llengua. Qulacunss tanmateix ho són d'ençà de diverses generacions. En la nova neocrisi mundial, europea, francesa i catalana, quins són els futurs permesos per aquest quadre ?

Un sentiment col·lectiu de losers

A la vista del nombre de sense feina d'un costat i de les primes perspectives econòmiques de l'altre (en gros, treball temporer per al turisme, agrícola i de la construcció) hom no pot pas arriscar un pronòstic positiu sense passar per un foll perillós. El sol, el mar, la muntanya no basten pas a explicar l'atavisme contemplatiu nord-català. Aquest sentiment col·lectiu de perdedors, exceptat dins un estadi de rugbi ben entès, troba les arrels al cor mateix de l'aclau territorial la capital del qual és Perpinyà, però a l'estiu, el suposat pulmó econòmic i l'esperança s'inflen, en una idea manipulada : els mitjans de comunicació d'aquí i de París ens adverteixen des de fa anys sobre el risc d'una temporada turística en hores baixes, ara bé ja fa 20 anys que l'edat d'or del turisme de massa és acabada. La majoria dels turistes que venia a espletir-se a les nostres costes provenien de les fàbriques del Nord, a ran de les vacances pagades del 36. Nogensmenys el pacte de la postguerra que lligava les grans empreses amb el seus assalariats sobre drets a vacacions pagades obtingutdes a la força de la lluita d'ençà del 1945 per la resistència, és caduca. Com un avió que ens estranya de veure esclatar en vol quan se n'han retallat els costos de fabricació i de manteniment, els nostres notables ploren la fugida dels turistes i la baixada de les ajudes de l'Estat, mentre que són els primers a haver aprofitat d'un sistema nacional tutelar i clientelista. Després d'Espanya, els francesos, fins els modestos, que s'ho poden permetre, se'n van al Marroc on la mà d'obra espletada forneix les legions de servidors i altres grums del turisme de massa.

Afluència de sense-sostres a partir de septembre

La grip A, antigament «porcina», no té pas frontera, exactament com la tristor econòmica, però la salvació en l'avançament de la crisi no vindrà dels subsidis (tanmateix necessaris) d'un Estat francès endeutat fins al coll i encara menys d'una economia mundial interdependent. Qualsevol que sigui l'estat de la temporada estival, el setembre, hi haurà trencadissa i sense-sostres perduts al peu de l'Albera. No pot ser pitjor que l'afluència de diversos centenars de milers de refugiats "espanyols" durant la Retirada del 1939, o les inundacions de l'aiguat del 40. Ben entès, tot no és negre al nostre orient pirinenc. Iniciatives sorprenents i fins extraordinàries i tot sorgeixen d'ací d'allà i permeten de guardar l'esperança d'un repartiment millor de les riqueses i dels sabers. Malgrat la reacció d'una franja franco-catalana minoritària de la població que no desitja més que poder continuar de muntar al Canigó en 4X4 i jugar a golf els peus a l'aigua, un tercer sector quasi inexistent al segle XX està emergint durablement i permet de teixir els fils d'una cultura democràtica de proximitat, sovint engegada per les dones. La d'una minoria transfrontera oberta sobre els mons del possible.

Ser jove encara és possible?

Jean-Bernard Bassach — Fri, 05 Jun 2009 21:00:00 +0200

A la qüestió "us agradaria de ser jove avui" ?, el "no" és gairebé unànime. Per a S. N Eisenstadt, sociòleg israelià proper als treballs de Talcott Parsons, i conegut per als seus treballs sobre la joventut, «la definició cultural de l'edat és un important constituent de la identitat d'una persona, de la percepció que té d'ella mateixa, de les seues necessitats psicològiques i de les seues aspiracions, del seu lloc en la societat, i del sentit últim de sa vida». Tanmateix, avui, tot passa com si l'experiència social i professional es transmetés més i més difícilment entre les generacions. De fet, el jovent sofreix el contracop de l'allargament de la durada de vida. Vells joves i joves vells es confonen.

Presó a partir de l'edat de 13 anys

Paral·lelament, els discursos sobre l'adolescència sovint són alarmistes. Els comportaments marginals d'una joventut en manca cruel d'indicacions i d'identitat - abans percebudes com una manifestació natural del pas a l'edat adulta - com més va més són greument sancionats. Al territori francès, als Centres Penitenciaris per a Minors (EPM), l'Estat ha llestat de tancar mainada a partir de 13 anys. Ja passa a sis ciutats de França. Segons el report d'una comissió parlamentària encarregada de reflexionar sobre la justícia dels minors, els joves delinquents podrien anar a presó des de 12 anys i la disposició del 1945 en relació amb la protecció de la infantesa l'han de refundar des d'aquest estiu. El súmmum ha estat atès aquesta primavera 2009 al departament de la Gironda (Occitània), amb l'arrest per a un pretès robatori de bici que s'ha revelat inexistent, de dos vailets de sis i deu anys per sis policies a la sortida de llur escola a Floirac, la qual cosa ha escandalitzat llur encontorn familiar. Aquest afer, revelat pel diari Sud-Oest, ha provocat un tol·le general però els policies han afirmat haver actuat en tota legalitat.

Adolescents asexuats

L'ocàs secular de l'edat a la pubertat ha estat posat en evidència en l'ensems dels països desenvolupats. Aquesta evolució històrica es prossegueix a França mentre que s'ha estabilitzat a diversos països. En les adolescents, la pubertat s'identifica per la sobrevinguda de les primeres regles l'edat mediana de les quals és de 13,1 anys. Per als minyons, en els quals la pubertat és més difícilment identificable, la muda de la veu, l'edat mediana de la qual és de 14,8 anys, apareix com l'indicador més pertinent. S'hauria pogut esperar que l'alliberament sexual resumit a 1968 marcava el començament de noves relacions més igualitàries, però l'individualisme forassenyat dels anys 1980/1990 ha estassat les relacions de sociabilitat. L'escriptora francesa Virginie Despentes ho subratlla al seu assaig King Kong teoria, paregut el 2006, en descriure una generació de dones joves/infants (i sovint mames) que juguen sobre la representació de la dona submisa, llesta a tranquil·litzar els homes. Per a ella, a França, es persisteix a mantenir els adolescents en una utopia asexuada, encara que les noies encara es valoren, en societat, essencialment per llur aparença : han d'agradar, d'encantar. Del costat dels nois, els atots recercats són la maduresa i la capacitat per ocupar-se financerament de les necessitats de llur llar. De cara a aquest estat transitori de la infantesa i de la joventut com a períodes de preparació als estadis superiors de l'existència, la categoria «jove» existeix de bon de veres? Els joves constitueixen un grup homogeni? El sociòleg Pierre Bourdieu, per a qui «la joventut no és altra cosa que una paraula», considera que l'edat és «una dada biològica socialment manipulable i manipulada». Com la vellesa, la joventut no és identificable en l'absolut. No hi ha una, però diverses joventuts, tan allunyades unes de les altres com ho poden ser les diferents classes socials.

Les nostres societats necessiten tenir por

Jean-Bernard Bassach — Fri, 03 Apr 2009 21:00:00 +0200

Certes pors són ancestrals i romanen gravades per sempre en l'inconscient col·lectiu. A Grècia, s'amenacen encara els nins amb la fórmula : si no fas bondat, el català et vindrà a renyar. Una referència al terror exercit pels Almogàvers al XIIIè i al segle XIV. La por com a regulador social és així real des de temps immemorials. Les màscares Yorubas sempre han tingut aquest paper de regulador social : en aquesta cultura|conreu de l'Oest africà, el robatori és un fet excepcional, ja que a la simple vista d'una màscara que simbolitza l'autoritat, la por engendrada en el presumit culpable és tal que es denuncia abans fins i tot de ser enxampat. Després del 1789, l'univers de les creences religioses i paganes, que dona entrada als mites en tot gènere (esperit sant, monstre marí, gafaret...) comença seriosament a ser qüestionat per una població menys i menys crèdula. Les llums comencen llur treball de sapa contra la ignorància crassa en la qual l'Antic Règim ha aïllat la població illetrada. El territori de les pors ancestrals recula al ritme de l'escolarització. Però tal com és possible de mentir a una població donada per un temps limitat, de la mateixa manera no es pot mentir indefinidament al conjunt de la humanitat. Igual per a la por.

Ocupació i colonització, casos d'escola

Del 1940 al 1944, l'armada alemanya mai no va poder practicar una dominació efectiva de l'Europa continental, simplement perquè mai no va disposar d'un nombre d'homes suficient per controlar l'ensems de les poblacions submises. És amb la por i el terror que l'ocupant arriba a mantenir el seu domini. La por de l'uniforme verdet associada a una escalada propagandista va permetre de controlar, bon any mal any, sota la bota hitleriana, poblacions més preocupades pel menester d'alimentar-se que per un ideal de llibertat escarnit. La colonització és un altre cas flagrant d'estafa a gran escala. El domini anglès de l'Índia es sostenia al la fi del segle XIX en una armada colonial de 65.000 homes per a una població de 300.000 milions d'individus ! Com reeixir una tal proesa si no és pel manteniment d'una por global ? Ha calgut esperar la ruïna de l'Imperi i l'aixecament de les masses per Gandhi per empènyer els anglesos cap a l'eixida. Encara una vegada, el temor de la repressió va ser desafiat pel més gran nombre.

«La por és una necessitat»

Els exemples de dominació per la por són la cara visible del poder de les aparences. Entre els qui sostenen la idea que una cultura de la por és deliberadament engegada, es poden citar el lingüista Noam Chomsky, el periodista Alex Jones o el sociòleg Barry Glassner. Als països totalitaris regna la cultura de la por, el control i la censura dels mitjans de comunicació, més difícils d'abastar en els mitjans de comunicació privats. Segons N. Chomsky «en un sistema dit democràtic on tal amenaça no és explicita, el control sobre l'home s'exerceix deformant la informació per amenaces més abstractes o virtuals». La mentida dels mitjans de comunicació US - feta ressò pel conjunt dels periodistes occidentals - respecte de l'hipotètica amenaça nuclear iraquiana brandida pel dictador Saddam Hussein és un altre cas flagrant de mala fe propagandista d'un govern per justificar una acció militar amoral. La por és un èmfasi. Neix d'un estat emotiu. Com la inhibició, és una necessitat. D'ençà de la fi de la guerra freda, les polítiques de la por es multipliquen, fins al punt de fer-ne un dels adversaris més temibles de les democràcies liberals contemporànies. La confiança en la gestió científica dels riscs és fortament sacsejada. Un de les juguesques majors de les nostres societats és d'assegurar la gestió adequada de les pors i el control social del que normalment ho hauria de remeiar : les competències.

Crisi de les crisis: temptació d'un remake marxista?

Jean-Bernard Bassach — Fri, 23 Jan 2009 21:00:00 +0100

L'any 2008 toca a morts d'un ocàs del capitalisme occidental tan previsible ? Entre 1917 i 1989, la majoria dels governs dels països desenvolupats - de l'Est com de l'Oest - han instaurat polítiques socials que tenien en compte una educació, un sistema de salut i una jubilació decent per a tots. La fi de la Guerra Freda i els pretexts fals d'una suposada victòria capitalista han permès als estafadors de la finança d'ignorar les conseqüències de les crisis dels anys 1929 i 1973. Aquesta amnèsia d'un passat tanmateix recent obliga els polítics a modificar llurs plans, i, paradoxa, la crisi mundial és salvadora per al planeta i el seu ecosistema. Sense aquesta, la fugida endavant hauria continuat.

Nova donada geopolítica

L'any 2008 senyala la fi del domini occidental del Món : de 150 anys ençà, Wall Street i la City han acompanyat els tragiraments de l'economia mundial. L'hora és d'ara endavant al campi qui pugui. Nord-americans i britànics han acabat per nacionalitzar diversos establiments financers per tal d'impedir l'esfondrament de l'ensems del sistema. L'aire Thatcher-Reagan és ben rere nostre i l'omnipresident francès no hi podrà fer gran cosa. La nova donada geopolítica i el trabucament de les relacions internacionals cap a un món multipolar tenen causes profundes, que sigui la responsabilitat dels crèdits US per la Xina o les condicions climàtiques extremes i les seues conseqüències directes sobre les economies nacionals. Les previsions sobre la pujada de les aigües per exemple : segons certes estimacions, 150 milions de refugiats ecològics d'aquí 2050. Un fenomen que, de manera menys extrema però tan real com un altre, afectarà directament les costes catalanes.

Al fonament de les relacions socials

Els homes no fan llur història, és llur història que els fa. La crisi financera il·lustra de manera terrífica aquesta alienació tot com ho fan la crisi ecològica i la crisi antropològica, la de les vides humanes : ningú no ha desitjat aquestes crisis, però tothom les sofreix. Sota el naufraig històric de la finança mundial hi ha la lletania liberal sobre l'Home. Al contrari, certs treballs de Marx poden semblar d'actualitat : "L'essència humana no és una abstracció inherent a l'individu pres a part. En la seua realitat, és el conjunt de les relacions socials." Al contrari del discurs neoliberal sobre l'individualisme, «l'Home» històricament desenvolupat, és el món de l'Home! El 2008, a ran de l'onada de protesta estudiantil a Itàlia i just abans de la reculada del ministre francès de l'Education Xavier Darcos, els aixecaments a Grècia van revelat el malestar : la joventut europea s'adona de l'atracament de què és víctima : les generacions post-1990 són les primeres des de la Segona Guerra Mundial a no esperar pas de viure millor que llurs pares. Car heus aquí la fase final de la crisi mundial, il·lustrada pel documentari de Pierre Carles «Volem rien foutre al païs» realitzat el 2007 amb el Català Christophe Coello, o el film de l'anarquista Lucio, del 2008, que explora les pràctiques contemporànies d'homes i dones desacomplexats de les experiències seixantavuitenques avortades, que no han esperat pas la darrera crisi cíclica d'un sistema amb l'aigua al coll. De sempre i en totes les èpoques, a partir d'une minoria activa, com la burgesia catalana i veneciana del Renaixement, després s'han generalitzat les pràctiques socials. Pel que fa a això, tornem a llegir l'infreqüentable Pierre-Joseph Proudhon : «Quant de temps encara tirarem enrere el venciment d'una ruptura de classe, radical i pacífica, exigint l'organització de la societat en funció d'una divisió del treball mutualista, d'una diferència menor dels salaris, recercant la justícia i preferint la representació socioprofessional al sufragi universal que degenera en cesarisme (...), predicant un federalisme radicalment descentralitador i no gens lliurecanvista ? ».

El lobby bordelès, una excusa per la crisi del sud francès ?

Jean-Bernard Bassach — Sat, 05 May 2007 00:00:00 +0200

El vinyater exasperat per les paraules ingènues de l'estiuejant després de degustar una bona collita "Déu n’hi do els progressos que heu fet, a la regió!" sap que la història del vi a Catalunya del Nord ve de lluny. Ja, en -700, els mariners grecs hi introduïen la vinya, ara bé són els àrabs que ens duren, pels volts de l'any 1000, la invenció de l'alambí i de la destil·lació. El producte obtingut, "al khôl" ("la cosa subtil") precedeix el metge revolucionari valencià Arnau de Vilanova : cap al 1300, crea el vi dolç, a l'origen una recepta mèdica, sol punt comú amb la Coca-Cola. Els segles desfilen, la revolta vitícola de 1907 passa, el segle XX desenrotlla les seues crisis.

El Llenguadoc-Rosselló, víctima de la seua obesitat vitícola ?

Primera regió vitícola del món malgrat l'arrencada de 10.000 hectàrees en 2005, el Llenguadoc-Rosselló anuncia 288.000 hes. de producció, 24.000 de les quals en zona catalana. És també la segona regió d'AOC (NDT : Denominació d’Origen Controlat) de França després del Bordelès que disposa de 110.000 hes. Però la jerarquia implícita que situa Bordeus al capdavant de les regions aviciades no escapa pas a ningú. L'existència d'un poderós lobby al seu servei és tan evident que n’esdevé invisible : vist de París i de l'estranger, el vi francès, és el Bordeus. A la Catalunya del Nord, Christophe, 34 anys, establert a Vilamulaca, afegeix una llossada d'afecte terrestre : "Pels joves que s'instal·len, la viticultura ja no ret més ja que les càrregues pugen. No podem pas abandonar el patrimoni mes ésser assalariat al SMIC (NDT : Salari Mínim Interprofessional de Creixement) seria més confortable. El turisme, que nos ha fet viure durant 30 anys, nosq mata, puix que és més fàcil vendre 1 m² de terreny construïble que 1 hectolitre de vi. Demà, lamentarem aquests milers d'hectàrees de vinyer desapareguts sota els camps residencials per a retirats nòrdics. I això que els nostres vins fan part dels millors del món!".

Després de la fi del productivisme dels anys 1960, el buit...

La misèria silenciosa de certs productors, paral·lela a l'extraordinari èxit de noves heretats, que es deu simplement a una vella política nacional ? La producció francesa, prop de 30 milions d'hectolitres fa 20 anys, ha disminuït d'un terç, el productivisme és lluny però l'Estat no afronta la competència dels vins estrangers mentre que la pana europea rebutja l'harmonització del cost del treball França/Espanya i dels mètodes agrícoles. Els sols avenços veritables són el pas cap a l’agricultura ecològica subvencionada, a cops obert a l'exportació. Però la qüestió vitícola francesa és insoluble de la política ultraliberal i de les modificacions règlementaires hexagonals tals com la desaparició dels sindicats de denominació o de vi de país, reemplaçades per Organismes de Gestió de la llei d'Orientació agrícola. Els consentiments dels vins AOC i dels vins de país, que esdevenen AOP i IGP, són confiats a organismes a vegades privats, de tipus Véritas. Tanmateix, la realitat sobreviu a la jungla legal : encara trobem, a preus raonables, excel·lents vins de país, mai llorejats, però superiors a vins d'AOC mediocres.

Res no ha canviat des de la novel·la "El vi pur", paregut el 1945

El sistema cooperatiu del Llenguadoc-Rosselló, que ocupa 60% de la producció vitícola, conseqüència de l'enorme mobilització vitícola de la primeria del segle XX, ara bé la crisi actual potser és encara més greu ja que el sector és dispersat, la Regió és impotent i Europa es prepara a fer arrencar 400.000 hes. un quart de les quals a França, en 5 anys. Res no hauria canviat doncs des de l'elogi de Ludovic Massé, autor de la novel•la «El Vi Pur», eixida en 1945 ? Mentre el vinyar del Llenguadoc-Rosselló recupera el seu marge de progressió qualitativa jerarquitzant les denominacions, que s'estableixen circumscripcions geològiques i climàtiques, que no és massa tard ? La viticultura sembla qu’esdevé un obstacle per als promotors... fa 100 anys, una bona part de la classe política local sostenia els vinyataires, prou nombrosos per existir mediàticament. El segle XXI, el futur dels joves vinyaters sembla un salari ridícul en hostaleria per vendre Còstas del Ròse (Costers del Roine) o vi australià a turistes incultes.

És l'Escola la primera arena identitària?

Jean-Bernard Bassach — Sat, 17 Feb 2007 00:00:00 +0100

Els alumnes des les escoles de Catalunya del Nord no s’escapen pas de les tradicionals reunions de fi de trimestre entre pares i professors... Mitjan octubre del 2006 al segon nivell d'un col·legi nou de la comunitat de municipis de l’Albera/Marenda, al Rosselló. Són 19 h, la professora de llengua regional, catalana en l'occurència, adverteix : "El vostre nin és en una classe de 6èna única amb 3 hores per setmana d'ensenyament del català i jo voldria més implicació dels pares. No posi notes als meus alumnes en funció de llurs resultats, si no podrien ser decebuts, no tinc més remei que vendre el català als alumnes per arribar a mantenir una classe de 20 estudiants. Si no faig això, l'any vinent ja no podré ensenyar el català car també doni cursos d'espanyol, llengua privilegiada entre totes. Hi ha el perill d’ensenyar l'espanyol en detriment del català". No hi ha en aquest cas una nova posada en qüestió de la identitat catalana sinó una simple banalitat : entre els professors, pares, i alumnes, tothom troba normal que el francès sigui l'única llengua del departament dels Pyrénées-Orientales. Objectivament, el segle XIX encara respira, amb una sempiterna jerarquia cultural entre el francès, l'espanyol i el català. Però com copsar aquesta mescla de creença republicana i de demagògia regional ? Que sem més francesos que els senegalesos, subjectes del Rei de França ben abans de l'annexió al regne dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el 1659 ? Hem considerat la multiplicitat de les identitats altrament que a través l'enfocament unilateral ? Fins Napoleó Bonaparte havia comprès el pes de les identitats hexagonals difonent la seua promulgació "d'Emperador dels francesos" en llengua catalana, basca o corsa. Pel que fa a l'historiador Pierre Vidal, notem en la seua obra "Els Jueus dels antics comtats del Rosselló i de Cerdanya" el recorregut de la comunitat catalano-sefardita, balançada d'un cap a l'altre del nostre mar, expulsada per la inquisició i partida de Cotlliure abans d’ésser acollida a Alger on, ironia de la història, descendents esdevinguts francesos per decret no podran sinó, després de la independència d'Algèria en 1962, prendre el vaixell per a Port-Vendres... La identitat a voltes és un trencaclosques i simplificar-la tranquil·litza tot un sistema..

L'Escola excel·leix en produir mainatges culturalment bornis !

Quan la demagògia és al servei del nacionalisme, és de bon fer de comparar el reducte identitari nordcatalà , on menys de 10% dels habitants parla realment la llengua en 2007, als serbis de Kosovo: hi retrobem la desaparició nítida d'una llengua i la satel·lització de poblacions cap a una colonització cultural més o menys soft. Estranya simulitud, és amenaçat el cor geogràfic del lloc de naixement identitari tanmateix la identitat roman durablement implantada i majoritària a les perifèries que són Barcelona i Belgrad. Tot i això, els lingüistes reconeixen la importància de les llengües minoritàries en l’irradiació de les llengües dominants. Així, una de les grans riqueses de la llengua de Molière la seua presència als 5 continents tanmateix sense disposar d'un lloc dominant. Passa igual per a les llengües minoritàries i llurs comunitats lingüístiques sovint escampades en microsocietats. Beneficien de xarxes de comunicacions prou flexibles per permetre relacions tènues i contínues entre elles, segons "L'Atlàntic negre", tesi del sociòleg afrobritànic Paul Giroy sobre les migracions del poble africà. Però a la Catalunya del Nord acomplexada, quan l'ull dret està girat cap a París i l'ull esquerre, borni, refusa obstinadament d’obrir la seua nina dels ulls cap a Barcelona, què es proposa a la joventut, en els anys crucials d'aquest començament de mil·lenari ? Malgrat eslògans hipòcrites que lloen la diversitat cultural, el cul-de-sac de la concertació ciutadana acaba negant les especificitats vistoses. Si les noves generacions procedents de les migracions recents no reivindiquen llurs identitats, englobant la catalana, caldrà mirar passar el TGV ? Sense el suport de les elits i notabilitats, ineludibles suports de les identitats, hi ha un post-Llenguadoc-Rosselló ? Si la rendibilitat, l'ultraliberalisme i les mentalitats jacobines impedeixen la liberalització mental, resta l'esperança de l'exemple, ja que la presa de la Bastilla també era una utopia inaccessible per als revolucionaris del 1789 que tanmateix van acabar per derrocar... Però roman la bomba de rellotgeria demogràfica, els efectes arriben : quan el parlament europeu reivindica l'aportació de 20 milions d'emigrants d'aquí 2050, per tal travar el dèficit nataliste continental, d’aquí quant de temps les fronteres administratives dels Estats Nacions del segle XX es jutjaran indepassables i inalienables ?

Nadal, de l'hòstia als dòlars...

Jean-Bernard Bassach — Sat, 23 Dec 2006 00:00:00 +0100

Avui, això no és més evident per a tots : Nadal, la festa de la nativitat del Crist, que treu el seu nom del llatí natalis, és la commemoració pels cristians del naixement de Jesús de Natzaret. Car la celebració de fi d'any, anunciada en els prospectes de supermercats, es transfors’erigeix des de fa molt de temps en manifestació laica, fins i tot situada fora de tota consideració espiritual. Així, en 2006-2007, el socialment correcte convida una part del mainatges de la comunitat musulmana de Perpinyà a seguir, de prop o de lluny, l'ensinistrament habitual del lliurament de regals del 25 de desembre. Però, en l'episodi primer, l’aviada del cristianisme s'ha acompanyat de l'assimilació de les festes populars i paganes : ben abans de les celebracions cristianes, el solstici d'hivern, situat cap a l'actual fi de desembre, aplegava les creences de fertilitat, procreació i astronomia. Vingut de persa, aquest culte a Mitra, escampat als segles IV i III a. J.-C., acabava amb el sacrifici d'un toro, el Sol Invicte, que corresponia al naixement del jove déu solar. Així, malgrat la por dels dies que s'escurcen, els Visigots adoraven la llum i el sol que rescalfa el sòl i les plantes... Avui, diversos pobles de Catalunya del Nord encara presenten vestigis d'aquests temples i forns solars que servien tant de llocs de culte com de forns multiusos. I a la comarca del Conflent, el vilatge d’Eus, que té dels vestigis d'un antic forn solar, tradueix aquesta relació que els antics tenien amb l'astre solar : d'altra banda és el primer poble del territori francès que rep el primeríssim raig de sol. Emperò en tot això, on és el Pare Nadal ? Com, d'una celebració estacional ancestral, s'ha arribat a celebrar un ogre vermell vingut del món del mercandatge ?

El Pare Nadal, mascota comercial, mítica i espectacular

Pur producte de la mundialització accelerada de la segona part del segle XX, l'home vermell baixa del nord, i acompanya aquesta sèrie de jornades que comencen el 24 de desembre, en les quals, en la majoria de les famílies, els pares celebren els seus nins, nebots, cosins i parents, manifestant el seu amor amb presents, sense raó verificada. El Pare Nadal representa aquesta deriva mercantil de les nostres societats occidentals. Aquest personatge complex, a mig camí entre la icona de Coca-Cola i l'ogre escandinau, ha estat descrit des del 1952 per l'etnòleg Claude Lévi-Strauss a la revista «Les Temps Modernes», on signava un article titulat « El Pare Nadal ajusticiat», inspirant-se en succés en què uns parroquians cremaven un efígie del Pare Nadal davant de la catedral de Dijon mentre que l'esquerra es manifesta a favor de la seua defensa, el 23 de desembre del 1951...

Fet i fet, què traspua d’aquest home amagat rere la barba de pur cotó fluix? No inspira gaire la idea d'abundància i de prodigalitat : és, ens diu Claude Lévi-Strauss, "el producte d'un fenomen de convergència i no un prototip antic conservat pertot". La seua predilecció per les fumeres i per les sabates, resulten purament i simplement d'un desplaçament recent de la festa de sant Nicolau. Un personatge real s'ha fet un personatge mític. Símbol de l'edat madura, tradueix les disposicions benèvoles envers la joventut. Els adolescents obertament agressius han estat substituïts pels pares amagats sota una falsa barba per tal d’agombolar els nins. Des del 1860, als Estats Units, on l'havien introduït els immigrants neerlandesos i alemanys a ran de la guerra de Secessió, el caricaturista Thomas Nast, creador de la figura de l'Oncle Sam, li fa un vestit amb bandera estelada i escull per ell el blanc i el vermell, reprès el 1931 per Coca-Cola, per coherència de codis color, dita avui carta gràfica a les agències de comunicació... Desembarca a Europa després de la Segona Guerra mundial, després dels darrers anys d'abundància de postguerra, és a dir el decenni 1960, sobrevé la gran comèdia comercial de les festes de nadal, que ràpidament fa fora la festa dels reis de les terres catalanes de França. En aquesta mascarada, el Pare Nadal fa el paper de titella articulat pel profit. Que potser s’ha venut l’ànima al dimoni? Fet un símbol del consum excessiu en el qual participem en massa, viatjant i objecte publicitari per a les marques, potser el pare nadal, desproveït de qualsevol simbologia folclòrica i popular, acabarà per desapareixent?

Quan el català Sauvy inventava el tercer món...

Jean-Bernard Bassach — Sat, 16 Sep 2006 00:00:00 +0200

Alfred Sauvy és un trencador de mites que perpetuen una antiga tradició catalana que ens remet a l’abat Oliba, inventor de “la treva de Deu”, l’any 1027 a Toulouges, instaurant una zona de protecció per les poblacions, dins els límits dels edificis religiosos. Sauvy, demògraf i sociòleg, reconegut en economia per la seva teoria del desguàs, va néixer a Vilanova de Raó el 1898. Va participar a la Gran Guerra, va entrar a l’Escola Politècnica el 1920 i va formar part de la Statistique General de França. Es va adherir a les tesis natalistes de l’economista cors Adolphe Landry i esdevingué conseller del govern Reynaud el 1938, abans de reformar la setmana de 40h instaurada per Leon Blum.
L’any 1943, publica “Riquesa i població”, on defensa una política natalista i en contra de tota reforma de proteccionisme corporatiu o sindical. Nomenat director de l’INED (Institut Nacional d’Estudis Demogràfics), des de la seva creació el 1945, dirigeix la revista “Population” fins el 1975. En un article publicat a “L’Observateur” el 14 d’agost del 1952, ell és el primer a parlar del tercer món, en referència al terç estat de Sieyès, figura de la Revolució Francesa. Sauvy escriu aleshores “finalment aquest Tercer Món ignorat, explotat, despreciat com el Terç-Estat, vol, ell també, ser quelcom”. Però aquest concepte geopolític no ha sobreviscut a la seua mort, l’any 1990, ja que el tercer-món perd la seva raó de ser amb la fi de la Guerra Freda (1989). En l’època en la qual Alfred Sauvy inventà aquest terme, encara existia a la terra, tant al Nord com al Sud, una classe social intermèdia entre posseïdors i posseïts. També, una èlit laica i nacionalista, sortida de les millors facultats d’Europa i d’Amèrica, difon el pensament de Nasser (Egipte), Nehru (Indonèsia), Gandhi (Índia) o (Iugoslavia), tots caps d’Estats presents a la primera conferència dels països no-alineats de Bandung a Indonèsia (1955), de la qual la commemoració del cinquantè aniversari, al 2005, s’ha desenvolupat a la cimera afro-asiàtica de Djarkarta. Llurs il·lustres contemporanis són Che Guevarra i Nelson Mandela. Els pensadors tercers mundistes creueu en el futur de llurs països novament descolonitzats i en una societat inspirada, sense alienar les seues característiques culturals, pels models dominants que són el comunisme i el capitalisme. Fora dels blocs USA-URSS, ells es reuneixen a la cimera anyal dels no-aliniats a les polítiques russes i nord-americanes. La versió més recent s’ha dut a terme al setembre 2006 a La Havana.

Ni comunista, ni capitalista, la tercera via no té pas opcions?

Alfred Sauvy escriu a l’Express i aconsella el govern de Mendès France l’any 1954, abans de ser nomenat al Collège de França en 1962. Veu la fi de l’imperi colonial francès i endevina el planeta que entra en la globalització. No obstant això, llavors, les insurreccions del tercer món són fortament reprimides, i el segrest i l'assassinat del socialista marroquí Mehdi Ben Barka, à París el 1965, suposa un cop mortal a les temptatives d’organitzar el moviment revolucionari mundial. Préocupat d’informar les èlits , Sauvy crea un butlletí sintètic d’informacions de l’INED (“Població i Societat", enviat a tots els alumnes de les grans escoles franceses de Politècnica, Central i Mines) amb el qual va trencant esquemes. Xifres com a prova, mostra que no és pas l’explosió demogràfica que amenaçarà l’Europa de la fi dels 80, però sí paradoxalment, la natalitat . Continua fent de periodista fins a edats avançades, al Monde i a L’Expansion, gaudint d’una gran autoritat, sovint decebut per les decisions polítiques, presses segons ell a curt termini.
Després de l’esperança arriben les desil·lusions: la dècada dels 1980 és marcada per la crisi del deute del països del tercer món, empresonats per les hipoteques contractades pels països del Nord que obtenen beneficis extraordinaris. Aixi, a l’excepció de Singapur, Hong-Kong, Taïwan i Corea del sud, cap dels països ex-colonitzats no ha arribat al nivell de país desenvolupat. Tanmateix després de la fi de la URSS, els conflictes de l’ex-Iugoslàvia com les caigudes econòmiques de Indonèsia als anys 1990 ens recorden clarament que arreu on predominen el pensament únic o la ideologia ultra-liberal imposada pels USA, les conseqüències són un desastre. Doncs el tercer-món ha desaparegut per sempre de les pàgines de la història oficial? L’investigador Claude Liauzu escriu al 1985 “De la mateixa manera que el tercer món no pot pas ser ignorat, el tercermundisme ha esdevingut un component del pensament europeu. Invocar el desenvolupament i els drets humans sense tocar el tercer-món “Pax Americana” i al capitalisme, és un pèl curt...”.
El tercer-món és mort, però les idees que se’n treuen són més que mai d’actualitat.

La guerra d'Espanya es perllonga, 70 anys després...

Jean-Bernard Bassach — Fri, 04 Aug 2006 00:00:00 +0200

Espanya, europea des de 1986, resta un país descuidat per les èlits de Berlín, París i Londres. La seua guerra sagnant molt de temps ha estat eludida per un imaginari ibèric centrat en la trilogia toros-flamenco-futbol. Però aquesta guerra civil retorna, com un bomerang, amb esdeveniments recents... Com el gener d’aquest 2006, quan el coronel Tejero, notori franquista, públicament qüestionava la plurinacionalitat d’Espanya convidant-se en els debats de l’autonomia regional. O el març del 2004, amb l’elecció del socialista José Luis Rodríguez Zapatero com Primer ministre espanyol, imputable al rebuig popular el veure Espanya participant a la guerra americana a l'Irak amb el suport del govern de José María Aznar (Partido Popular). Una resposta als atemptats islamistes de l’11 de març del 2004 a Madrid, tres dies abans de les eleccions generals. El record d’aquesta atroç guerra és viu: cada any es descobreixen a Espanya noves fosses comunes que contenen les restes mortals de dones i d’homes afusellats o torturats durant i després de la guerra civil. També, cada cop que es succeeix un esdeveniment atípic el paral·lel amb la guerra del 1936 s’imposa en la consciència col·lectiva. Ben segur, sense les mentides acusant els terroristes bascos de ser els autors materials dels atemptats, el govern dirigit pel molt dretà Partido Popular encara hi seria. Però res no pot fer oblidar a la població el sofriment suportat fa 70 anys, i per alguns, de 70 anys ençà. Com ho faríem per no veure pas una perpètua confrontació ideològica entre forces antagòniques d’esquerra i dreta, entre republicans i franquistes, demòcrates i reaccionaris nostàlgics de la dictadura, sabent que Aznar, descendent de la moguda de Franco i del post-franquisme del qual ha format part del partit el 1979, ha militat al Front dels estudiants sindicalistes, organització catòlica d’extrema dreta, quan d’altres s'atrevien a desafiar el règim... Mentre Zapatero és el nét d’un republicà afusellat pels franquistes durant la guerra?

I l’esglèsia? El papa Benet XVI, un antic membre de les joventuts hitlerianes, autor d’un discurs de perdó al memorial del camp d’Auschwitz, no ha pas dit res sobre les amistats entre el clergat espanyol i la dictadura franquista, durant la seva visita a València, aquest juliol 2006. La ferida de la guerra civil no és pas. La història de les atrocitats és compartida per ambdues parts però el camp franquista disposa de monuments a la seua memòria. Un passeig per Saragossa revela l’immensa església dedicada als soldats italians morts per la dictadura. A Madrid han descargolat l’estàtua del Caudillo Franco el... 2005! Al contrari, els republicans van ser enterrats com cans gossos en els llocs dels combats.

La guerra civil espanyola continua... a França!

La importació ideològica de la guerra civil espanyola en França es reflecteix en la classe política de la Catalunya nord, que acull un singular punyat de batlles comunistes, infants d’aquesta història. Gairebé s'observaria un cas similar a Tolosa de Llanguedoc, la capital francesa de l’exili espanyol, però allà es cometen les mateixes errades del camp republicà després de la guerra civil espanyola: els partits d’esquerra no han pas mai guanyat les municipals ja que repeteixen els clivatges polítics vigents fa 70 anys a l’altra banda dels Pirineus! L’oposició entre anarquistes, comunistes i socialistes “espanyols” dóna lloc a una guerra ideològica a França.
França? Queda muda respecte al seu rol al llarg d’aquella guerra civil però també després de la caiguda de Barcelona i del funest període de la Retirada, l’hivern del 1939, que ha vist aquests milers de pobres éssers aparcats en els camps de concentració de la Catalunya Nord i d'Occitània (sud-oest de França) abans que els entreguessin a les autoritats alemanyes d’ocupació o que acabessin reclutats amb els maquis i les forces aliades. Qui recorda que París va ser alliberada en 1944 per la segona divisió blindada del general francès Leclerc, en la qual es trobaven grups constituits majoritàriament per antics republicans espanyols?
Avui dia, quan els camps de batalla s’han traslladat a l’espectacle, la guerra civil espanyola, que se sembla a una revolució fracassada, és una eina de comprensió inestimable per qualsevol futur ciutadà. Totes les nacionalitats s’han combatut, totes les tècniques d’informació hi van ser-hi experimentades. Una reapropiació d’aquest bocí de la història europea és indispensable per evitar altres Guernica i Sarajevo. Aviat s'editarà manuals escolars perquè la mainada europea tregui les lliçons que s’imposen, abans la resurgència de noves creuades?

Renaixença musical o folklore turístic?

Jean-Bernard Bassach — Fri, 26 May 2006 00:00:00 +0200

A Perpinyà, s’ha hagut d’esperar al 1996 per entrar dins d’una sala d’espectacle digne: el Médiator, nascut de la voluntat de l'alcalde Jean-Paul Alduy. La visibilitat de l’escena musical local ha augmentat igualment degut a l’obertura d’un altre espai de creació i expressió artística: La Casa Musicale. Afinitats polítiques a part d’aquestes estructures són un fet. Abans d’aquest any zero als Pirineus Orientals, calia trobar-se amb les ciutats de Montpellier, Toulouse, Girona o Barcelona per conèixer els gustos musicals dels joves. Ens podriem haver alegrat de l’emergència d’un lloc independent propici a les experiències, en relació directe amb la política cultural iniciada per Jack Lang la decada passada. Però les prerrogatives d’un alcalde, per molt escoltada que sigui l’aglomeració que el dirigeix, s’aturen on s’imposen els límits del Departament. Tret de la sala independent El Castell Embruixat, a Sant Hipòlit, aquí comença un “no man’s land”, esclarissat per night clubs balnearis, bunkers amb vigilants privats, escorcolls al cos i discriminacions facials. Des de finals del S.XIX, existeixen les sales de festes de poble però les normes comunitàries, la manca de medis per renovar-les i el declivi de l’iniciativa espontànea les han deixades obsoletes. Per alegrar els locals i afrontar la competència dels nights clubs instal.lats a l’altra costat d’una frontera psicològica, un rosari de Casinos per els RMIstes amb males sensacions.
A finals del S. XX, els desbordaments ocasionats arran de les raves party, freqüentades dins d’un territori amb racons propicis, han deixat d’èsser alternatives des de que el seu aspecte salvatge i jovial s’ha traslladat a un àmbit de consum il.lícit, amb llums blaves de policia i interpel·lacions. El risc de sacsejada posant en perill als participants atrets per el boca orella ha resultat ser vinculat a la manca d’espais escènics oficials. En 2002-2003, les reunions d’informacions “Horizon 2010” organitzades per el Consell General català han aflorat en un projecte de sala Zénith, imaginant-se entre les veus dels participants. I si, no contents per disposar d’una única sala amb capacitat modesta per a tot el departament (le Médiator, 460 places) ens oferiran el plaer de veure Johnny Hallyday, Lorie o Cali en familia? Pitjor, aleshores, que la ciutat de Perpinyà agrupa la major part dels espectadors del país dins els dos llocs citats, le Général dels Pirineus Orientals es suprimeix sobre les altures de la ciutat, dins el Palau dels Reis de Mallorca reservat per als espectacles de prestigi i de renom internacional.

Adaptar-se a la moda de París o florir al país

Les estructures locals existeixen, com ara el Médiator, però aquest lloc cultural no ha revolucionat pas l’esperit d’èxit “amb l'esperit de papà”: adoptar l’accent i les actituts parisencas es revela com el únic local encoratjat. Tota una generació de joves artistes viu l’etern dilema: abandonar el departament per un reconeixement professional o viure reduït al país sent un símbol folklòric al servei dels potentats. A menys de tocar gratuitament com a teloner d’esdeveniments elitistes com les Méditerranéennes d’Argelés, per al productor d’espectacles Azimut prod., qui disposa d’una centena de benèvols contents de treballar gratuitament a canvi d’una entrada pel concert, graciosament, oferta per una societat subvencionada per el Departament, la Région Languedoc-Roussillon i l’Europa. Amb quin objectiu? Desenvolupar l’autenticitat mediterrànea amb Jean-Louis Aubert i Bénabar. Una sort per als incults poc cultivats com nosaltres.
De fet, els espectadors i els artistes no reclamen pas Zéniths però sí l’entrada de sales públiques reticents a la creació artística local. Solament la reapropiació legítima d’espais públics permetrà un reequilibri entre una oferta irrisòria i una demanda ciutadana creixent. Així s’aturarà la fugida dels artistes dins d’una política de transmissió pedagògica i memorial de la nostra riquesa musical i popular. No tenim la sort d’estar dotats com en la Bretanya o en Catalunya sud de mecenes de desenvolupament cultural, nosaltres estem envoltats d’especialistes vinguts exclusivament dels quatre racons de l’hexàgon per aclarir-nos amb els seus mètodes sense defectes. Però sense iniciatives pivades, no hi ha cap remei miraculós. Les institucions solament poden alienar públic i artistes, ja que l’Estat té una empipadora tendència per sacralitzar tot el que considera com a seu. És difícil per a un músic d’evolucionar en un país on els músics populars han sigut eliminats per la Revolució Francesa. Si a més tenen que conformar-se amb els cànons de la bona creació decretada per els governadors de l’Art, llavors l’exili cap als aparadors europeus del turisme global és la seva única alternativa per preservar la seva dignitat i viure de les seves creacions. A menys que la “cultura” no estigui solament reservada per als jubilats d’estiueig. Jacint Domenach | 26.05.06 [Què opineu?]

Toti Soler o l’invent de la música catalana moderna

Jean-Bernard Bassach — Fri, 03 Mar 2006 00:00:00 +0100

L'artista va néixer sota el jou de la dictadura franquista, el 1949 a Vilassar de Dalt, a tocar de Barcelona. Toti Soler fa part d’aquesta generació d’artistes post franquistes – tenia 25 anys quan es va morir el caudillo - que participaren a l’alliberament de l’expressió artistíca sud-catalana, adormida durant massa temps.

Enceta una formació clàssica el 1965 al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i al Spanish Guitar Centre de Londres el 1969. El 1971 encontra el bluesman américà Taj Mahal amb qui efectua diversos concerts. Inevitablement aspirat per les muses del flamenc, Toti Soler viatja fins a Andalusia el 1972 per rebre les lliçons del llegendari guitarrista flamenc Diego del Gastor. A partir del 1973 lliga amistat amb l’actor, poeta i cantant Ovidi Montllor, que serà el seu company d’escenari fins que es mor, el 1995.
Clàssica, folk, jazz, flamenc, guitarra sud-americana, músiques orientals, són les influències més fortes del seu repertori. Soler també canta textos firmats per poetes com Joan Vergès, Joan Salvat-Papasseit o Marià Manent.
L’artista nord-català Pascal Comelade, testimoni d’una època gairebé oblidada, participa a l’efervescència barcelonina arran de la mort de distador Franco. Hostatjat pel cantant Lluís Llach (entre el 1974 i el 1978), es mou en el medi musical de l’època i encontra Toti Soler, Maria Del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra així com Ovidi Montlor i Víctor Nubla. Comelade descriu aquí la personalitat del guitarrista :
« En Toti és a la vegada l’hereu d’una cultura popular i el creador de la música catalana moderna; acompanya la història de la música d’aquest país tot sent-ne el seu actor principal des de l'acceleració de la fin dels anys 1970 ». Aquella fou una època extraordinària per als artistes d’Europa i Amèrica que va oferir encontres improvisats, produïnt les experiències més esbojarrades.
El 1980 realitza simultàniament la música del film I viaggiatori della sera de l'actor i realitzador Ugo Tognazzi, i després d’haver acompanyat el cantant francès Léo Ferré a diversos recitals, grava a un estudi de Milà els àlbums de « l’anarquista » de la cançó francesa : ludwig - l'imaginari - le bateau ivre (el « vaixell ebri »). Després de participar el 1984 a la Bienal de Arte Flamenco de Sevilla, 'El Toque', i, el 1989, al Festival Internacional de Guitara de Còrdova, en Toti entre a la dècada 1990 aprofundint i perfeccionant la tècnica flamenca a Sevilla amb el mestre José Manuel Roldán.

Quan ja s'ha atudat l’emulació del post-franquisme, l'homa torna als orígensa la vetlla dels anys 2000

Quan arriba a dalt de tot del seu art –premi del millor disc català de l’any 1996 amb l’àlbum Lydda – Toti Soler escull en moment per tornar a la seua formació inicial i participa al VIIè Festival de Guitarra de Barcelona on presenta el seu primer recital com a guitarrista clàssic, dedicat a J.S.Bach.
El 2000, Toti Soler enregistra per segon com dinou cançons, « Cançons », entorn del repertori popular català. El 2001, dos premis de prestigi coronen la seua carrera : en el marc de la cançó catalana, el Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat i el Premi a la Popularitat que concedeix la ràdio sud-catalana Ràdio 4. El 2002, enregistra Vita Nuova al seu propi estudi, Vita Nuova. La presentació de Vita Nuova té lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona o rep el 2003 el premi de la Societat General d'Autors i Editors espanyola (S.G.A.E) per al millor disc de la categoria Noves Músiques.

Personatge simple i sota la llum, destil·la amb la guitarra un so cristal·lí sense equivalent. Com a privilegi escàs, entra, tot i sent viu, al cercle força restringit dels grans autors/compositors i intèrprets del segle XX que deixen pe les generacions futures una herència com més va més discreta en compartir.
* Els Encants. Els més populars de Barcelona es troben a la Plaça de les Glòries Catalanes, un barri modern, a l’entrada de la ciutat pels que arriben de Catalunya nord. Aqueix mercat conserva un ambient particular, el perfum del temps d’abans als mercats de l’hexàgon. S’hi troba tots tipus d’articles de segona mà, des de la vestimenta fins a les antiguitats.

+ info : http://www.totisoler.com