Yvon Berta: De mon pare, que n'estava convençut, però també de la nostra història, que vaig aprendre amb l'ensenyament dels germans de les escoles cristianes, entre els quals hi havia un professor de talent que ens l'inculcava a través d'anècdotes saboroses. Mireu... l'ensenyament ha negligit la nostra història genuïna, la del nostre poble, que ens hauria conduït més fàcilment a la nostra província, fins a les intrigues parisenques, de les quals hem sofert, per desgràcia, les conseqüències en el transcurs dels segles. Als manuals de les escoles municipals, els nostres reis són massa sovint criticats, fins caricaturats. Es posa de manifest el servatge, els impostos aclaparadors... Quantes coses s'han dit sobre l'Edat Mitjana, quan es van bastir les nostres boniques catedrals, i sobre Lluís XI, del qual només es recorda el costat murri i cruel? Certament no va ser molt tendre amb el Rosselló, ocupat 30 anys des de 1463, però va eixamplar el seu regne de cinc províncies i va fer que França és un conjunt. En relació amb Lluís XIV, que va fer la "grandeur" envejada del nostre país, només es recorda el seu poder absolut durant 70 anys. La Revolució Francesa va néixer, no ho hem d'oblidar pas, d'una fam provocada per anys llargs de secada, que van destruir les collites! El terreny era favorable a la revolta de què els burgesos van treure profit, i el poder va ser entregat al Déu-Diners en detriment de l'elit. La República ha perpetuat castes sense moral. Certament també ha generat coses bones però què cal dir dels crims del Terror? Jo sóc personalment partidari de la monarquia constitucional. Sovint m'han dit «tens unes idees polsoses»... Doncs a Europa, hi té 7 grans Estats polsosos? Qui anava a preveure que els espanyols tindrien un rei estimat, que anava a salvar Espanya d'un regrés a la dictadura?

Es poden conciliar la tradició i la modernitat?

Ben evidentment. Excuseu-me, però, es tracta d'una errada quan es diu que la tradició és una tornada cap al passat, mentre que una gran part de la població sap que s'ha massacrat les nostres arrels volent destruir les tradicions. És una mica com la llengua francesa, imposada en els actes notarials, el 1700: és normal que els francesos parlin la mateixa llengua, però el jacobinisme ha destruït les llengües com el català. La tradició pot evolucionar cap a la modernitat i té la seua importància en una societat. Us heu fixat en l'èxit dels reportatges de televisió sobre la reialesa, la princesa Diana, els Grimaldi de Mònaco? La imatge de les famílies regnants sedueix molt però l'educació dels francesos no permet actualment que tot això els agradi obertament.

Com gestioneu el vostre monarquisme el 2008?

No l'amagui. El meu pare era reialista però el costat reialista s'ha anat reafirmant de xic en xic dins meu. Tot això va lligat amb valors com els de la família, que és el fonament de la societat, i la noció d'autoritat paterna, però avui la mainada es troba sola davant la televisió, que talla les relacions de la família, i la jubilació merescuda per les mares i mestresses de casa no s'ha pogut crear mai.

El monarquisme és fatxa?

El monarquisme no és fatxa, en absolut! Això és desinformació. Els danesos o els espanyols són fatxes per tenir un rei? Es tracta d'una propaganda ben infiltrada en l'esperit de la gent. La monarquia no és el poder absolut detingut per alguns, o per un partit, que imposen llurs regles, com el nazisme, o el comunisme. El monarquisme exigeix una modèstia molt gran, amb enormes càrregues. No és incompatible amb la democràcia. Una família regnant és una bandera viva, l'emblema d'un país, l'últim recurs en cas de vacança política, i la guardiana dels seus valors i tradicions profundes. Se situa per damunt de les intrigues que divideixen la nació.