Blog Christian Lagarde

Per què no s'ha debatut sobre la identitat regional?

Christian Lagarde — Fri, 05 Mar 2010 21:00:00 +0100

Des de la presidència de la República, del gabinet del primer ministre o de llurs sucursals, com es consideren avui les regions franceses, si no com a institucions subalternes, que des de París aninem a esmerçar, descarregant-hi els feixos financers de l'Estat, amb un mínim de contrapartides possible, sobretot que tornaran a ser majoritàriament governades pels socialistes? En aquestes condicions, és fàcil denunciar un escàndol, però, en el fons, subsisteix en l'esperit de tots els governants la idea fonamental i jacobina que la «verdadera» política es fa a París i que « en regió» ("a províncies" queda una mica has been però persisteix) sols cal administrar uns àmbits marcats amb l'aflictiva banalitat de la proximitat. L'únic detall que ho contradiu és que els elegits acaparen càrrecs, incrustant-se si poden, i de manera duradora, en les diferents esferes. Això pot ser lògic, però bloqueja la democràcia.

No totes les regions franceses tenen identitat

Si hagués sorgit la qüestió de la identitat regional en el debat, què s'hauria comentat? Molt possiblement s'hauria esbiaixada la pregunta, però, posant per cas que se l'hagi tractada sense embuts, que n'hauria resultat? Probablement que, contràriament a l'Estat espanyol, la identificació en l'esfera regional és molt variable d'una regió francesa a l'altre segons el seu grau de consistència històrica i cultural. Alsàcia, el «Nord», el Llemosí, l'Alvernya, la Borgonya o Còrsega són entitats de fàcil identificar perquè presenten singularitats localitzables i tenen un arrelament històric anterior a la xarcuteria territorial heretada de la Revolució Francesa. El «centre», els « País del Loira», « Roine-Alps», tenen contorns força més arbitraris, i una textura composta. Provença-Alps Costa blava (PACA) necessita enumerar les seues zones. Nantes, capital dels ducs, no és més oficialment a la Bretanya, que es pilota des de Renes, la capital reial. Els grafits en parlen, i una regió no pot tenir dues seus.

Com identificar-se amb seny a la "Regió"?

La identificació viscuda és sens dubte més determinant. On anem a formalitzar determinats tràmits administratius? Allà on ho imposen l'Estat i les Regions. Però on trobarem els espais comercials més grans i més variats, on anirem a beneficiar-nos d'una intervenció mèdica especialitzada? Allà on hi ha atracció econòmica i cultural. Això s'expressa espontàniament en els marges regionals. D'aquesta manera, malgrat les demarcacions interregionals, els de Castellnaudauri van a Tolosa de Llenguadoc i no a Montpeller. Els de Millau van a Montpellier i no a Tolosa. Des d'Agèn es va a Tolosa i no a Bordeus etc. Si des de fa poc, perquè s'ha imposat a la Cerdanya una lògica transfronterera renovada, un va de Fontromeu a Puigcerdà, des de Perpinyà un no s'orienta cap a Barcelona sinó cap a Montpeller. Perpinyà els és gairebé equidistant, però fins ara tot ha estat massa complicat. L'únic rush massiu es produeix cap la ciutat-hipermercat de La Jonquera, que demostra que es pot desenvolupar la microescala.

Convertir-se en regional

Sentir-se una identitat regional suposa que els «regionals» es coneguin, tenint una durada suficient de convivència, i que aquesta, més enllà de la restricció, sigui acceptada, la qual cosa exigeix una concepció reticular i federativa més aviat que un lideratge exterior, de tipus metropolità i centralitzador. Aquesta ordenació territorial harmoniosa s'oposa a una reagrupació operada amb una espasa, tal com ho il·lustren a França les reformes del mapa judicial, del sistema hospitalari i dels pols universitaris. La lògica de la concentració de les competències, així com dels estalvis d'escala, s'ha d'imposar sense disturbis a les tendències humanes més naturals? Es comprèn millor per què no ha existit el debat sobre la regió. Millor així.

Anys 10, el pitjor i el millor dels mons

Christian Lagarde — Fri, 05 Feb 2010 21:00:00 +0100

Els senyals que ens envia l'actualitat, amb elements que se succeeixen i acaben segellats uns amb altres, són contradictoris. El trastorn climàtic, la tectònica de les plaques, el pòquer des de les sales de quotació, el djihad islàmic i altres maravelles que es produeixen a nivell mundial ; les manques de regularització socials, l'augment de les desigualtats i dels dèficits que es perceben en contextos ben propers, tot plegat en en temps real, constitueixen nombrosos i poderosos elements d'interferència de referències i valors als quals sem més propensos, per compensació, a agafar-nos. I aquest sentiment, exacerbat a França, de dilució en una cultura cada vegada més poc diferenciada, que comunica de manera cada vegada més obligatòria en un sol idioma, crea un neguit profund per a la ciutadania que continua amb un cervell, resistint als mitjans de comunicació tentaculars hàbilment i perversament pilotats. A tall d'exemple, els recents homenatges a l'etnòleg Lévi-Strauss, mort l'octubre de 2009, ens poden sorprendre: el discurs d'aquest centenari massa unànimement reverenciat, partidari major de la igualtat intrínseca dels homes i de llurs cultures, no concorda gaire amb les pràctiques de les potències político-econòmiques que s'han atrevit a homenatjar-lo sense límits.

L'impacte de l'horror en directe

Aquestes instàncies, direm, es complauen amb molt de gust en els enterraments de primera classe. Més enllà de l'inevitable quiquirici franco-francès, circumstancial i políticament correcte, no hi ha aquí una forma confusa i expiatòria d'un verdader reconeixement del que es contribueix a destruir diàriament? La marxa del món es resumeix en pantalles de control : «Les llumetes estan en verd», borses i llocs de treball dels traders? No hi ha res menys cert. Les pors i les tristeses, l'opressió i la misèria del món que colpeixen individus tan allunyats de nosaltres en l'espai i llurs hàbits de vida, ens els fan aparèixer, a nosaltres, individus tan poc còmodes en la nostra pròpia vida incomparablement menys incòmoda i turmentada que la llur, com germans d'humanitat per als quals s'inicien en escalada totes les formes possibles de solidaritat. És evident que el primer decenni del segle XXI haurà estat el de catàstrofes climàtiques i humanitàries que haurem recordat, més enllà de totes les tecnologies i sensacions de domini dels elements, la vulnerabilitat dels homes, sobretot pobres.

Entre la generositat i els egoïsmes

Donatius en efectiu i en material, allistaments en tasques humanitàries, manifestacions de solidaritat i col·lectes, tot plegat mai no han funcionat tan bé, en qualsevol a nivell visible, des que els televisors i Internet ens acosten, de vegades fins als límits quantitatius i morals del tolerable, dels qui sofreixen, injustament afectats per la naturala, o els homes, de vegades pels dos conjugats com a Haití. Aqueix espectacle és ambivalent ja que ens atreu, amb una curiositat més o menys malsana, i ens molesta, perquè ens remet a la injustícia dels nostres privilegiets. En l'acte de caritat revisitat, ens hem quedat a un comportament de senyores patronesses, vivint el benestar donant l'esquena de la pobresa i donant-se bona consciència durant l'estona que ens costa fer un donatiu? En un registre diferent, el fracàs de la Conferència de Copenhaguen significa molt: la lucidesa combinada amb la generositat no troba els seus límits en la preservació dels nostres interessos egoistes? El món dels anys 10 és doncs alhora el pitjor i el millor dels mons. D'una manera o altra, és d'ara endavant un món esbatanat, en el qual es poden exercir les pitjors infàmies i lligar-se impulsos humanistes de solidaritat. Amb això, continua sent i sens dubte per més temps, una ampolla mig buida i mig plena. Llancem, si ho voleu, aquesta més aviat que aqueixa a la mar.

La Catalunya nord és capaç de reinventar-se?

Christian Lagarde — Fri, 11 Dec 2009 21:00:00 +0100

Enmig de les salves de la modernització, enmig del debat francès sobre la necessitat d'estrènyer la cintura dels poders i dels serveis públics, ha calgut que les anomenades «col·lectivitats territorials» es juguin el futur. De fet, la llei de 1982, que va instituir les regions, sols ha fet la meitat del camí, la més fàcil, i l'apilament de les instàncies ha semblat des de llavors aberrant i dispendiós. Per tant els departaments francesos són amenaçats, doncs els Pirineus Orientals, segons el nom oficial de la Catalunya del nord, està perillant. En aquest territori, però, els límits departamentals coincideixen més o manco amb el territori català històric, que continua existint com a tal. Les immenses dificultats de dilució d'aquest tros de país en una regió que no és el Llenguadoc significa que l'empelt forçat no serà real fins que passi molt de temps.

Qui acceptaria que l'esborrin del mapa ?

L'última vegada, el 2004, la dreta local unida contra el president Frêche es va aliar a la lletania bigarrada dels catalanistes, nacionalistes, independentistes. Apostem que aquest cop llurs socis seran abans de tot d'esquerra. L'aliança objectiva entre el minimalista «accent català de la República» promogut pel Consell General nord-català, i els esborradors de frontera, donarà pas a assalts de catalanitat, en defensa d'una herència amb aspectes sacralitzats i museïficats que presentaran com a mil·lenària, intemporal i abstracte. Aquí es troba una reacció legítima, universal en el seu particularisme, de temor d'una dilució forçada de les especificitats en el "gran-tot" de la globalització. Qui acceptaria de deixar-se esborrar del mapa i fer-se assimilar amb alegria, a través de la desculturació?

Una cultura tornada a recomposar

Al mateix moment que en un allau mediàtic massiu guarnit amb relliscades immundes i fora de control es qüestiona la identitat francesa, la pregunta és idèntica a la Catalunya del nord. Es vol raonar en termes culturals o polítics, és a dir en termes d'heretatge, seguint Fichte, o bé amb voluntat de viure junts, mirant cap al futur proposat per Ernest Renan? Què es posa en el primer lot? Un paquet per consumir o abandonar de seguida, o bé un edifici que sabem que és construït segons circumstàncies, significatives o fortuïtes, i que s'haurà de tornar a compondre, com sempre s'ha fet en el temps passat? Confessar que s'ha nacionalitzat la sardana a partir d'una tradició procedent d'un parell de comarques catalanes, o que el pi en les tres branques de la vila de Berga, a les comarques de Barcelona, sols és una reinterpretació que ha anat, a través de manipulacions successives, des de la Santa Trinitat fins a una estratègia político-lingüística dels països de llengua catalana, o encara que els castellers són un producte d'importació molt recent a la Catalunya del nord, tot plegat és vergonyós? Tots els grups humans reescriuen i adornen («inventen», en el sentit indicat per l'historiador britànic Hobsbawm) llur història, perquè els cal trobar-se, o tornar-se a trobar, i celebrar valors. A més a més, els llurs valors sempre són « millors » que els del veí.

Quin projecte, al marge de les metròpolis ?

Qui sabria dir el que ve fer l'himne de «L'estaca», amb simbologia vinculada a l'heroisme dels antifranquistes, en l'ambient de rugby de Perpinyà? Ser català i apreciar-se el rugby no és cap evidència. Se sap que el debat sobre els catalans de soca-rel és viciat, ja que el sentiment de pertinença no té el mateix sentit avui que el que tenia el 1900 ni el 1945. En la recomposició identitària perduren determinats elements mentre altres queden reemplaçats. El Consell General socialista de la Catalunya del nord té uns motius vàlids per revoltar-se contra la reforma que pretén crear consellers territorials en substitució dels conseller generals i dels regionals. El personal polític, aquí i a més llocs, pot tenir por enfront de les amenaces als seus interessos. I els electors ? Aquí torna a sorgir la concepció de Renan sobre la nació: més enllà de l'heretatge, quin projecte caldrà per a un territori que ja no s'encabiria en una entitat político-administrativa pròpia?

Demogràficament, sobre quines bases s'acolliran els propers habitants vinguts de fora? Els darrers anys semblava que els marges, concebuts com a passarel·les, tindrien un paper de debò en una dinàmica de frontera ("fronteer" més aviat que "border"). La promoció de les metròpolis franceses, però, podria realment acomiadar la Catalunya del nord i els seus fills, reforçant-ne la marginalitat. En aquest cas concret s'hi afegeix una frontera política que no s'esborrarà pas la setmana entrant, amb fonaments culturals com a millor dobles, com a pitjor esquizofrènics.

La identitat nacional com a recurs polític: quin interès?

Christian Lagarde — Fri, 13 Nov 2009 21:00:00 +0100

Eric Besson, Ministre de la Immigració, de la Integració, de la Identitat nacional i del Desenvolupament solidari, s’hi torna: i si parléssim un cop més de la identitat nacional? Així, casualment, a la vigília de les eleccions regionals del 2010. Una bona manera de repetir la « jugada », encertada el 2007, pel seu model polític actual, Nicolas Sarkozy. L’efecte de sorpresa, aqueix cop, no ajudarà i els tristos mètodes emprats fins ara, quotes de charters compartits, alegraran o no, en funció de les sensibilitats polítiques. Alhora, el Front Nacional moribund se llença de cap vers l’escletxa d’aquella oportunitat per tornar a treure els seus lemes de sempre. Mentrestant, l’esquerra de potes en l’aire avisa del perill escudant-se a la bandera tricolor i republicana: si gosés, diria que era de preveure.

« Amagar, trencar, tancar les diferències »

Arribat el terme de la primera meitat del mandat del President Sarkosy, estem en dret de preguntar-nos, què s’ha fet per fomentar l’estimació de tots aquells que van venir i encara venen, sempre pels mateixos motius, sens dubte agreujats per la crisi, trucar a la porta de la « maison commune » França. La política de la coacció, de la posada en quarantena i de l’expulsió, no és altra cosa, sinó càstig i exclusió. La cosa se repeteix una i altra vegada, amb reforços de vicis suplementaris, a cops de lleis que s’apilen abans que les que les precedien comencessin de ser aplicades. Tot això, en funció de la temperatura de l’opinió, la mesura constant i obsessiva de la qual, participa de la ruïna de les finances públiques.
Nins minusvàlids, joves camells, pedòfils i totes les formes de diferències i de desviacions, a l’estat francès, se tracten d’una sola manera: amagar, tancar, ignorar i trencar per tal d’evitar la inversió en estructures adaptades, treballadors qualificats capaços de socialitzar i de reinserir. A còpia d’ésser tractats amb timidesa i amb càlculs, i mai amb generositat i pel interès de la col·lectivitat nacional, els « problemes » sempre tornen... Igual que les efemèrides dels periodistes, igual que la sèrie cold cases, a la televisió.

La Marsellesa i les essències: apolit, perill

Que se demani als immigrants de dominar suficientment la llengua francesa, que se provi de barrar el pas a la deriva comunitària (si neguem utilitzar-la quan nos convé), vet aquí una proposta aparentment acceptable. Però que reverenciem la bandera o a la Marsellesa, és més discutible, perquè sempre estableixen fronteres en nom de les quals un dia o altre nos barallarem. Encara sem al mateix punt de sempre. Exigir exclusivament a l’Altre estranger que se conformi als nostres hàbits i als nostres valors – sense demanar-nos, però, de quin « nosaltres nacional » estem parlant, si aquell nosaltres no s’ha aconseguit a costa d’un formatatge anterior de l’Altre anterior. Sigui d’on sigui aquell Altre, siguin quines siguin les seues característiques pròpies, què fem amb la seua llengua i la seua cultura?... No pas que hagin de suplantar les « nostres », però quin interès mínim els hi dediquem? Una vegada més, nos fan i refan el joc de la normalitat, sense preocupar-se d’acompanyar cap a ella, si és que existeix. Cada cop més, apareix la necessitat evident del compromís social, del interès per aquell humà que els sistemes trenquen sense vergonya i la reparació del qual acaba costant tan car.
L’humà és plural, divers i multicolor. No se fabrica amb un motlle i millor així. Si la identitat nacional francesa encara se concep com un motlle imposat, formatat, si és una essència, la República haurà fallat un cop més. Perquè les essències – republicanes o nacionalistes de tots tipus – són fetes per les prestatgeries de les perfumeries, perquè l’essència tan sols és una energia fòssil. Potser que ja seria hora que nos acceptéssim plurals, híbrids, diferents i semblants a l’encop. Per salvar, com se diu, el planeta. I per què pas, també, la nació francesa?

L'universal és relatiu, el relatiu tampoc

Christian Lagarde — Fri, 01 May 2009 21:00:00 +0200

La recerca o la construcció de denominadors comuns que proposa l'universal respon al menester d'escanvi i de comunicació a l'escala de la humanitat sencera. L'afirmació de la singularitat que posa el relatiu correspon a un dels dos vessants de la identitat, la proclamació de la seua diferència per tal de no trobar-se diluït en un Gran Tot anònim i magmàtic. El geògraf Jean Gottmann, d'origen ucraïnès, parlaria d'un costat de «circulació», de l'altre d' « iconografia ». La irreprimible necessitat demarcativa de la «iconografia» es basa segons ell en un ensems heteròclit, i coherent, de símbols elevats per l'individu, i més sovint perquè tenen com a efecte d'assegurar llur cohesió, per les comunitats, al rang del sagrat. Això engendra comportaments de l'estil : «No toquis a la meua icona», si no, compte amb el conflicte, àdhuc sota forma destructora, de la guerra santa a les guerres entre Estats passant pel fanatisme esportista o les baralles entre bandes de barris. El combat, sota qualsevol pretext i qualsevol forma, és la millor prova d'existència : «Jo tusti, doncs sóc».

Rere l'universal, la dominació

La proclamació de les virtuts de l'universal amaga massa sovint la relació de domini. Quins valors es pretén fer universals si no els dels qui són en situació d'imposar-los als altres ? L'universalisme de les Llums, amb la promoció dels drets individuals en detriment dels col·lectius és, per a un Occidental, indiscutiblement globalment positiva, de cara a la preeminència de drets col·lectius, tradicionals o consuetudinaris, que amaguen aquests també reports de força, barrejant teocràcies, castes, i masclisme. Avui, a l'Àfrica, a l'Amèrica Llatina, als Proper, Mitjà i Extrem Orient, la ruptura amb un Occident imposat per la colonització torna a la superfície, com a ran de la conferència mundial sobre el racisme «Durban II» d'abril del 2009. És encara més difícil i delicat de decidir que aquestes societats són esquarterades entre l'acceptació d'un mestissatge sofert i la temptació d'una tornada una mica quimèrica a un «abans», a la vegada purificat d'aquestes influències i desplaçat respecte a l'estat actual del món.

Perquè tallar-se dels altres?

Si l'universalisme s'ha revelat, fins i tot amb les millors intencions del món, una assotada de la diversitat o de la pluralitat de la humanitat, la recerca desenfrenada del relatiu instaura en la realitat de la complexitat social un tall la radicalitat del qual és propícia a moltes derives, entre altres la de la neteja ètnica. Fins on es pot ser entre si (entre «mateixos») ? Amb quins criteris recolzar-se llavors : ètnia, religió, cultura, llengua ? Fins a quina generació s'haurien de compartir per tal de beneficiar d'un dret d'accés incontestat al grup ? Qui fixa els termes i regula els fluxos ? Hom podria desenrotllar tot l'espectre pervers, de la puresa de sang i la forma dels cranis a l'estricta observança religiosa i als seus prolongaments jurídics, en nom d'un dret dels pobles a disposar de si mateixos o quant legitima en el seu principi, però tan fàcilment propici a la perversió. La solució és entre dos : universalisme i relativisme funcionen de bracet i són legítims. Tot poder no es pot concebre sense contrapoder : el particular sense el general, i per tant els particularismes sense regulació superior, l'universal sense amples concessions a la proximitat. Aquest funcionament té un preu : aquell, material, d'esmerçaments financers no aparentment rendibles, i el d'un equilibri segons el qual la racionalitat temperaria les passions i les creences. De fet, com ho ha mostrat admirablement Tzvetan Todorov, francès d'origen búlgar, fa 20 anys ja en Nous et les Autres, el vertader esperit de les Llums - malauradament desviat de les seues orientacions originals - és una bona via, la que respecta el «bon salvatge» tot obrint-la per compartir-la amb altres sabers (amb la sola condició, ben entès, del viceversa), la que posa totes les icones en circulació.

Quan arribarà l'omniprevisió meteorològica?

Christian Lagarde — Fri, 06 Feb 2009 21:00:00 +0100

Els nostres avantpassats han temut molt de temps que el cel els caigui damunt el cap. I nosaltres els postmoderns, hem avançat força més que ells en la matèria ? En un poble de les Landes, arran de la tempesta Klaus, el vent d'un cel furiós ha fet caure un arbre gros sobre la teulada d'une casa vella, s'ha enfonsat sobre el llit de pavelló on dormia una parella, el tot traspassant el pobre terra, per anar a aterrar miraculosament sans i salvs en plena sala d'estaró. Ara que s'empaita els rars fumadors de Gauloises (l'equivalent deld Celtas Cortos espanyols), el cel doncs encara i sempre ens pot caure al cap! I tanmateix, Déu –; el Déu del Cel –; prou sap que fem molt pietosament, tres vegades al dia si més no, les nostres devocions a Santa Méteo, i de tres o quatre mitjans de comunicació diferents si us plau : anunciats amb veu de vellut i a gran reforç d'escenificació, cap depressió que no es cavi o algun anticicló que no rellisqui no ens escapi. Satèl•lits, radars, models matemàtics de gran envergadura i sabents meteoròlegs, enginyers especialitzats hi són per mor d'observar, de col•lacionar, d'interpretar els signes del cel.

Cercar el culpable de la tempesta furiosa

Els meteoròlegs reconeixen com el bon Sòcrates : «Només sé una cosa, que no sé res». Perquè de les dues tempestes en data, n'hanmancat una. Ha gosat escapar-los, en qualsevol cas en la seua intensitat fulgurant, i per tant desacreditar-los. Amb només aquests 50% de reeixida, el poder deuria, segons els seus usos, despatxar-los un per un o col•lectivament fer-los fora. Quan es té la sort d'haver llestat un omnipresident, el que ens caldria realment és l'omniprevisió (predicció ?) meteorològica : més enllà de la raó, la bola de cristall. Ja que l'home postmodern no sofreix gaire de no saber, de no ser previngut del que sobrevindrà, que no hi hagi responsable designat per tot incompliment de l'anunci proclamat, de la paraula donada, de la clàusula de fons de pàgina signada. Responsable però no pas culpable. Responsable en tot cas, i al cap i a la fi per què no culpable ? Bé en cal un (per què no l'omnipresident omnipotent ?) o dos (amb el primer ministre ?) o més (tot el govern francès i tots els funcionaris), per passar-se els nervis, resignar-se, dir-se que en un joc de papers estrany, malgrat la temptació de l'irracional, la raó hauria de vèncer a la fi. Segur que un dia tot ho sabrem, a basa de videovigilància : designar a vindicta pública el meteoròleg adormit davant les pantalles, i per què no el núvol culpable.

El temps (la meteorologia), és or

Tot això perquè en el fons, un cop més, el temps és or. Tan aviat com l'esdeveniment climàtic ocorregut, les calculadores crepiten. De l'assegurança de vida a l'indemnització per catàstrofe natural passant pel temps que cal per guarir, localitzar, reparar, reconstruir, tot té un cost elevedíssim, sobretot afegit al de la bogeria de les grandors borsàries. Ja que segons els casos, l'home postmodern adora o detesta tots aquests «re-» en broquetes : el propietari hi perd repotegant una part de la guardiola mentre l'artesà discretament se'n frega les mans. Després del passatge de la tempesta, deia un testimoni, és l'apocalipsi, com Beirut, però Beirut és història antiga. Més valdria dir Gaza, que ha desaparegut de les pantalles radar de la nostra bona premsa : d'acord, s'ha calmat, però Déu n'hi do. El temps, és, diguin el que diguin, emoció. L'actualitat, per mitjans de comunicació interposats, «Quina bona cara que fa», hauria dit el bon Léo Ferré. És com miralls deformants de les fires proveïts de moviments, per desgràcia molt controlats, de zums endavant i de zums endarrits. El temps d'antena mediàtic, com la meteorologia, es calma, s'embala i es disloca, però aquí a voluntat, a la mesura dels «subjectes» : hi ha molta desgràcia en aquesta terra, i la compassió es treballa, es destil•la –; n'hi ha per remenar i per triar –; per fer audiència i, encara i sempre, diners.

La desaparició de la classe mitjana, primer pas cap al tercer món?

Christian Lagarde — Fri, 23 Jan 2009 21:00:00 +0100

La crisi afecta fins al punt més alt les societats occidentals models : els Estats Units, que en són els fautors, per haver fet abusos més enllà dels límits morals i estrictament financers del sistema que piloten fins ara impunement. O el Regne Unit i tot, líder europeu de la liberalització a ultrança en la qual Blair ha pres el relleu de Thatcher. Espanya, exrecordista oest-europeu de creixement, on l'èmul Aznar va encebar una bomba d'efecte retardat. Les bombolles immobiliària i borsària han esclatat més fort allà on els equilibristes de la pedra i de la finança s'havien mostrat més ardits. Allà, també, on el cos social es trobava de llarga data segmentat en dos trossos disjunts, anomenats a França : la França de dalt i la França de baix, l'imaginari popular restant fidel a l'esquema segons el qual el peix gros se menja el petit. Però el model social francès, maldava per fer mentir l'adagi presentant una bella continuïtat del seu cos social, sense vertader fossat intermediari, amb una classe mitjana que disposava potser no ascensions socials fulgurants però sí promeses de saltets successius cap a dalt, al curs d'una carrera o d'una generació a l'altra. Tot és lògic en el petit joc francès, acompanyat d'una protecció social de l'Estat-providència ben superior a la dels seus veïns.

Una classe mitjana obsoleta

Quin món volem tenir ? On comencen les infraccions i segons quin ordre, establert o paral·lel ? Els tripijocs de l'estil Jérôme Kerviel, que ha estassat la Societat General, o més bé encara a la Bernard Madoff, ex-amo del Nasdaq USA, de cara a l'estalviador o fins i tot el carterista menor occidental es poden posar en paral·lel amb el camell de suburbi francès que té una BMW i el seu veí immigrant subsaharià que aposta pel seu èxit escolar ? La crisi fa somiar èxits sucosos i ràpids. El somni americà o l'europeu, fan i faran sempre tant fantasiejar els súbdits del tercer món encallats avall de l'escala pel forat obert de bat a bat dels estrats socials mitjans als seus països : cal partir, a qualsevol preu, per pujar o sobreviure. De cara a això, l'europeu mitjà s'equivocaria de plànyer-se, però de «mitjans» n'hi haurà sens dubte cada cop menys de tant que la centrifugadora de la mundialització s'embala ; Fins l'accident recent i tan brutal del sistema, el diferencial era considerable entre els ingressos del treball i els del capital. El mercat fa el treballador pobre, a còpia de deslocalitzacions i de posades en concurrència desequilibrades, els petits assalariats feliços posseïdors d'un lloc de feina treuen mal a allotjar-se i aviat a alimentar-se i les parelles mitjanes van al descompter mentre els fornidors de serveis de gran luxe es veuen sobrepassats pels nababs de la vetlla.

França migpartida

La política i la cultura a França dibuixen una nova societat de castes ja que, malgrat les negacions repetides, s'instaure tota una xarxa de caps «responsables», àdhuc en cas de fallida. Però el maxi-cap ha llestat d'assumir solament el millor i de carregar el mort a subalterns quan van mal dades. Fenomen recurrent, per paracaigudes o armaris de paret daurats interposats, els sancionats de dalt beuen menys el calze que els d'ara endavant sense feina de baix. Del costat de la cultura, com no veure en els consumidors televisius del «prime» assignats a residència per tal de fer-se o romandre estúpids ? Per tant que es declari la gratuïtat dels museus per al jovent, massa tard, el mal ja és fet quan el gust és format, quan les escales de valor factícies són ben integrades dins dels esperits. I el que és veritat a França de cops ho és enjondre, puix que els productes culturals i els fluxos econòmics són més i més homogenis. Però resten especificitats, d'un Estat a l'altre, encara que siguin veïns : quan ses disposen a celebrar amb ambigüitat el 350è aniversari del Tractat del Pirineu del 1659, vet ací la crisi per ensenyar que Catalunya és continu econòmic transfronterer i que la lògica dels Etats-Nacions conserva, en aquesta matèria i en d'altres, una bona part de la seua agudesa.

Es pot separar l'Islam hard de l'Islam soft?

Christian Lagarde — Fri, 09 Jan 2009 21:00:00 +0100

Quan ens acostem de l'Islam desapareix el molt polèmic politòleg americà Samuel Huntington, autor del molt venut «El Xoc de les civilitzacions» (1996), traduït a 39 llengües : segons ell, les confrontacions entre cultures, la de l'Occident de cara a les de la resta del món, en particular l'islàmica, passaran al davant dels conflictes ideològics del tipus guerra freda. Cap dubte : la guerra d'Irac (1993) després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, la primera com a tela de fons, la segona com a il·lustració, han contribuït al ressò planetari de la seua prova i reafirmat les seues conviccions. En testimonien les seues declaracions del 2007, a meditar : «Continuo persuadit que les identitats, les relacions i els antagonismes culturals no faram només un paper, sinó que tindran un paper major en les relacions entre Estats». Transposada al marc francès, aquesta reflexió pot aclarir el debat sobre el caràcter soluble o no de l'Islam en la República francesa ? L'història migratòria de l'hexàgon al segle XX mostra una indiscutible (i devastadora) capacitat assimiladora en un gresol la invisibilitat racial i la similitud religiosa de la qual han aportat el seu preciós concurs. El caràcter visible de les minories i la diferència religiosa questionen d'ara endavant tot altrament el «model republicà», el qual de cop sembla blocat. El segle XXI, com ho va predir Malraux, és veritablement religiós, sens dubte per al pitjor.

El món àrab, humiliat per l'Occident, es radicalitza

Les religions són fundades en texts sagrats que ofereixen diversos estrats de sentit a les interpretacions variables, i lectures al peu de la lletra perilloses ja que imprecises, sectàries i violentes. Vegeu aquella, bufona, dels Testimonis de Jehova per a la Bíblia, i aquelles més temibles dels fonamentalistes de tota mena. Cal, per exemple, tallar realment la mà del lladre o lapidar la dona adúltera, o exercir ben simbòlicament una reprobació col·lectiva respecte a ells ? Cal circumcidar o abstenir-se de menjar porc per raons d'higiene lligades al clima o bé perquè és escrit ? El que s'hi juga és cabdal, de cara a la raó de les creences, a la força d'imaginaris amplament manipulats. Però tornem a Huntington, el «xoc de les civilitzacions» del qual tanmateix no té res de nou. L'història és claferta d'aquestes relacions de força on la potència material militar s'és il·lustrada per una superioritat d'ordre més tecnològica que numèrica. El món musulmà d'Al Andalús havia vençut a la bella vora del segle VIII amb la seua cavalleria lleugera, la seua arquitectura i les seues tècniques de reg, els papers s'han capgirat, el món àrab contemporani ha sortit humiliat de les derrotes de la guerra «dels sis dies», del « Kipur » de Kuwait o d'Irac. I l'humiliació es tradueix sempre per l'espiral de la victimització, que justifica totes les reparacions extremistes de l'honor escarnit. I l'Islam es torna encara més intransigent i animat contra el materialisme occidental, en una radicalització de dos nivells : la hard, és el gihad apocalíptic, que va dels intifada patètiques a les colpidores matances de les Torres Bessones, de Londres, Madrid o Mumbai, i el soft, l'insoluble a diari, significat per les veles, barbes i altres gel·laba, i les rebotigues ambigües, halal o telefònics.

La porta estreta de l'Islam soft

Com negociar amb aquell qui, sovint guarnit amb discurs virtuós, s'és acarnissat a ensarronar-vos i a ridiculitzar-vos ? Sobretot quan, eixit d'une confrontació entre el material i l'espiritual, es posa ell mateix a jugar a la guerra santa. L'Amèrica catòlica de Bush s'hi és posada, i alhora s'hi ha rebaixada. Què pot resultar d'aquestes croades i contracroades postmodernes, tret de blocatges successius i horrors repetits ? Heus-nos aquí en un atzucac pel que fa a la solubilitat de l'Islam en les societats occidentals : tan segons el model multicultural britànic com el republicà de França. Com cohabitar i fer lloc a un Islam soft al qual no es pot denegar el dret d'existir?

Teniu un accent? I per quant de temps?

Christian Lagarde — Fri, 03 Oct 2008 21:00:00 +0200

Tan aviat heu ficat un dit del peu en terreny estranger, el veredicte us fulmina : «Teniu l'accent ! ». Aquest judici, François Mauriac, escriptor girondí, l'ha transcrit definitivament a través de Thérèse Desqueyroux d'ençà del 1927. A propòsit del seu marit, «se'n burla d'ell ; és grotesc. Poc importa què digui amb aquest accent innoble i qui fa riure pertot enjondre». De fet, quin accent ? Els qui el troben no en tenen pas doncs, però tothom en té un. Però si és estàndard, doncs legítim, no existeix pas, i per a una llengua, és parió. Hem seguit la petita Maud, que entrava al parvulari bilingüe, fa qualques setmanes a Perpinyà. La mestra parla català, ara bé així que un reemplaçant que només parla francès esdevé la que «parla català» i el mestre és aquell qui « parla ». En els mainatges, ja, la neutralitat és una certa llengua, com en bona cosa d'adults és un accent mai designat. Un Parisenc no té accent, un francès de tota la part Nord té poc accent, però el Sud té accent.

«Mundialització» francesa de l'accent parisenc

«L'accent», sempre és al sud, i Pagnol (escriptor costumista provençal) o l'humorista Titoff també participen a la persistència del tòpic tan poderós en els esperits. Prengueu els polítics Charles Pasqua o Jean-Claude Gaudin : tot seguit que obren la boca, pobrets, se'ls pren vertaderament en seriós ? Gairebé són com Bernard Desqueyroux; Aleshores que Bayrou i Juppé, és tota altra cosa oi? S'han adaptat, conformat, però amb un airot encallat. De porc i de senyor..., per tal d'evitar que aquells senyors es tornin bèsties porquines perdent de cop i volta tota llur credibilitat... Segons la ciència, els accents són marcadors d'origens geogràfics, regionals o estrangers, d'una època o d'una classe social, del « titi » (NDT lit. 'petitó') parisenc al pagesot, passant pels «barris» (els estatjans pronuncien 'quartier' «quartcher»). A França en particular, l'accent és la persistència de la llengua anterior, que sigui bretona, catalana, còrsega o àraba, amb algunes expressions socialment admeses, anomenades «saboroses» pels partidaris de la norma parisenca. Tot amb tot els rastres són més variats que el singular del tòpic, reductor per naturalesa : els Meridionals no «canten» semblantment a Tolosa, a Perpinyà, a Montpeller o a Marsella. I tanmateix, en una mena de «mundialització» francesa a l'intérieur de les fronteres igualment franceses, sense que ens n'adonem, els accents sofreixen la sort promesa incessantment als números de les plaques d'immatriculació, que passà el 2009 al « F » sec i a l'estàndard sec. Acabats els signes distintius.

Els accents, condemnats per l'Història

Per efecte lògic de la barreja incessant de les poblacions, aviat ja no hi haurà més « imbècils feliços que van néixer en algun lloc, com deia Brassens, amb l'accentet seu. Una ràpida volta de la França televisada sobre tal o tal fet de societat, del tipus «tot augmenta, mestressa» o « candidats al batxillerat que surten de la sala d'examen» en dona la prova. Gairebé tot s'assembla, sols els rurals i les persones d'un certa edat parlen de manera caracteritzada. I mentre tota França diu «biloute» ('noi, home' en dialecte picard del Nord) poant del film d'èxit monumental 'Bienvenue chez les Ch'tis' eixit el febrer del 2008 o quan la comedianta Noëlle Perna fa cargolar-se de riure les masses amb la seua massa autèntica Mado la Niçarda, a Marsella, en la telesèrie « Plus belle la vie», quants personatges parlen amb l'accent del país ? Siguem seriosos. I en veritat, entre els barris Nord que rapegen i fan les S com X i les Z com J a més no poder, i els burgesos o aspirants a ser-ho que no volen per cap preu semblar que surten del «ferry-boîte » (ferry-boat o transbordador), quants diuen « peuchère » - vull dir, pecaire (NDT « peuchère » és adaptació de l'occità 'pecaire' pecador, que empren a tot moment els provençals) – que parlen com Pagnol o Titoff ? Sigui com sigui, tranquil·litzem-nos un xic : el món sencer o gairebé, ho veiem, parla anglès, o més aviat globish, és a dir aquest anglès empobrit i utilitari. Però en realitat, quants menes d'anglès desnaturat podem sentir? I qui se'n planyiria?

Les identitats són un luxe en temps de crisi?

Christian Lagarde — Fri, 05 Sep 2008 21:00:00 +0200

Per alguns, les identitats només són un afegit a l’ànima, o fins i tot als estats d'ànim : detalls costosos font de zitzània, mentre que en temps de crisi es va a l'essencial, es pren el passeig de l'individualisme, s'entra al paradís de Joanet-campa-te-la. És el bon moment per fer negoci, sortir-se'n quan els altres s’enfonsen, i fugir com la pesta del joc col·lectiu. En això la crisi, tot ho aplana, com una piconadora, ho anivella en l’estàndard, el del menysdient social i prime-time cultural, i això fa que el fa renunciar a tot : a les 35 hores a la francesa per als que en beneficiaven, al descans dominical, a la vida de família, a la creativitat, a la intel·ligència, i per què no a ser hom mateix. Cal ser com cal, fondre’s al motllo, grisos ratolí, i sobretot no reivindicar res. Aquest raonament «de sentit comú», l’oieu ça i lla, a la dreta i àdhuc a l'esquerra, i tanmateix Déu o el diable saben que és sospitós, per no dir fals com Judes.... En aquestes condicions, com i per què anar a proclamar la nostra diferència ? En comarques on l'identitari era fins aquí un poderós motor de la vida social, política i cultural, com a Catalunya del Sud de cara a l'explosió de la bombolla immobiliària aznariana, la identitat d'ara endavant no fan tanta forrolla.

La crisi, fàbrica d'identitat

Ara, la crisi no és més que un indici de canvi de valors i per tant d'un desfasament respecte a un cert ordre de les coses per als qui es reconeixen en els designadors de caps de turc, suposats fautors de tal desordre. Recordeu Jean-Marie Le Pen en la seua bona època : com que hi havia 2 milions d'estrangers i 2 milions de desocupats a França, simplement bastava fer fora els estrangers, vinguts per menjar el pa dels francesos. És el famós replegament identitari : retrobem-nos, en posició defensiva, entorn de la mateixa soca o de les mateixes arrels. D'on el constat que al costat del sistema D, la crisi fabrica identitat, en tots els casos la reactiva. Ja no és més veritablement un luxe sinó un antídot poderós i eficaç, però tot depèn de la seua sortida ja que Le Pen té avantpassats ideològics i col·laterals no gaire presentables. La identitat, no ens en podem escapar, bé en cal tenir una. Els qui tan sols en veuen en els altres són cecs o hipòcrites !

Redefinir-se per projectar-se més bé en el futur

Els qui creuen en l'únic afegit d’ànima i aquells qui manipulen, encara que tinguin succés, s'equivoquen i ens enganyen. Els primers, perquè ignoren o fingeixen d’ignorar que la identitat no és una pel·lícula superficial, ans és al cor de l'humà. Demaneu doncs al dalai lama, als evangelistes i als islamistes de tot mena : la crisi reforça les creences. Els segons, perquè creuen o fan creure que la identitat és monobloc, un paquet indivisible i invariable, mentre que és compost, renovable, en perpètua readaptació. La identitat s'assembla a la concepció de la nació del pensador francès Renan : un passat, un present i un futur, un patrimoni i un projecte que aglomera, que federa, en resum una esperança. La temptació, en un present de crisi, és el retorn enrere, en nom del «era més ben abans». Redefiniu més aviat un quadre en el qual certs elements d'aquest passat sobreestimat i idealitzat es podran conjugar amb els imperatius de l'actualitat i la prospectiva. Perquè no es pot fer com si vinguéssem de no res, i que, ens diuen psicòlegs i psicosociòlegs, l'individu i el grup, per reconèixer-se ells mateixos, tenen la necessitat fonamental de percebre's en una continuïtat. A aquest títol, la crisi només és doncs un moment de recomposició identitària, sobre fons quasi ininterromput de samarretes esportives, himnes, banderes i penjolls.

Ha mort el colonialisme interior, criticat el 1968?

Christian Lagarde — Fri, 08 Aug 2008 21:00:00 +0200

La denúncia dels colonialismes europeus a Àfrica, políticament correcta, eclipsa la del colonialisme de proximitat, el «colonialisme interior», el pare del qual, Robert Lafont, nascut a Nimes el 1923, alhora universitari, lingüista, poeta, prosista, assagista i pensador polític montpellerenc, signa una obra colossal. Militant anticolonialista en els anys 50 i 60, quan la França oficial sofria amb terror la descolonització, i sobretot figura capdavantera de l'occitanisme a través de l'Institut d'Estudis Occitans i del Comitè Occità d'Estudi i d'Acció, li devem la transposició d'anàlisi, en el matís - qüestió de graus -, d'un camp a l'altre. S'hauria aplicat «fora dels murs» una recepta ben provada dins del quadre de França. La crítica de Lafont visa, aquí i allà, sobre el mètode - conquesta dels territoris, de les riqueses naturals i dels esperits - i les seues conseqüències : espoliació, subdesenvolupament i alienació cultural. Culpable designat d'aquests desajusts, l'Estat omnipotent. Dos remeis hi ha : donar fi al centralisme jacobí en benefici de l’Europa de les regions, idea que descriu en «La Revolució regionalista», paregut el 1967, i instaurar una autogestió dels territoris manifestada en « Sobre França», el 1968, després « Descolonitzar França» i « Les regions de cara a Europa», el 1971. Lafont flirteja amb el P.S.U. de Michel Rocard. En aquesta època també, el Bretó Morvan Lebesque signa un report entusiasta i ple d'agudesa, «Sobre França», a les columnes del Nouvel Observateur del 6 de març del 1968. La cosa és ben llançada.

Descolonitzar, és autoadministrar-se, és a dir descentralitzar...

En una època en què la Delegació de l’Endegament del Territori i de l'Acció Regional (la DATAR, creada el 1963) pilota des de París el conjunt de les operacions del desenvolupament a l’Estat, la idea és doncs que, per valoritzar un territori donat, res no val una iniciativa local sota control i que reculli l'assentiment de les poblacions directament concernides. La reforma regional, ben tímida sota el gaullisme i després sota Giscard, pren volada sota Mitterrand. Lafont té entrades al PS... serà l'obra de Gaston Defferre, el 1982-1983. El paisatge imperfecte de les assemblees i executius regionals que coneixem deu doncs sens dubte molt a l'agitador d'idees d’en Robert Lafont. Ara bé val a dir que l'esperit autogestionari de l’inici s’ha trobat ben pervertit : com el «sistema» i els seus elegits no haurien sabut pas ocupar els nous « espais » i secretar noves burocràcies ?... I el « colonialisme », em direu, què hi fa aquí ?

La França de l2008 delega encara poc a les seues regions

L'Estat i les Regions franceses encarnen poder i contrapoders, la millor penyora democràtica, en principi, que hi pugui haver. Innegablement, amb els anys, els poders regionals han pres amplitud, massa sovint en duplicat amb els departaments. Però què veiem dibuixar-se al cap i a la fi? Un Estat que, d'una part, es descarta dels sectors dispendiosos per jugar els virtuosos a Brussel·les ; d'altra banda, encara estira els fils dels grans projectes que les regions subdotades traurien força mal a portar per si mateixes. Un sol exemple, que val per a tots els altres : el TGV va avui de Londres, Brussel·les, Amsterdam o Colonya fins a Nimes ; aviat, de Perpinyà a Càdis. I Nimes a Perpinyà, per a un vertader desenvolupament ? El 2020, potser!... La culpa qui la té ? Segurament no pas els executius de Catalunya i del Llenguadoc-Rosselló. Barcelona ha obtingut l'avantatge en territori espanyol ; Georges Frêche, president del Llenguadoc-Rosselló, prou pot fer les seues fanfarronades d'opereta, París no cedeix i no cedirà. El «colonialisme interior» no ha mort del tot doncs.

Vers un ministeri de la conformitat nacional ?

Christian Lagarde — Sat, 21 Apr 2007 00:00:00 +0200

Dijous 8 de març del 2007 : el candidat Nicolas Sarkozy, al més alt en els sondatges, anuncia un futur "Ministeri de la Immigració i de la Identitat nacional"... Aquest projecte exhibeix els trastorns de la societat francesa sobre la qüestió de la diferència i del tractament de les minories. La resta de la classe política, guardiana de les virtuts de la República, se n'ofusca i l'opinió és desconcertada. El candidat UMP pren els seus competidors a contrapeu, aixecant la llebre, per tal de foraviar més bé el debat.
El sol punt del territori nacional on aquestes qüestions han trobat algun element de resposta més aviat satisfactòria, és el de Nova Caledònia. Bé ha calgut passar per la matança d'Ouvéa i els assassinats polítics. Que hom se'n recorda encara ara que el Congrés acaba de ratificar el gel del col·legi electoral neocaledoni, per mor d’evitar als natius que se'ls vegi de nou democràticament desposseïts i ensarronats ? Perquè això es mogui, cal que hi hagi sang.

Autòpsia del sistema d'integració

La República Francesa es pretèn una i indivisible alhora, i rica de les seues diversitats. Ara bé, quina lloc fa a aquestes ? En el famós "França, l'estimes o la deixes", què diuen del que fan perquè l'estimis ? Tot sovint, el sistema obliga, per força de les coses, a engabiar els públics apuntat en "urbanitzacions" degradades, enclavades i desesperants, amb delicte de cara inclosa. L'avaria francesa sembla eixida de l'absència de presa en compte de la identitat dels individus, per tal de conduir-los a teixir ponts entre orígens que duen a la pell (i que se'ls retorna a la cara), i la societat que els "acull". Però ben mirat, com inserir-los dignament, a tractament igual, en benefici de la col·lectivitat nacional ?

Res no funciona : ni la discriminació positiva ni el model republicà clàssic

En silenci, l'esperit republicà és la "melting pot" americà, que ha funcionat fins que els Negres, víctimes de segregació i de violències intolerables, contestant-ne no tant la legitimitat com el foraviament. N'ha resultat un comunitarisme basat en segregacions espacials i quotes de la discriminació positiva. Els republicans virtuosos, a vegades reialment embolicats amb la bandera tricolor, es reclamen del primer model. A Nicolas Sarkozy prou el tempta el segon... Però cap dels dos no funciona realment. El primer fingeix no veure la discriminació, el segon no en salva més que una minsa elit de minoritaris. Aquest debat blocat provoca el malestar i les contradiccions en els quals banya a col·lectivitat francesa i els seus responsables. És blocat per tal com es tanca en un cul-de-sac no confessat : per "esdevenir francès" plenament, s’exigeix que hom es despulli de la identitat (llengua, cultura i per què no religió) lligada als seus orígens. O ets estranger (i ho romans), o renuncies a tu i et coles en el motllo únic de la ciutadania. És l'esperit primer de la República : el ciutadà indiferenciat, universal, però que parla francès, pensant a la francesa. L'excel·lència, el far de la civilització, és (evidentment) aquest. Sols accepta la diferència quan consents a perdre-la per fer-te nosaltres, a fer-te "invisible". Però la invisibilitat té les seues escòries : la pell, l'accent, la figura.

Oficialment, no hi ha pas comunitats a l'estat francès

El comunitarisme, si pren acte de les diferències, les marca de manera indeleble. Ara bé, les "comunitats", inexistents en el marc legal republicà, fan part del lèxic mediàtic i polític. Contradicció evident, visible de Perpinyà, on es parla encara de "comunitats gitana i magribina", a París, on se cita regularment les "comunitats" asiàtica, jueva o musulmana... És possible de crear, finament, una tercera via, estreta i indispensable, per la consideració de les diferències d'origen, que permeti d’ésser l'altre i el mateix a l’encop? Si França s'ha construït sobre l’"anorreament" (com deia l'abat Grégoire per als « patois » el 1794) de les seues diferències, ho ha reeixit prou bé, igual com a integrar la immigració blanca (Polonesos, Espanyols, hongaresos...), catòlica, europea i invisible, doncs gairebé guanyada d'entrada. D’ençà d’un segle i mig, li costa de passar a la trituradora diferències bastant més considerables. Al segle XXI, el model francès exigeix una evolució, poc o gens evocada en la presidencial de 2007. L'obertura a la diferència en seria la quinta essència. Però aquesta via, oberta enjondre a Europa, no sembla que s'apunti : en voler crear un ministeri específic per tractar un problema, el candidat Sarkozy fa guetos i condemna l'hexàgon a enfangar-se.