Logo
rellotge
nuvols_parcials14º
Tolosa
nuvols_parcials21º
Perpinyà
sol19º
Barcelona
sol16º
Girona

Dimecres, 8 de febrer de 2012. 05:29h

Blocs > Sengué Wangpo


Divendres, 5.9.2008. 21:00h

No hi haurà mai més revolució social

La impossibilitat d'una «revolució» revelada el 1968 s'ha confirmat el 2008. El nou programari revolucionari sedueix poc malgrat un paisatge social propici a l'aixecament. La culpa al temps, a la moda i a la desocupació laboral.
No hi haurà mai més revolució social L'Havana, 2008

Pel seu tractament intel·lectual i mediàtic, confinat o massificat per dues o tres retrospectives en prime time televisual, 1968 se n’ha anat veritablement en el passat enguany. Per als adolescents, els eslògans de llavors, del gènere «Sem el poder»!, « A baix la societat de consum! » o « Els qui fan les revolucions a mitges es caven una tomba»! freguen la ficció. Els poetes patidors han desaparegut gairebé tots, els artesans d'un nou món que llançaven als morros dels CRS les llambordes de la desesperació han deixat l'escena, sols resten alguns resistents que encara gosen defensar una altra visió de la societat francesa.
Ampliar




Divendres, 8.8.2008. 21:00h

L’humanitari de les ONG és altra cosa que un colonialisme?

L'humanitari és colonialista pels efectes mediàtics que produeix, i els beneficis que en treuen els països suposats benefactors. S'ha tornat la cara moral de la globalització econòmica.

Durant segles, les potències europees han deportat milions d'africans per tal de reduir-los a l’esclavitud al continent americà. L'època colonial ha deixat els països concernits en un estat lamentable des del punt de vista de la salut, de la demografia, de l'economia, de l'educació i de les infraestructures. En acabat aquest període fosc de la història de la humanitat l’ha seguit una altra forma de colonialisme : l'explotació dels recursos dels països més desproveïts per les antigues potències colonials, a les quals s'han afegit progressivament la Xina, els Estats Units i el Canadà.
Ampliar




Divendres, 2.5.2008. 23:00h

LIDL, ED, ALDI, el cinisme comercial

El hard discount no s'estalvia ningú i és arreu. Com un signe dels temps o de la bogeria de la gent està poblant les ciutats i des d'ara també el camp, com a Catalunya nord, on els 423.000 habitants disposen de 18 supermercats LIDL!
LIDL, ED, ALDI, el cinisme comercial Construcció d'un supermercat LIDL a Portvendres, Rosselló, maig del 2008

El cistell de compres de la mestressa de casa francesa costa entre el 10 i el 30% més que a Espanya o Alemanya. La inflació creix a vista de nas i el preu del sacrosant petroli no deixa de pujar. El poder adquisitiu és dels més baixos. La crisi en la crisi ens envolta, amb una cantarella evident, però el mal s'ha fet violent i els remeis són de mal trobar. Com sempre en situacions semblants hi ha els qui pateixen i els qui treuen profit del sofriment dels altres.
Ampliar




Dissabte, 15.12.2007. 00:00h

Lama Sonam: "La felicitat està en la via espiritual"

El setembre del 2007, a Barcelona, el Dalai Lama respon rient a un periodista : "God is not my business!". N’hem volgut saber més. A Montpeller, al Centre Budista tibetà, hem trobat Lama Sonam Tshering.
Lama Sonam: "La felicitat està en la via espiritual" Lama Sonam Tshering

La Clau : Mentre que a Europa consum i materialisme són valors poderosos, què explica l'entusiasme i l'èxit del budisme ? Lama Seunam : "El materialisme és present al món sencer. Comprendre què és el materialisme i comprendre la via espiritual són dues coses completament diferents. El Buda Dharma, és per a nosaltres una ajuda per tal de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Hom cerca la felicitat, que no es troba en el materialisme ans es troba en el fonament de l'esperit.
Ampliar




Dijous, 8.11.2007. 00:00h

La meua mainada va a l'escola pública...

L'escola pública és un lloc públic per a tots els públics, és una qüestió de principi i d'educació. Però el sistema descarrila així que practica tots els tipus d'ensenyaments. La igualtat
La meua mainada va a l'escola pública... La meua mainada va a l'escola pública...

Les nits de lluna plena, el son és de mal trobar. Però quan aquest fenomen es produeix la vetlla del retorn a escola, és una nit en blanc segura. En nom de la reentrada dels meus nins, són les meues pròpies angoixes que ressorgeixen en una cohort de records. La cara del meu mestre, la nova sala de curs, el pati de l'escola on regnava aquest xivarri típic sinònim de recreacions a l'ombra de la tanca de lledoners. Finalment, no era gens malament la meua escola ! Quin greu que hagi envellit tan malament.
Ampliar






Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que els realitza, i en cap cas seran responsabilitat de La Clau.
© la-clau.net, 2006-2012
crèdits | avís legal | PUBLICITAT | CONTACTE