http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/francesc-busquets/bloc/pas-de-parents-homos-chez-les-animaux-et-alors-159 http://blogs.la-clau.net/francesc-busquets/bloc/pas-de-parents-homos-chez-les-animaux-et-alors-159 Sat, 03 Mar 2007 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/francesc-busquets/bloc/pas-de-parents-homos-chez-les-animaux-et-alors-159
"L'home no és un animal com els altres ja que s'allibera de les lleis de la naturalesa"

Un principi de base regeix l'univers, cada cosa té el seu contrari : matèria/antimatèria, llum/foscor, calor/fred, etcètera. L'Humà, matèria temporalment animada, és regit per les mateixes lleis: home/dona, jove/vell, fort/feble, grup/individu, bé/mal... L'equilibri neix de l'oposició dels extrems. Així, la reproducció sexuada, acoblament de dos contraris, predomina sobre l'asexuada, ja que és més propícia a la vida i a la seua diversitat. Escoltem el ciutadà romà Quintus Caecilius Metellus Macedonicus (any I després de JC), que s'adreça als homes: "Si es pogués viure sense dona (...) però com que la naturalesa ha previst que no es pot viure bé amb elles ni tampoc sense elles, és preferible jutjar en funció d'una durable preservació de la nostra espècie més aviat que per un plaer passatger". Aquest principi biològic universal, la perpetuació de l'espècie abans de tot, passa per la reproducció i la protecció de la progenitura : els animals s'acoblen per un moment o per una temporada, molt més rarament per la vida. Quan el peixet o tortugueta arriba, tot sovint és tot sol. En els ocells i els mamífers, la mare hi és, de vegades, el pare també, rars són els casos (existeixen) on és el pare sol. Però en els animals diferents de l'Home i la Dona, la progenitura mai no la puja una parella del mateix sexe. D'altra banda, l'existència o no d'una homosexualitat animal es basa més sobre una convicció íntima que sobre una argumentació realment científica. On és la diferència? Contràriament als altres animals, el cervell de l'Home permet una gestió més enllà de les necessitats biològiques: ha donat a la parella el matrimoni, que va ésser molt de temps un poder per al pater familias, un model reduït de la vida en societat.
Actualment, a l'estat francès, reivindicar un dret homosexual a entrar en el motllo del matrimoni és tan provocador com el desig d'unió lliure, propi dels anys 1960/1970. Avui encara, a la bona gent, ni tan sols "d'esquerra", no li agrada que se segueixi una altra camí que ells... Si aquests trasbalsos de referents no amenacen la supervivència de l'espècie, el vident es torna vermell quan el matrimoni homosexual anuncia l'homoparentalitat, doncs l'educació, doncs el futur. La polèmica és emocional ja que ens falta la distància de l'experiència i de jurisprudència biològica... En sabrem més en 2020. L'Home no és un animal com els altres puix que creu poder alliberar-se de les lleis de la naturalesa. La reforça i viu en torres de 1000 metres, juga amb l'àtom, clona i fabrica OGM. Aleshores, no és tan malament que els nins puguin ésser estimats per dos papes o dues mames. Els comitès d'ètica francesos tenen feina per endavant. Tindran la humilitat de consultar els seus homòlegs espanyols, belgues o sudafricans, que han avançat bé en aqueix tema?]]>