http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/daniel-canals/bloc/les-identites-peuvent-dire-merci-a-la-mondialisation-158 http://blogs.la-clau.net/daniel-canals/bloc/les-identites-peuvent-dire-merci-a-la-mondialisation-158 Sat, 17 Feb 2007 00:00:00 +0100 http://blogs.la-clau.net/daniel-canals/bloc/les-identites-peuvent-dire-merci-a-la-mondialisation-158 multiplicada al contacte de l'Altre.

El feeling no és pas estatal, és universal, doncs local…

Una cultura atractiva ofereix recursos simbòlics quasi inesgotables. És un viver de significacions a compartir per individus que enllacen perspectives comunes o una fixació territorial comuna. Si bé la llengua compartida és un vector essencial, el fet de parlar-la no fa automàtica la comprensió entre dos individus. Dos individus que parlen llengües diferents però que comparteixen un mateix registre simbòlic imaginari es poden comprendre més bé en certes circumstàncies. Més atents té l'altre, més a l'escolta del no verbal ja que el feeling és universal. L'individu àvid de coherència cerca en el cultura indicacions útils a la construcció del sentit del seu ésser i de la seua pràctica. La simultaneïtat de dependències possibles enriqueix l'individu amb sèries distinctes de significacions, de codis, que una vegada articulades entre si confereixen a cada un una identitat singular. La multiplicitat de dependències territorials : Catalunya del Nord, Catalunya del Sud, França, Espanya, Europa... i també religioses, socials, lingüístiques... permet la multiplicitat dels registres dels codis i de les significacions amb sentit per a l'individu portador i multiplica per tant la capacitat de comprensió, d'integració de l'alteritat. Més que la incessant difusió de la cultura dominant, la mundialització pot ser també el vector de solidaritats noves i de repartiment de béns culturals específics oberts a una població cada vegada més nòmada en cerca de referents. En aquest sentit, la Catalunya del Nord, Bretanya, la Catalunya del Sud i els altres territoris històrics juguen un paper major. Sense arsenal legal, però al mateix títol que els estats, forneixen un ventall d'indicacions punts de referència, de proximitat, no privatius, és a dir perfectament transmissibles a tots els emigrants. Poden donar a l'individu una aptitud suplementària per comprendre i viure la mundialització.]]>