http://blogs.la-clau.net// Thu, 01 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blogs.la-clau.net/anna-castellet/bloc/le-soleil-ce-medicament-qui-devient-poison-163 http://blogs.la-clau.net/anna-castellet/bloc/le-soleil-ce-medicament-qui-devient-poison-163 Sat, 14 Jul 2007 00:00:00 +0200 http://blogs.la-clau.net/anna-castellet/bloc/le-soleil-ce-medicament-qui-devient-poison-163
Sea, stress and sun

Les vacances de bo, fantasiades, genials, arreu poden fer-se malson : qüestió de punt de vista. Les carreteres hexagonals obstruïdes en una lògica molt meteorològica no serien més que un passatge obligatori, el preu a pagar per tenir accés a la tranquil·litat, si l'arribada no reservés sorpreses. Car la nerviositat i l'agressivitat no s'abandonen pas al peatge, i les botzinades intempestives manifesten les ganes d’estar a la platja, de pressa. Els comportaments de la resta de l'any no desapareixen en període de descans, el "para-xocs contra para-xocs" és la transposició dels estils de vida del Nord, al Sud, amb els mateixos automobilistes, incapaços de separar-se d'un quotidià estressant. Sí, però mit aquí, les vacances "són sagrades", sobretot en país laic, i ai del qui voldria pertorbar-les. La canícula o el temporal inacceptables, justament és sorprenent que una llei no s’hagi votat contra les intempèries o els veïns de bungalou sorollosos.

Els plaers de la platja, què són exactament ?

Prenguem el temps d'instal·lar la nostra tovallola en una d'aquestes platges i observem una mica què passa. Si hom s'esperés a trobar un canvi de país en aquestes costes situades a 500 o 1000 quilòmetres de casa, és hora de fer mitja volta : els comportaments urbans, massa coneguts, són en còpia conforme... la sorra i els ventres en l'aire a més! Qui mai no ha estat confrontat a l'actitud que destarotadora d'aquest individu que ve a posar el pareo a qulaques centímetres del vostre, quan són les 9 h del matí i la platja és buida ? Qui mai no ha rebut un baló al clatell o la sorra als ulls, projectada per una xancleta molt atreta per la vostra tovallola ? I no parli dels nins que corren i xisclen al voltant vostre, del cara a cara amb les parts íntimes de totals desconeguts o encara d'aquestes persones que, com pel carrer, vénen a furtar-vos cigarrets. Aquests comportaments us espanten ? Plegueu el biquini i fugiu.

Bronzar a qualsevol preu!

El color de la pell és un marcador social i l'impacte del sol sobre els Occidentals blancs no té comparació amb el color naturalment moreno, és a dir bronzada també a l'hivern, dels Orientals. El prestigi no és el mateix quan alguns somien d’esdevenir bronzats i altres somien de fer-se blancs. Llavors, el Blanc anuncia un color colrat al retorn, no importa el perill! La cobla de la pell lletosa que muda a l'escarlata és coneguda, però perfectament represa cada estiu, com una vella cançó que cal cantussejar... o més aviat a cuitar-se a escampar una crema alleujadora. La cerca irreprimible de colors, massivament apareguda després dels anys 1960, és una punt de referència major del nostre temps. Si bé al preu d'una l'exposició extrema, de les que provoquen en el millor dels casos insolacions, en el pitjor cremades cancerígenes... Ens en fotem, és ara que sem bonics, a risc de morir més ràpid tot restant incultes.]]>