http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/les-ferias-ne-tuent-pas-que-les-taureaux-140 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/les-ferias-ne-tuent-pas-que-les-taureaux-140 Sat, 28 Jul 2007 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/les-ferias-ne-tuent-pas-que-les-taureaux-140 feria. Un curiós fenomen d'importació espanyola que té poc a veure amb la cultura i les tradicions del país. D'altra banda, els toros condemnats vénen la majoria del temps d'Andalusia o de Castilla. Els toros de cria de Cerdanya, regió de muntanya nord-catalana, sempre han servit de reproductors però mai no han estat aregats al combat fins al les acaballes del segle XIX, a certs pobles com Vinçà, els «correbous» consistien en allargar de toros de cara a la valentia dels homes joves. La corrida doncs ha salvat la frontera, com d'altres, greument. Sovint, en compte de parlar de "fête", en francès, o de "festa", en català, la propaganda de les oficines turístiques llesta la paraula castellana "fiesta". És la caricatura de l'Espanyol la imatge del qual s'explota fins a oblidar la vertadera personalitat del país, just perquè el turista del Nord, que mescla tots els Sud per fer-ne un sol, sigui atret pel tòpic. Vénen llavors el flamenco –
baldament sigui infeliç, l'home del Sud canta - i les tapas, en una bodega amb sangria.

La festa de pacotilla foragita l'autòcton del seu poble

L'espanyolització dels lleures d'estiu pot exasperar els locals, fins i tot exiliar-los. A Ceret, al juliol, com a Millars, a l'agost -però també a Cotlliure per festes de la Sant Vicenç-, quan fan tres dies de gatzara, certs habitants fugen de llur municipi i es refugien en família o a casa d’amics. Però com s'arriba a partir del poble el dia de la festa major ? Potser perquè no té gaire a veure amb la gent d'aquí, i sobretot perquè no és codificada i no es resumeix més que a una vasta festa de beverris al so de les bandas, la qual cosa no és gens palpitant per a l'habitant. Què fer al voltant de les bodegas a totes les cantonades, sinó prendre dos o tres gots amb desconeguts ? En un país rural on hom encara coneix els veïns, hom es desfasa, sense la demografia municipal sobtadament quadruplicada, durant 72 hores. El xoc. Llavors, a la nit, l'etilisme del carrer canta, xiscla, es baralla o vomita al llindar de la porta. De vegades a Millars, els fugitius autòctons retiren els pots de flors del llindar per evitar que els trenquin. Altres tapen el llindar del garatge perquè els bevedors que es relleven per pixar a la porta no causin una marea groga a l'interior... No, la festa bàrbara no és feta per a aquests habitants poc afectes de detritus i de misèria dipositats per les hordes
d'origen inconegut, que se'n van com han arribat.

Sacrifiquen el toro i les cultures regionals

La fira, festa pagana, implica el ritual del sacrifici de bous, com per carnaval en què se sacrifica un rei, i a més, un ós, si hom és a la regió de l’Alt Vallespir. Els afeccionats són minoritaris entre els festers però, sense el sacrifici, gens de feria, ja que... el sacrifici és sagrat! Si la mort del toro posa la multitud en letícia, és perquè exorcitza la seua. En això, es pot parlar de festa universal. A Catalunya, abans, es podien sacrificar cabres o ases, precipitats de dalt d'un campanar per la festa de l'estiu. Pràctica jutjada - amb tota la raó - bàrbara, es prefereix avui matar el toro al so exòtic de les bandas. Aleshores, quina festa sacrificial ens resta? El carnaval ? La vida a l'espanyola, escenificació aspirada per la indústria turística, d'Alèst a Nimes, de Dacs a Biarritz, fins a Ceret, és a l’encop, per alguns dòlars més, el sacrifici del bou i de les veritables cultures regionals, occitanes, catalanes o basques, que acullen i integren. Ara bé el sacrifici cultural, ell, no inclina a la festa.]]> http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/laissons-la-plage-aux-anarchistes-139 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/laissons-la-plage-aux-anarchistes-139 Sat, 14 Jul 2007 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/laissons-la-plage-aux-anarchistes-139
Amb la mar, retorn a l’estat brut

Lluny d'un vague somni estival, darrere "El cel, el sol i el mar", l'homo sapiens que sem troba, per atavisme, l'aire, el foc i l'aigua. És aquesta l'essència de la nostra possibilitat de viure a la terra. I són ací, enormes, aquests elements tranquil·litzadors vistos de la platja. Enormes, perquè evidents d'una immensa presència que ocupa tot l'espai. A dalt, a baix, a l'horitzó, tot és només bufada de vida que esdevé la brisa del vespre. Aquest espai vital té demés una altra dimensió : la de l'infinit, l'horitzó impalpable, l'estel solar, el negre del fons del cel, que donaun sentiment de llibertat total : hom pot viure fins a l'altre cap del món.

Tots en pèl, tots iguals !

La primera cosa que fem, en arribar a la platja, és despullar-nos. Quasi, ja o aviat nu (el darrer cordill de tanga acaba petant en els anys que vénen), vet aquí encara que un sentiment de llibertat s'apodera de l'estiuejant, vingut a oblidar un moment allò que emmordassa la seua pròpia existència. Aquesta quasi nuesa, és un signe d'igualtat. Què podm saber del nostre veí de platja, amb la mateixa samarreta que tothom: ric o pobre, amo o emplegat, una vegada en l'escuma, tot això no es veu. I si fos això també que anem a cercar al mar, una espècie de fraternitat sota el sol i el cel ? Volent viure aquesta situació, hom vol, i pot, tocar un bri l'essència de la condició humana : l'existència. És clar que l'estiuejant content sota el seu para-sol no pensa en tot això. Millor : ho viu. No crec que tornem totalment indemnes d'un sojorn balneari, i que a més dels cops de sol i de les fotos, portem altra cosa de més íntim i profund. És el que fa tornar, al mateix indret, l'any següent, perquè allà,a la platja, hom té la impressió
que tot hi és.

... i Déu en tot això ?

Ambient idíl·lic... amb aquesta curiosa veneració de l'astre solar. Atavisme encara ? Després de tot és el primer símbol de la noció mateixa de divinitat. Però al punt de cremar-s'hi posa moltes qüestions. Quan hom viu a les ribes del Mediterrani, el primer reflex quan pica el sol, és de preservar-se'n. Ara bé, malgrat alguns para-sols, en general, a la platja, la tendència és a la cocció sota ultravioleta, a risc de deixar-hi la pell. Si no es tracta només de bronzatge, la història mereix ésser explicada. Abans de les vacances pagades franceses (1936) era bo per a la burgesia tenir el tint pàl·lid, a risc d'empolvorar-se, com avui un Mickael Jackson que s’ha fer emblanquir. Simplement perquè tenir la pell colrada pel sol era signe de pagesia, de gent que treballava de sol a sol amb el calmàs, ben obligada. La "cara pàl·lida" marcava així una superioritat aristocràtica. Després la moda va ser al bronzatge, ja que era signe d'opulència de pagar-se vacances a la vora del mar. I això ho és encara per a moltes famílies. El Déu sol, és com els altres, voldria definir castes.]]> http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/vide-greniers-entre-la-deche-et-le-passe-138 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/vide-greniers-entre-la-deche-et-le-passe-138 Sat, 19 May 2007 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/vide-greniers-entre-la-deche-et-le-passe-138

Del Prêt-à-porter humanitari al desembalatge càndid

Una brocanta, tot primer, són els mercaders del temple : els antiquaris. No tenen golfes ans una botiga. Llur parada fa de bon veure : antigalles en ordre perfecte. Cap desordre feliç en el quals hom es diverteix a escorcollar. Tot és alineat i el coure lluu, com paradoxalment nou. Les seues brocantes personals comencen amb la làmpada elèctrica abans de l'arribada dels curiosos. Saquegen a baix preu els records del poble, una roda de carreta, un arnès, un vell moble al fons d'un garatge. Després, venen car en llur parada. Però els seus rars clients són rics i seriosos. Després, hi ha els col·leccionistes, més nombrosos: autos en miniatura, targetes postals i peces de moneda. Tenen altres clients, els enamorats, fetitxistes que omplen, ells, vertaderament llurs golfes, fins que ho torni a vendre tot l'hereu. Els llibreters amb un vella edició il·lustrada amb del Quixot o un 33 rpm dels Rolling Stones. Vénen els vendedors de roba vella les camises increïbles i els abrics passats de moda dels quals vesteixen els pobres. Pitjor, les sabates usades, ja portades. Les ingènues, que creuen encara en l'esperit original de l’intitulat, són la gent del poble que ha buidat les golfes per estendre-les, gairebé obscenes, davant llur porta. Desembalen llur vida al carrer, sense saber el valor del que proposen.

La regressió a l’abast de tothom

Sovint hom hi va sense saber el que hi portarà, amb el cap buit hom va a les brocantes per somiar en coses inútils, trobar una història comuna, un ahir compartit. "És la mateixa capsa de música que la de la iaia, toca el Molí dels Amors". Aleshores, tot es para, el temps ben segur, però també els records que tenen de sobte un gust d'eternitat. No, res no mor, encara es fa comerç del vell tricicle del qual un dia algú deu haver caigut i tu, tenies el mateix. Llavors te’l tornes a apropiar. També són això lers brocantes : una infantesa trobada, és per això que s'hi somriu molt. I després, hi ha els acostumats que diumenge rere diumenge fan llur mercat de somnis. Hom es reconeix i s'ensenya el que s'ha trobat, un llibre rar o un portaclaus.

El present i el futur a les escombraries!

Els buida-graners tenen un escriny : el poble. Pedres velles descobertes en carrers on mai no hauríem pas ficat els peus, murs que conten històries oblidades en culs-de-sac amb passat feixuc. És la vida del país amb els seus objectes als seus peus, en una cançó d'abans que condemna el present : gens de modernitat, interdicció de creadors, artesans, pintors, que tanmateix sovint treballen en llurs golfes. Són objectes morts que s'estenen sota els nostres passos. És aquest reconfort estrany de l'immutable que anem a cercar, com si pogués existir. Prou que la vida passa, i són les seues restes que es venen i es compren, perquè el comerç, és la vida. Una olor de patates fregides hi és per tal de confirmar, una incongruent camioneta perfuma el carrer amb una olor d'ocasió. Finalment, després de l'aventura, hom se demana quan se’n va on diantre he pogut aparcar el cotxe.]]> http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/lart-de-rendre-le-touriste-euro-137 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/lart-de-rendre-le-touriste-euro-137 Fri, 07 Jul 2006 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/francesc-cayrol/bloc/lart-de-rendre-le-touriste-euro-137
El turista és un moneder amb calces curtes

Això no podia pas durar. De tanta gent aplegada caldria treure diners. La primera idea va ser prou simple: reagrupar llur campament dins un mínim espai tarifat. Perquè el turista accepti de pagar aquest detall de bona gràcia, hem acabat inventant la prohibició del càmping batejat "salvatge", potser perquè aqueix adjectiu fa por ja que sembla designar el mateix turista, assimilant-lo a una bèstia que caldria engabiar! Així han nascut els primers camps de tela batejats judiciosament "càmpings", perquè no es podia pas associar el mot camp a una concentració, encara que fos de turistes. L’afer va resultar sucós i els càmpings floriren d’una manera exponencial. Avui dia a Europa, la més gran concentració de parcs per turistes és a Argelers, a la Catalunya nord, el que deu fer trefugir més d’un refugiat republicà espanyol per qui un camp a Argelers no evoca pas una piscina sino més aviat els filats del 1939. Molt ràpidament els càmpings han resultat insuficients ja que era massa barat. Del turista calia treure més encara. Se li va fer canviar el campament per un refugi més segur i més fort. Així l’Estat francès optava el 1960 per al formigonatge del litoral català, púdicament batejat “ordenació” i tècnicament anomenat “Missió Racine”. Una de les meravelles es troba a Canet, la vila des de llavors anomenada amb un distintiu de localització: “Del Rosselló” i “platja”, potser perquè la seua façana marítima, de tants immobles havia esdevingut anònima, i la seua penosa i trista banalitat localitzable a tot el món. La missió Racine s’acabà en apoteosi, i com si el ministre Racine volgués firmar la seua obra, arrasaren les darreres cases del vell poble de pescaires del Burdigo. Avui, de l’estiuejant es vol rascar fins l’últim euro inventant espectacles i vesprades variades o averiades. El súmmum és la nit “musclos i patages fregides” pretext per abeurar-se de cervesa, cosa que dóna alegria als viticultors. Passem per alt les típiques fèries, festes flamenques, i altres bodegas... De la cultura local, l’estiuejant no tindrà més dret que al folklore sardanista o a un got de rom cremat després de les havaneres. Al juliol i a l'agost, Catalunya del nord està de vacances d'ella mateixa. I ells paguen, els turistes, llavors els deixem la plaça i els donem el que esperen: un mestissatge en el qual es (re)coneixen, perque és “com a casa nostra”, i exotisme, perquè cal estar una mica relaxat. L’equilibri és ofert per l’ombra de les palmeres, recordant les platges de Florida dels culebrons de la tele i de l’Àfrica, cada cop més llunyana, que convenen per reemplaçar l’ancestral plàtan, que fa més ombra. Per tant el país es tranformarà en Luna Park?

Entre poc i massa la mida passa: siguem raonables!

Des de fa unes dècades existeix el que es coneix com a “turisme rural”. Com si el front marítim esdevingués inhabitable ens arrepleguem al darrere! Podem anotar que "rerepaís" és una expressió idiota com que no existeix pas cap país del davant. I no podem pas tractar la gent que hi viu de gent del darrere! Ben al contrari, des del sojorns a ca l'autòcton i les excursions rurals fins a les estades a cases de pagès, els habitants integren l’estiuejant dins el decorat. Els visitants, com més va més nombrosos, es fonen al paisatge aprenent que aquí no es treballa pas només per ells. Descobreixen el país i les passejades en cavall, les excursions i les visites comentades. Com a la platja, hem vist venir l’aigua de maig. L’esperança és que de l’experiència del carnatge de la costa ens hagi alliçonats i ens permeti d'evitar la invasió provocada amb la coartada que portava diners. Per respectar el país, abans d’haver-lo venut totalment, cal saber dir “ens sap greu, és complet”]]>