<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://blogs.la-clau.net//</link>
	<title>Blog Herv&eacute; Bonafos</title>
	<pubDate>Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Nova Revoluci&oacute; Francesa: l&#8217;escala local]]></title>
		<link>http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/nouvelle-revolution-francaise-lechelon-local-98</link>
		<comments>http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/nouvelle-revolution-francaise-lechelon-local-98</comments>
		<pubDate>Fri, 17 Mar 2006 00:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Herv&eacute; Bonafos]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/nouvelle-revolution-francaise-lechelon-local-98</guid>
		<description><![CDATA[Avui, la majoria dels Estats d'Europa, entre els quals els m&eacute;s vasts i poblats, com l'Alemanya dels<em> l&auml;nder</em>, el Regne Unit amb les seues recents <em>devolutions</em>, It&agrave;lia i Espanua amb llurs regions i autonomies, adopten estructures federals o &agrave;mpliament descentralitzades. Fran&ccedil;a, amb la descentralitzaci&oacute; del 1982 que rau principalment en un simple anunci, &eacute;s gaireb&eacute; una excepci&oacute;. Sovint s'hi estigmatitza l'evoluci&oacute; cap un model regionalitzat. A aquest li falta prestigi, se'l percep com una amena&ccedil;a : afavoriria el clientelisme i la tornada del feudalisme de l'antic r&egrave;gim. Aquesta visi&oacute; negativa i fantasiada troba les seues fonts en la tradici&oacute; pol&iacute;tica del pa&iacute;s : la Revoluci&oacute; Francesa ha engendrat un Estat fort, centralitzat, i una ideologia dominant jacobina que la classe pol&iacute;tica abra&ccedil;a molt majorit&agrave;riament. En conseq&uuml;&egrave;ncia, aquesta her&egrave;ncia feixuga t&eacute; una incid&egrave;ncia capital en els debats de societat, en particular entre les esquerres ; l'Estat &laquo;central&raquo; encarna la divisa republicana en tota la seua esplendor : Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Simbolitza totes les lluites per a la just&iacute;cia social, n'&eacute;s el paradigma i la garantia suprema. La descentralitzaci&oacute;, en el millor dels casos, es considera doncs com una necessitat de major efic&agrave;cia pressupost&agrave;ria. En tot cas, el contrari de &laquo;centralitzar&raquo; xoca amb un fre ideol&ograve;gic. Aquest Estat idealitzat, model pertinent en un context pol&iacute;tic i econ&ograve;mic proteccionista, del temps que l'hex&agrave;gon bastava a si mateix, pateix avui una gran crisi, sense per&ograve; recon&egrave;ixer-se caduca, ara que passa en un nova era de globalitzaci&oacute; i de construcci&oacute; europea. Els adversaris d'aquesta visi&oacute; han llan&ccedil;at fa poc el concepte de &quot;decadenci&ograve;legs&quot;, que designa, en una h&agrave;bil estrat&egrave;gia de marginaci&oacute; de les noves percepcions, els intel.lectuals, sovint de dretes, que emeten cr&iacute;tiques envers el &quot;model nacional franc&egrave;s&quot;, llan&ccedil;at per Dominique de Villepin en 2005 i defensat per la immensa majoria dels responsables pol&iacute;tics. Aquest model &laquo;republic&agrave;&raquo;, profundament desigualitari i burocr&agrave;tic, en un context de despolititzaci&oacute; popular, de patent d&egrave;ficit de la cohesi&oacute; social, de perill populista i de puja dels extrems, pot continuar de delegar exclusivament les responsabilitats pol&iacute;tiques a elits pol&iacute;tiques tal com l'E.N.A. (Escola Nacional d'Administraci&oacute;) ? Pot molt de temps encara evitar que se'l q&uuml;estioni ? <br /><br /><strong> L'escala local restitueix una democr&agrave;cia de proximitat moderna</strong> <br /><br /> Si la resposta a aquestes q&uuml;estions sembla evident, el remei no l'&eacute;s per a tots. Tanmateix, com concebre una implicaci&oacute; de les ciutadanes i dels ciutadans a un nivell estatal, fins i tot europeu, si aquests no exerceixen pas llur responsabilitat individual a l'escala local ? Aquesta dimensi&oacute; local revesteix una import&agrave;ncia fonamental : &eacute;s el pal de paller m&eacute;s pertinent per a la democr&agrave;cia, el cossol per a una aprehensi&oacute; global dels problemes socials. En efecte, s'hi tracten les q&uuml;estions corresponents a la major part dels aspectes quotidians de les nostres vides : urbanisme, condicions de vida, cultura, coexist&egrave;ncia de poblacions diverses. Solidaritat i repartiment prenen un sentit en realitzacions concretes i exemplars.<br> Per evitar els anacronismes, el discurs pol&iacute;tic d'ess&egrave;ncia social s'ha de decidir l&ograve;gicament a alliberar-se de les restriccions ideol&ograve;giques que flueixen de concepcions d'ara endavant arcaiques. No tenir en compte la democr&agrave;cia de proximitat en la seua dimensi&oacute; real i global, &eacute;s privar-se d'un projecte de societat alternatiu. Endem&eacute;s, l'intel.lectuel itali&agrave; Toni Negri, &quot;un uomo de la sinistra rivoluzionaria&quot; (un home de &quot;l'Esquerra Revolucion&agrave;ria&quot;), com li plau de definir-se, denuncia l'esquerra tradicional, incloent-hi el PS franc&egrave;s, incapa&ccedil;, segons ell, de comprendre &quot;l'esperit que ve del moviment&quot;. La nova revoluci&oacute; francesa naixer&agrave; de l'escala local ? <strong>Herv&eacute; Bonafos | 17.03.06 </strong> [Qu&egrave; opineu?]]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
