<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://blogs.la-clau.net//</link>
	<title>Blog Francesc Busquets</title>
	<pubDate>Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[No hi ha pas pares homosexuals entre els animals... I qu&egrave;?]]></title>
		<link>http://blogs.la-clau.net/francesc-busquets/bloc/pas-de-parents-homos-chez-les-animaux-et-alors-159</link>
		<comments>http://blogs.la-clau.net/francesc-busquets/bloc/pas-de-parents-homos-chez-les-animaux-et-alors-159</comments>
		<pubDate>Sat, 03 Mar 2007 00:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Francesc Busquets]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.la-clau.net/francesc-busquets/bloc/pas-de-parents-homos-chez-les-animaux-et-alors-159</guid>
		<description><![CDATA[L'Home &eacute;s un animal especial ja que al seu cervell r&egrave;ptil, el dels reflexos primaris i de l'agressivitat, s'hi afegeix un cervell l&iacute;mbic, per a les emocions, i d'un c&ograve;rtex high-tech, per al pensament. Aix&iacute; ens podem alliberar de les restriccions forjades per milers d'anys. El nostre superordinador biol&ograve;gic drena informacions per via ansiosa i hormonal, banya en les hormones, rep, analitza i ordena aquestes informacions: tinc gana, prenc un tros de pa, mengi, &eacute;s bo. Ara, el cervell &eacute;s sota influ&egrave;ncies. El patrimoni gen&egrave;tic &eacute;s qui en principi determinar&agrave; sobretot el sexe des del fetus, despr&eacute;s els factors socioculturals acabaran el treball, puix que, tota la vida, el cervell &eacute;s modelable. Ah! Compte amb les difer&egrave;ncies si els reglatges no s&oacute;n bons: un exc&eacute;s de tal hormona o un d&egrave;ficit de tal altra, un estr&egrave;s permanent, personal o professional, i la destinaci&oacute; ser&agrave; Parkinson o c&agrave;ncer. Les nostres vides s&oacute;n doncs un c&ograve;ctel la dosificaci&oacute; del qual influencia totes els comandaments del nostre cos. Que l'orientaci&oacute; sexual la determinen els factors hormonals o socioculturals? Aquesta q&uuml;esti&oacute; freq&uuml;ent rep una doble resposta: tots dos el meu General, i a cada individu la seua dosificaci&oacute;, de manera que entre el 100% mascle i el 100% femella s'obre tota una gamma. I els bi&ograve;legs del cervell com els psicoanalistes afirmen la idea que la normalitat sexual no t&eacute; cap sentit. Aix&ograve; fa que la discriminaci&oacute; no es justificaria, i heterosexuals, bisexuals, transsexuals o homosexuals serien iguals en drets i en deures. No cal doncs pas oposar-se al matrimoni entre persones del mateix sexe, per tant es pot acceptar el principi d'homoparentalitat. Si aquest c&agrave;lcul &eacute;s l&ograve;gic aparentment, avan&ccedil;ar per mimetisme social seria pat&egrave;tic, sobretot que als l&iacute;mits de la normalitat hi ha el patol&ograve;gic, del qual fan part la pedof&iacute;lia, la zoof&iacute;lia o l'escatologia. Doncs on s&oacute;n els nostres l&iacute;mits? <br /><br /><strong>&quot;L'home no &eacute;s un animal com els altres ja que s'allibera de les lleis de la naturalesa&quot;</strong> <br /><br />Un principi de base regeix l'univers, cada cosa t&eacute; el seu contrari : mat&egrave;ria/antimat&egrave;ria, llum/foscor, calor/fred, etc&egrave;tera. L'Hum&agrave;, mat&egrave;ria temporalment animada, &eacute;s regit per les mateixes lleis: home/dona, jove/vell, fort/feble, grup/individu, b&eacute;/mal... L'equilibri neix de l'oposici&oacute; dels extrems. Aix&iacute;, la reproducci&oacute; sexuada, acoblament de dos contraris, predomina sobre l'asexuada, ja que &eacute;s m&eacute;s prop&iacute;cia a la vida i a la seua diversitat. Escoltem el ciutad&agrave; rom&agrave; Quintus Caecilius Metellus Macedonicus (any I despr&eacute;s de JC), que s'adre&ccedil;a als homes: <em>&quot;Si es pogu&eacute;s viure sense dona (...) per&ograve; com que la naturalesa ha previst que no es pot viure b&eacute; amb elles ni tampoc sense elles, &eacute;s preferible jutjar en funci&oacute; d'una durable preservaci&oacute; de la nostra esp&egrave;cie m&eacute;s aviat que per un plaer passatger&quot;</em>. Aquest principi biol&ograve;gic universal, la perpetuaci&oacute; de l'esp&egrave;cie abans de tot, passa per la reproducci&oacute; i la protecci&oacute; de la progenitura : els animals s'acoblen per un moment o per una temporada, molt m&eacute;s rarament per la vida. Quan el peixet o tortugueta arriba, tot sovint &eacute;s tot sol. En els ocells i els mam&iacute;fers, la mare hi &eacute;s, de vegades, el pare tamb&eacute;, rars s&oacute;n els casos (existeixen) on &eacute;s el pare sol. Per&ograve; en els animals diferents de l'Home i la Dona, la progenitura mai no la puja una parella del mateix sexe. D'altra banda, l'exist&egrave;ncia o no d'una homosexualitat animal es basa m&eacute;s sobre una convicci&oacute; &iacute;ntima que sobre una argumentaci&oacute; realment cient&iacute;fica. On &eacute;s la difer&egrave;ncia? Contr&agrave;riament als altres animals, el cervell de l'Home permet una gesti&oacute; m&eacute;s enll&agrave; de les necessitats biol&ograve;giques: ha donat a la parella el matrimoni, que va &eacute;sser molt de temps un poder per al pater familias, un model redu&iuml;t de la vida en societat.<br> Actualment, a l'estat franc&egrave;s, reivindicar un dret homosexual a entrar en el motllo del matrimoni &eacute;s tan provocador com el desig d'uni&oacute; lliure, propi dels anys 1960/1970. Avui encara, a la bona gent, ni tan sols &quot;d'esquerra&quot;, no li agrada que se segueixi una altra cam&iacute; que ells... Si aquests trasbalsos de referents no amenacen la superviv&egrave;ncia de l'esp&egrave;cie, el vident es torna vermell quan el matrimoni homosexual anuncia l'homoparentalitat, doncs l'educaci&oacute;, doncs el futur. La pol&egrave;mica &eacute;s emocional ja que ens falta la dist&agrave;ncia de l'experi&egrave;ncia i de jurisprud&egrave;ncia biol&ograve;gica... En sabrem m&eacute;s en 2020. L'Home no &eacute;s un animal com els altres puix que creu poder alliberar-se de les lleis de la naturalesa. La refor&ccedil;a i viu en torres de 1000 metres, juga amb l'&agrave;tom, clona i fabrica OGM. Aleshores, no &eacute;s tan malament que els nins puguin &eacute;sser estimats per dos papes o dues mames. Els comit&egrave;s d'&egrave;tica francesos tenen feina per endavant. Tindran la humilitat de consultar els seus hom&ograve;legs espanyols, belgues o sudafricans, que han avan&ccedil;at b&eacute; en aqueix tema?]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
