http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/christian-lagarde/bloc/le-colonialisme-interieur-si-critique-en-1968-est-il-mort-256 http://blogs.la-clau.net/christian-lagarde/bloc/le-colonialisme-interieur-si-critique-en-1968-est-il-mort-256 Fri, 08 Aug 2008 21:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/christian-lagarde/bloc/le-colonialisme-interieur-si-critique-en-1968-est-il-mort-256
Descolonitzar, és autoadministrar-se, és a dir descentralitzar...

En una època en què la Delegació de l’Endegament del Territori i de l'Acció Regional (la DATAR, creada el 1963) pilota des de París el conjunt de les operacions del desenvolupament a l’Estat, la idea és doncs que, per valoritzar un territori donat, res no val una iniciativa local sota control i que reculli l'assentiment de les poblacions directament concernides. La reforma regional, ben tímida sota el gaullisme i després sota Giscard, pren volada sota Mitterrand. Lafont té entrades al PS... serà l'obra de Gaston Defferre, el 1982-1983. El paisatge imperfecte de les assemblees i executius regionals que coneixem deu doncs sens dubte molt a l'agitador d'idees d’en Robert Lafont. Ara bé val a dir que l'esperit autogestionari de l’inici s’ha trobat ben pervertit : com el «sistema» i els seus elegits no haurien sabut pas ocupar els nous « espais » i secretar noves burocràcies ?... I el « colonialisme », em direu, què hi fa aquí ?

La França de l2008 delega encara poc a les seues regions

L'Estat i les Regions franceses encarnen poder i contrapoders, la millor penyora democràtica, en principi, que hi pugui haver. Innegablement, amb els anys, els poders regionals han pres amplitud, massa sovint en duplicat amb els departaments. Però què veiem dibuixar-se al cap i a la fi? Un Estat que, d'una part, es descarta dels sectors dispendiosos per jugar els virtuosos a Brussel·les ; d'altra banda, encara estira els fils dels grans projectes que les regions subdotades traurien força mal a portar per si mateixes. Un sol exemple, que val per a tots els altres : el TGV va avui de Londres, Brussel·les, Amsterdam o Colonya fins a Nimes ; aviat, de Perpinyà a Càdis. I Nimes a Perpinyà, per a un vertader desenvolupament ? El 2020, potser!... La culpa qui la té ? Segurament no pas els executius de Catalunya i del Llenguadoc-Rosselló. Barcelona ha obtingut l'avantatge en territori espanyol ; Georges Frêche, president del Llenguadoc-Rosselló, prou pot fer les seues fanfarronades d'opereta, París no cedeix i no cedirà. El «colonialisme interior» no ha mort del tot doncs.]]> http://blogs.la-clau.net/christian-lagarde/bloc/vers-un-ministere-de-la-conformite-nationale-160 http://blogs.la-clau.net/christian-lagarde/bloc/vers-un-ministere-de-la-conformite-nationale-160 Sat, 21 Apr 2007 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/christian-lagarde/bloc/vers-un-ministere-de-la-conformite-nationale-160 El sol punt del territori nacional on aquestes qüestions han trobat algun element de resposta més aviat satisfactòria, és el de Nova Caledònia. Bé ha calgut passar per la matança d'Ouvéa i els assassinats polítics. Que hom se'n recorda encara ara que el Congrés acaba de ratificar el gel del col·legi electoral neocaledoni, per mor d’evitar als natius que se'ls vegi de nou democràticament desposseïts i ensarronats ? Perquè això es mogui, cal que hi hagi sang.

Autòpsia del sistema d'integració

La República Francesa es pretèn una i indivisible alhora, i rica de les seues diversitats. Ara bé, quina lloc fa a aquestes ? En el famós "França, l'estimes o la deixes", què diuen del que fan perquè l'estimis ? Tot sovint, el sistema obliga, per força de les coses, a engabiar els públics apuntat en "urbanitzacions" degradades, enclavades i desesperants, amb delicte de cara inclosa. L'avaria francesa sembla eixida de l'absència de presa en compte de la identitat dels individus, per tal de conduir-los a teixir ponts entre orígens que duen a la pell (i que se'ls retorna a la cara), i la societat que els "acull". Però ben mirat, com inserir-los dignament, a tractament igual, en benefici de la col·lectivitat nacional ?

Res no funciona : ni la discriminació positiva ni el model republicà clàssic

En silenci, l'esperit republicà és la "melting pot" americà, que ha funcionat fins que els Negres, víctimes de segregació i de violències intolerables, contestant-ne no tant la legitimitat com el foraviament. N'ha resultat un comunitarisme basat en segregacions espacials i quotes de la discriminació positiva. Els republicans virtuosos, a vegades reialment embolicats amb la bandera tricolor, es reclamen del primer model. A Nicolas Sarkozy prou el tempta el segon... Però cap dels dos no funciona realment. El primer fingeix no veure la discriminació, el segon no en salva més que una minsa elit de minoritaris. Aquest debat blocat provoca el malestar i les contradiccions en els quals banya a col·lectivitat francesa i els seus responsables. És blocat per tal com es tanca en un cul-de-sac no confessat : per "esdevenir francès" plenament, s’exigeix que hom es despulli de la identitat (llengua, cultura i per què no religió) lligada als seus orígens. O ets estranger (i ho romans), o renuncies a tu i et coles en el motllo únic de la ciutadania. És l'esperit primer de la República : el ciutadà indiferenciat, universal, però que parla francès, pensant a la francesa. L'excel·lència, el far de la civilització, és (evidentment) aquest. Sols accepta la diferència quan consents a perdre-la per fer-te nosaltres, a fer-te "invisible". Però la invisibilitat té les seues escòries : la pell, l'accent, la figura.

Oficialment, no hi ha pas comunitats a l'estat francès

El comunitarisme, si pren acte de les diferències, les marca de manera indeleble. Ara bé, les "comunitats", inexistents en el marc legal republicà, fan part del lèxic mediàtic i polític. Contradicció evident, visible de Perpinyà, on es parla encara de "comunitats gitana i magribina", a París, on se cita regularment les "comunitats" asiàtica, jueva o musulmana... És possible de crear, finament, una tercera via, estreta i indispensable, per la consideració de les diferències d'origen, que permeti d’ésser l'altre i el mateix a l’encop? Si França s'ha construït sobre l’"anorreament" (com deia l'abat Grégoire per als « patois » el 1794) de les seues diferències, ho ha reeixit prou bé, igual com a integrar la immigració blanca (Polonesos, Espanyols, hongaresos...), catòlica, europea i invisible, doncs gairebé guanyada d'entrada. D’ençà d’un segle i mig, li costa de passar a la trituradora diferències bastant més considerables. Al segle XXI, el model francès exigeix una evolució, poc o gens evocada en la presidencial de 2007. L'obertura a la diferència en seria la quinta essència. Però aquesta via, oberta enjondre a Europa, no sembla que s'apunti : en voler crear un ministeri específic per tractar un problema, el candidat Sarkozy fa guetos i condemna l'hexàgon a enfangar-se.]]>