<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://blogs.la-clau.net//</link>
	<title>Blog Fran&ccedil;ois Cayrol</title>
	<pubDate>Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Es pot mundialitzar el nivell de vida?]]></title>
		<link>http://blogs.la-clau.net/franois-cayrol/bloc/peut-on-mondialiser-le-niveau-de-vie-154</link>
		<comments>http://blogs.la-clau.net/franois-cayrol/bloc/peut-on-mondialiser-le-niveau-de-vie-154</comments>
		<pubDate>Sat, 16 Sep 2006 00:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Fran&ccedil;ois Cayrol]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.la-clau.net/franois-cayrol/bloc/peut-on-mondialiser-le-niveau-de-vie-154</guid>
		<description><![CDATA[Ja no es pot pas parlar de fossat entre rics i pobres, ja que els fossats, antigament espais buits, s'han fet murs. Se'n construeixen cada cop m&eacute;s, a les fronteres afro-europees i al voltant de certs suburbis. Pa&iuml;sos-guetos amunteguen la mis&egrave;ria sobre els filferros espinosos d'un somni refusat. Per&ograve; si un territori com Fran&ccedil;a no pot acollir tota la mis&egrave;ria del m&oacute;n&quot;, segons les paraules del primer ministre Michel Rocard el 1990, &quot;pot fer la seua part&quot; com ell mateix ho ha subratllat seguidament. Complement de frase que hom s'ha apressat a oblidar. En el context de mundialitzaci&oacute;, compartir les riqueses &eacute;s un concepte que ja no fa part de la nostra psicologia. Tanmateix el 2050 els 15000 miliards d'habitants del planeta seran en situaci&oacute; de reclamar llur part del past&iacute;s, de grat... o per for&ccedil;a. <br /><br />Seguint aquestes poques l&iacute;nies hom constata que els pobres, s&oacute;n els Altres, en oposici&oacute; a un &quot;nosaltres&quot; suposat. Car em col&middot;loqui jo mateix en la categoria dels no pobres, de la qual fan part la totalitat dels redactors, periodistes, autors, art&iacute;stics, funcionarials i pensadors...<br> El repartiment de les riqueses, vella idea procedent dels anys 1960 en qu&egrave; l'optimisme era de rigor (&eacute;rem tots mitjanament rics a Occident), &eacute;s una utopia ? Certament no. &Eacute;s evident que el pensament utopista emana dels insatisfets. Si, un dia, el planeta peta, segur que ser&agrave; a causa d'aquest obsolet pensament que no cal compartir gens de les nostres riqueses. Creure el contrari, &eacute;s en tot cas tenir alguna esperan&ccedil;a de superviv&egrave;ncia, si no, tot &eacute;s acabat. No podem creure en un futur millor tancant-nos en b&uacute;nquers, sobretot que a construir murs, hom s'acaba enclaustrant si mateix. Per&ograve; m&eacute;s enll&agrave; de la xerrameca humanitarista tranquil&middot;litzadora, quines s&oacute;n les solucions eficaces ? Hem de puncionar m&eacute;s encara els salaris superiors a 2000 euros mensuals, ajudar els baix&agrave;s-salaris i els sens-salari ? Ja ho fan a Fran&ccedil;a, sol exemple comunista reeixit fins aquests darrers anys : la instauraci&oacute; del RMI (Ingressos M&iacute;nims d'Inserci&oacute;) el 1988 pel govern Rocard, o aquella, el 2001, de la &quot;prima per la feina&quot;, en complement dels baixos salaris, s&oacute;n una redistribuci&oacute; de les riqueses. Aquest repartiment, for&ccedil;a pr&agrave;ctic, allunya una revoluci&oacute; dels &quot;precaris&quot;, categoria social en progressi&oacute;, i l'Estat fet el seu deure de salvar en primer els &quot;seus&quot; pobres. Per als pobres d'enjondre, des de 1972, la taxa Tobin preveu una extracci&oacute; sobre les transaccions monet&agrave;ries, mentre que un projecte de punci&oacute; dels bitllets d'avi&oacute; i de les vendes d'armes, em&egrave;s el 2006 per Jacques Chirac i el Brasiler Luiz Inacio &quot;Lula&quot; da Silvafont, &eacute;s en projecte. Heus aqu&iacute; vinguda la utopia pragm&agrave;tica ? <br /><br /><strong>Com m&eacute;s es parla de solidaritat amb l'&Agrave;frica, m&eacute;s augmenta la pobresa... Sols &eacute;s una impressi&oacute; ?</strong> <br /><br />Charles Aznavour canta &quot;la mis&egrave;ria seria menys penosa al sol&quot;, cosa que far&agrave; arrufar el nas a un negre d'Eti&ograve;pia, al qual l'astre abrusador resseca la terra. Per&ograve; no s&oacute;n aquests pobres que arriben fins al mur. No tenint res per tirar endavant, sobreviuen d'ajudes aliment&agrave;ries orant perqu&egrave; plogui. En tot cas, ho conten els mitjans de comunicaci&oacute;. Sols els menys pobres aposten llur prim peculi per un viatge perill&oacute;s si no mortal. Coneixen el risc i tanmateix s'apilen en barques que porten aquest nom nom&eacute;s perqu&egrave; semblen flotar (en catal&agrave;, se les anomena &quot;pasteres&quot;, exactament com l'ample recipient de fusta en el qual es mata el porc). Per&ograve; per qu&egrave; arribar en aquest extrem, anar-se&#8217;n del seu pa&iacute;s pels filferros espinosos, d'on, damunt el penyal de Gibraltar, ressona l'eco d'una metralla ? Res m&eacute;s a perdre ? O llavors m&eacute;s aviat, aquesta aventura relleva de l'inconscient, com un somni que manca, transportat per les par&agrave;boles de TV ? La &quot;televasi&oacute;&quot;, com en deia el cantant Joan-Pau Gin&eacute;, &eacute;s per a ells l'aparador de la felicitat que no troben a casa. S&iacute;, els pobres de l'&Agrave;frica creuen que la petita pantalla transmet la veritat d'un all&agrave; que, per a nosaltres, &eacute;s aqu&iacute;. L'esquema postcolonial ajudant, &eacute;s tota la grandor de Fran&ccedil;a que sedueix les masses, de vegades ling&uuml;&iacute;sticament vinculades a l'hex&agrave;gon... Aix&iacute;, la publicitat que exhibeix gent afartant-se de carn picada, rodant en cotxassos, i cantant al carrer, &eacute;s m&eacute;s que un somni! &Eacute;s una al&middot;lucinaci&oacute; que l'immigrant, a cops rebutjat, o futur explotat, o fins i tot expulsat, transforma en Greal. I parteix vers una terra que creu promesa.<br> Hist&ograve;ricament, els emigrants no han estat sempre pobres. Desembarcar en pa&iuml;sos subdesenvolupats a trav&eacute;s del m&oacute;n fou molt de temps de moda. De Christ&ograve;for Colomb a Alg&egrave;ria, de la Costa d'Ivori actual a les Illes del pac&iacute;fic, els rics dels pa&iuml;sos rics sempre han saquejat i saquegen els pa&iuml;sos pobres que vessen de recursos miners, petroli i potencial agr&iacute;cola. La paradoxa &eacute;s aquesta : com als anuncis a la televisi&oacute;, enganyem els pobres, locals (francesos) o mundials. Aleshores, qu&egrave; m&eacute;s normal que al cap i a la fi, vulguin partir el past&iacute;s i desitgin semblar-nos. I a la mar es creuen els boat people i els portaavions.]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
