http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/franois-cayrol/bloc/peut-on-mondialiser-le-niveau-de-vie-154 http://blogs.la-clau.net/franois-cayrol/bloc/peut-on-mondialiser-le-niveau-de-vie-154 Sat, 16 Sep 2006 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/franois-cayrol/bloc/peut-on-mondialiser-le-niveau-de-vie-154
Seguint aquestes poques línies hom constata que els pobres, són els Altres, en oposició a un "nosaltres" suposat. Car em col·loqui jo mateix en la categoria dels no pobres, de la qual fan part la totalitat dels redactors, periodistes, autors, artístics, funcionarials i pensadors...
El repartiment de les riqueses, vella idea procedent dels anys 1960 en què l'optimisme era de rigor (érem tots mitjanament rics a Occident), és una utopia ? Certament no. És evident que el pensament utopista emana dels insatisfets. Si, un dia, el planeta peta, segur que serà a causa d'aquest obsolet pensament que no cal compartir gens de les nostres riqueses. Creure el contrari, és en tot cas tenir alguna esperança de supervivència, si no, tot és acabat. No podem creure en un futur millor tancant-nos en búnquers, sobretot que a construir murs, hom s'acaba enclaustrant si mateix. Però més enllà de la xerrameca humanitarista tranquil·litzadora, quines són les solucions eficaces ? Hem de puncionar més encara els salaris superiors a 2000 euros mensuals, ajudar els baixàs-salaris i els sens-salari ? Ja ho fan a França, sol exemple comunista reeixit fins aquests darrers anys : la instauració del RMI (Ingressos Mínims d'Inserció) el 1988 pel govern Rocard, o aquella, el 2001, de la "prima per la feina", en complement dels baixos salaris, són una redistribució de les riqueses. Aquest repartiment, força pràctic, allunya una revolució dels "precaris", categoria social en progressió, i l'Estat fet el seu deure de salvar en primer els "seus" pobres. Per als pobres d'enjondre, des de 1972, la taxa Tobin preveu una extracció sobre les transaccions monetàries, mentre que un projecte de punció dels bitllets d'avió i de les vendes d'armes, emès el 2006 per Jacques Chirac i el Brasiler Luiz Inacio "Lula" da Silvafont, és en projecte. Heus aquí vinguda la utopia pragmàtica ?

Com més es parla de solidaritat amb l'Àfrica, més augmenta la pobresa... Sols és una impressió ?

Charles Aznavour canta "la misèria seria menys penosa al sol", cosa que farà arrufar el nas a un negre d'Etiòpia, al qual l'astre abrusador resseca la terra. Però no són aquests pobres que arriben fins al mur. No tenint res per tirar endavant, sobreviuen d'ajudes alimentàries orant perquè plogui. En tot cas, ho conten els mitjans de comunicació. Sols els menys pobres aposten llur prim peculi per un viatge perillós si no mortal. Coneixen el risc i tanmateix s'apilen en barques que porten aquest nom només perquè semblen flotar (en català, se les anomena "pasteres", exactament com l'ample recipient de fusta en el qual es mata el porc). Però per què arribar en aquest extrem, anar-se’n del seu país pels filferros espinosos, d'on, damunt el penyal de Gibraltar, ressona l'eco d'una metralla ? Res més a perdre ? O llavors més aviat, aquesta aventura relleva de l'inconscient, com un somni que manca, transportat per les paràboles de TV ? La "televasió", com en deia el cantant Joan-Pau Giné, és per a ells l'aparador de la felicitat que no troben a casa. Sí, els pobres de l'Àfrica creuen que la petita pantalla transmet la veritat d'un allà que, per a nosaltres, és aquí. L'esquema postcolonial ajudant, és tota la grandor de França que sedueix les masses, de vegades lingüísticament vinculades a l'hexàgon... Així, la publicitat que exhibeix gent afartant-se de carn picada, rodant en cotxassos, i cantant al carrer, és més que un somni! És una al·lucinació que l'immigrant, a cops rebutjat, o futur explotat, o fins i tot expulsat, transforma en Greal. I parteix vers una terra que creu promesa.
Històricament, els emigrants no han estat sempre pobres. Desembarcar en països subdesenvolupats a través del món fou molt de temps de moda. De Christòfor Colomb a Algèria, de la Costa d'Ivori actual a les Illes del pacífic, els rics dels països rics sempre han saquejat i saquegen els països pobres que vessen de recursos miners, petroli i potencial agrícola. La paradoxa és aquesta : com als anuncis a la televisió, enganyem els pobres, locals (francesos) o mundials. Aleshores, què més normal que al cap i a la fi, vulguin partir el pastís i desitgin semblar-nos. I a la mar es creuen els boat people i els portaavions.]]>