http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/du-beton-en-roussillon-pour-lemploi-contre-lenvironnement-294 http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/du-beton-en-roussillon-pour-lemploi-contre-lenvironnement-294 Fri, 14 Nov 2008 21:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/du-beton-en-roussillon-pour-lemploi-contre-lenvironnement-294 «Cap al 1980, les coses van començar de canviar, van construir damunt les vinyes! El moviment es va eixamplar el 2000 i els elegits hi van trobar el compte : ja no calia pas més trencar-se el cap per crear feines. Es podia fer altrament ? ».

2025, una fatalitat o una tria d'avui?

El 2009, els responsables polítics del Rosselló poden llestar la fesomia del país del 2025, puix que, mentre que l'INSEE preveu la gran empenta demogràfica, un sindicat mixt intermunicipal establert a la plana del Rosselló elabora un «Esquema de Coherència Territorial» que imposarà a tots els municipis concernits. Aquest SCOT (en francès), nou instrument molt eficaç de manera potencial, decidirà les grans tries del futur, fora del virtual estatístic, optant per urbanitzar, o limitar-se gairebé l'oferta a lloguer fet a mida per als joves. Tal llesta dels municipis necessitaria un gran coratge polític ja que qüestionaria l'economia de la renda, jugularia un sector de la construcció desmesurada i faria imperioses les activitats de producció i de creació de riqueses. La voluntat de domini del predial seria llavors total. Hi hauria poca d'oferta i molta de demanda, més llogaters que propietaris. Aquest sacrifici seria el preu a pagar per a un medi ambient i una imatge preservada. Però l'audàcia no hi és i el consens tou de la continuïtat s’imposarà com una evidència, ja que el betó serveix a fer desenvolupament econòmic : cal podrir el paisatge per salvar les feines.

Continuar el "tot formigó", amb sostenibilitat

Una tal solució permetria a Catalunya del Nord d’absoldre's de la seua missió nacional de recepció de « Nous Catalans », gent vella del Nord de França majorment, i, per la resta, essencialment joves sense diplomes i sense treball. El territori experimentarà paral·lelament l'hemorràgia dels seus universitaris més diplomats, a falta de poders de decisió econòmica i política seriosos a Perpinyà. Però el SCOT podrà establir un model de desenvolupament menys golafre en espai i més respectuós de l’encontorn. L'aposta és major, ja que el SCOT pot esdevenir un instrument eficaç de domini de l'espai, per sobre dels egoismes de campanars. Imposaria així la part d'allotjaments col·lectius necessària a cada municipi, afavorint les construccions verticals, limitant la mida de les parcel·les, preservant una agricultura futura i repensant els desplaçaments pels transports en comú. Però al contrari, el SCOT pot ser un simple fre timorat al deteriorament de la qualitat de vida a l'àrea perpinyanenca, acompanyant l'orientació estratègica, pensada en un altre lloc (paris ?), de la velllicultura, de la gran distribució i del turisme de massa.]]> http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/nouvelle-revolution-francaise-lechelon-local-98 http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/nouvelle-revolution-francaise-lechelon-local-98 Fri, 17 Mar 2006 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/herv-bonafos/bloc/nouvelle-revolution-francaise-lechelon-local-98 länder, el Regne Unit amb les seues recents devolutions, Itàlia i Espanua amb llurs regions i autonomies, adopten estructures federals o àmpliament descentralitzades. França, amb la descentralització del 1982 que rau principalment en un simple anunci, és gairebé una excepció. Sovint s'hi estigmatitza l'evolució cap un model regionalitzat. A aquest li falta prestigi, se'l percep com una amenaça : afavoriria el clientelisme i la tornada del feudalisme de l'antic règim. Aquesta visió negativa i fantasiada troba les seues fonts en la tradició política del país : la Revolució Francesa ha engendrat un Estat fort, centralitzat, i una ideologia dominant jacobina que la classe política abraça molt majoritàriament. En conseqüència, aquesta herència feixuga té una incidència capital en els debats de societat, en particular entre les esquerres ; l'Estat «central» encarna la divisa republicana en tota la seua esplendor : Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Simbolitza totes les lluites per a la justícia social, n'és el paradigma i la garantia suprema. La descentralització, en el millor dels casos, es considera doncs com una necessitat de major eficàcia pressupostària. En tot cas, el contrari de «centralitzar» xoca amb un fre ideològic. Aquest Estat idealitzat, model pertinent en un context polític i econòmic proteccionista, del temps que l'hexàgon bastava a si mateix, pateix avui una gran crisi, sense però reconèixer-se caduca, ara que passa en un nova era de globalització i de construcció europea. Els adversaris d'aquesta visió han llançat fa poc el concepte de "decadenciòlegs", que designa, en una hàbil estratègia de marginació de les noves percepcions, els intel.lectuals, sovint de dretes, que emeten crítiques envers el "model nacional francès", llançat per Dominique de Villepin en 2005 i defensat per la immensa majoria dels responsables polítics. Aquest model «republicà», profundament desigualitari i burocràtic, en un context de despolitització popular, de patent dèficit de la cohesió social, de perill populista i de puja dels extrems, pot continuar de delegar exclusivament les responsabilitats polítiques a elits polítiques tal com l'E.N.A. (Escola Nacional d'Administració) ? Pot molt de temps encara evitar que se'l qüestioni ?

L'escala local restitueix una democràcia de proximitat moderna

Si la resposta a aquestes qüestions sembla evident, el remei no l'és per a tots. Tanmateix, com concebre una implicació de les ciutadanes i dels ciutadans a un nivell estatal, fins i tot europeu, si aquests no exerceixen pas llur responsabilitat individual a l'escala local ? Aquesta dimensió local revesteix una importància fonamental : és el pal de paller més pertinent per a la democràcia, el cossol per a una aprehensió global dels problemes socials. En efecte, s'hi tracten les qüestions corresponents a la major part dels aspectes quotidians de les nostres vides : urbanisme, condicions de vida, cultura, coexistència de poblacions diverses. Solidaritat i repartiment prenen un sentit en realitzacions concretes i exemplars.
Per evitar els anacronismes, el discurs polític d'essència social s'ha de decidir lògicament a alliberar-se de les restriccions ideològiques que flueixen de concepcions d'ara endavant arcaiques. No tenir en compte la democràcia de proximitat en la seua dimensió real i global, és privar-se d'un projecte de societat alternatiu. Endemés, l'intel.lectuel italià Toni Negri, "un uomo de la sinistra rivoluzionaria" (un home de "l'Esquerra Revolucionària"), com li plau de definir-se, denuncia l'esquerra tradicional, incloent-hi el PS francès, incapaç, segons ell, de comprendre "l'esperit que ve del moviment". La nova revolució francesa naixerà de l'escala local ? Hervé Bonafos | 17.03.06 [Què opineu?]]]>