<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://blogs.la-clau.net//</link>
	<title>Blog Daniel Canals</title>
	<pubDate>Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Les identitats poden donar les gr&agrave;cies a la mundialitzaci&oacute;!]]></title>
		<link>http://blogs.la-clau.net/daniel-canals/bloc/les-identites-peuvent-dire-merci-a-la-mondialisation-158</link>
		<comments>http://blogs.la-clau.net/daniel-canals/bloc/les-identites-peuvent-dire-merci-a-la-mondialisation-158</comments>
		<pubDate>Sat, 17 Feb 2007 00:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Daniel Canals]]></dc:creator>
		<guid>http://blogs.la-clau.net/daniel-canals/bloc/les-identites-peuvent-dire-merci-a-la-mondialisation-158</guid>
		<description><![CDATA[Qom van les din&agrave;miques identit&agrave;ries ? Genevi&egrave;ve Vinsonneau, directora d'investigacions a la Universitat Par&iacute;s V, apuntalada per l'Associaci&oacute; Internacional Psicologia del Treball de Llengua francesa, revelava el 2006 que les turbul&egrave;ncies nacionals, ciutadanes i familiars, activen la creativitat identit&agrave;ria. Aix&iacute;, la idea comuna de la identitat-pres&oacute; s&#8217;esboldrega, ja que Cultura i Identitat s&oacute;n descrits d'ara endavant com fen&ograve;mens situacionals i relacionals, i ja no com a valors ancestrals atribu&iuml;ts per sempre a territoris o a or&iacute;gens. I es constata que els individus fan tries de pertinen&ccedil;a cultural i territorial que responen a desafiaments particulars : no es neix per for&ccedil;a bret&oacute;, catal&agrave;, cors o franc&egrave;s, hom pot esdevenir-ho per tria estrat&egrave;gica. Car les formacions identit&agrave;ries s&oacute;n un bricolatge hum&agrave; de significacions, de lligams i d'adaptacions, realitzat a partir dels recursos disponibles sobre el terreny : la territorialitat f&iacute;sica i simb&ograve;lica, la posici&oacute; sociopol&iacute;tica, la religi&oacute; i la llengua. Poc o prou hem oblidat que, d&#8217;en&ccedil;&agrave; dels anys 1950, l'antrop&ograve;leg Claude L&eacute;vi-Strauss demostrava que les poblacions portadores de cultures diferents es comporten diferentment puix que disposen de codis culturals variats que projecten al m&oacute;n significacions diferents. Per adaptar-se a la realitat, els humans desenvolupen models de conducta i de reaccions diferents, no per desigualtat de cara a l'acc&eacute;s a la pretesa &laquo;civilitzaci&oacute;&raquo;, ans perqu&egrave; hi ha una diversitat pr&ograve;pia de la humanitat. Aquesta diversitat sobreviu molt b&eacute; a la mundialitzaci&oacute;, que f&agrave;cilment acusariem de difondre una horrible s&iacute;ntesi d&#8217;est&agrave;ndards culturals. Si aquesta existeix, roman paral&middot;lela a una varietat planet&agrave;ria, que permet d&#8217;ajudar, de soc&oacute;rrer i d&#8217;aportar benestar a l'Altre, coneixent els seus codis. Si no, nom&eacute;s la viol&egrave;ncia social o psicol&ograve;gica permet d&#8217;introduir-se en el camp significant de l'Altre. La hist&ograve;ria a cops s&#8217;ha il&middot;lustrat amb viol&egrave;ncies f&iacute;siques, en nom de valors particulars que es creien universals, estranyes a l'agredit, a imatge de la &laquo;democr&agrave;cia&raquo; imposada per l'ex&egrave;rcit americ&agrave; a l'Iraq, o la &quot;missi&oacute; civilitzadora&quot; de la Fran&ccedil;a republicana al Magrib a partir de 1830. Sovint, els pobles concernits han reaccionat amb estupefacci&oacute; i incomprensi&oacute; de cara a una intrusi&oacute; els codis de la qual ignoraven. Perqu&egrave; l'inter&egrave;s per l'alteritat cultural, fruit de l'intercanvi, &eacute;s una noci&oacute; indispensable per mor d&#8217;aclarir les representacions identit&agrave;ries de si mateix i de l'Altre. &Eacute;s per aix&ograve; que els Chtimis (habitants o originaris del Nord de Fran&ccedil;a) se senten m&eacute;s chtimis despr&eacute;s de migrar al repetell del sol rossellon&egrave;s, aix&iacute; mateix com els Bretons o els Catalans de Par&iacute;s veuen llur identitat individual <br> multiplicada al contacte de l'Altre.<br><br> <strong>El feeling no &eacute;s pas estatal, &eacute;s universal, doncs local&#8230;</strong><br> <br> Una cultura atractiva ofereix recursos simb&ograve;lics quasi inesgotables. &Eacute;s un viver de significacions a compartir per individus que enllacen perspectives comunes o una fixaci&oacute; territorial comuna. Si b&eacute; la llengua compartida &eacute;s un vector essencial, el fet de parlar-la no fa autom&agrave;tica la comprensi&oacute; entre dos individus. Dos individus que parlen lleng&uuml;es diferents per&ograve; que comparteixen un mateix registre simb&ograve;lic imaginari es poden comprendre m&eacute;s b&eacute; en certes circumst&agrave;ncies. M&eacute;s atents t&eacute; l'altre, m&eacute;s a l'escolta del no verbal ja que el feeling &eacute;s universal. L'individu &agrave;vid de coher&egrave;ncia cerca en el cultura indicacions &uacute;tils a la construcci&oacute; del sentit del seu &eacute;sser i de la seua pr&agrave;ctica. La simultane&iuml;tat de depend&egrave;ncies possibles enriqueix l'individu amb s&egrave;ries distinctes de significacions, de codis, que una vegada articulades entre si confereixen a cada un una identitat singular. La multiplicitat de depend&egrave;ncies territorials : Catalunya del Nord, Catalunya del Sud, Fran&ccedil;a, Espanya, Europa... i tamb&eacute; religioses, socials, ling&uuml;&iacute;stiques... permet la multiplicitat dels registres dels codis i de les significacions amb sentit per a l'individu portador i multiplica per tant la capacitat de comprensi&oacute;, d'integraci&oacute; de l'alteritat. M&eacute;s que la incessant difusi&oacute; de la cultura dominant, la mundialitzaci&oacute; pot ser tamb&eacute; el vector de solidaritats noves i de repartiment de b&eacute;ns culturals espec&iacute;fics oberts a una poblaci&oacute; cada vegada m&eacute;s n&ograve;mada en cerca de referents. En aquest sentit, la Catalunya del Nord, Bretanya, la Catalunya del Sud i els altres territoris hist&ograve;rics juguen un paper major. Sense arsenal legal, per&ograve; al mateix t&iacute;tol que els estats, forneixen un ventall d'indicacions punts de refer&egrave;ncia, de proximitat, no privatius, &eacute;s a dir perfectament transmissibles a tots els emigrants. Poden donar a l'individu una aptitud suplement&agrave;ria per comprendre i viure la mundialitzaci&oacute;.]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
