La Clau: És indispensable Catalunya als fluxos europeus d'estupefaents ?

Dominique Sistach: Sí, perquè sem al centre d'un espai de trànsit que parteix del passadís del Roine fins a la cruïlla del Marroc. Aquest corredor català és molt important, no pas per a la producció i el consum, a excepció de Barcelona, sinó com a lloc de passatge. Primer hi ha un passadís Nord/Sud per al pas de l'heroïna, sobretot afgana, i les drogues dites «de síntesi» com el MDMA, dit Èxtasi, o el GHB, dit la « droga del violador». El GHB es produeix essencialment als països de l'Est, a Rússia i als expaïsos germans de la Unió Soviètica. Al revés, per aquest mateix passadís puja la cocaïna sud-americana, que transita a Espanya i munta pel corredor basc i el passadís català, i ben entès l'haixix marroquí, en via de pas quasi obligatori, ara bé amb punts, pel recorregut València-Tarragona-Barcelona-Girona. Pertot, trobem una xarxa d'arribada i es produeixen difusions. Aqueix espai de trànsit és definit, permanent, i ofereix totes les drogues... A Girona trobaràs heroïna els primers rastres de la qual trobem a Turquia, i que ve de l'Afganistan. Un mateix camell, que portarà heroïna, tindrà a les butxaques cocaïna «base», que ve de Colòmbia passant per Martinica, via el transport vaixell. També durà al damunt èxtasi produït als afores de Sant Petersburg... Aquí, o a Girona, el consumidor local és sotmès a la producció mundial de les drogues. Es pot realment parlar de mundialització geopolítica de les drogues. És molt diferent del passat: quan jo era petit, a Ceret, vam veure arribar l'heroïna a la fi dels anys 1970, portada per dos paios de París, que feien anades i vingudes. Aquesta xarxa centralitzada ha desaparegut.

El pas del Pertús és una frontera per les drogues ?

Els duaners, la policia treballen en el buit absolut! Una presa sobre deu és una detecció feta per casualitat pels cans. La gran dificultat és el treball prèviament : quina informació es pot obtenir per interceptar un tràfic ? Sobretot que els traficants treballen amb paranys, per exemple passant quatre camions un dia, carregats de sengles 100 quilos d'haixix. Arresten un camió? N’han passat tres ! Els duaners afirmen que en cas de presa d'un quilo de droga, 7 n’han passat. Les drogues són una mercaderia qualsevol... Actualment rastregi tres camells de Perpinyà, que fan regularment el trajecte fins a Girona amb 60 quilos al maleter, ni tan sols d’amagat. Passen qui-sap-lo fàcilment, amb molta barra.

Afirmar que la droga és un sector econòmic català és abusiu ?

Existeix un sector d'activitat barceloní perquè les drogues tenen una relació fonamental a l'urbà però no es pot parlar pas de toxicologia catalana. Quanta cocaïna es consumeix cada dia a Barcelona? Alguns parlen de més de 300 kg. Segons un estudi analític de l'aigua, Barcelona és el líder europeu del consum de cocaïna... A Perpinyà no s'assoleix aqueix nivell, la interpenetració amb les xarxes econòmiques és ben menor. Hi ha només una interpenetració social, però és cert que els consumidors augmenten i que el típic toxicòman, afeccionat o «experimentat», disposa de tots les sorts de drogues. Avui, tot toxicòman és politoxicòman.