21º14º
19º16º
Jules Ferry, 1832-1893
Colonitzar pobles, apoderar-se dels seus recursos, ocupar els seus territoris és certament reprensible. I alguns apel·len al penediment, molt a la moda al començament del segle XXI. Però des que els homes saben navegar, han mostrat la seua propensió a anar a veure enjondre i molt lluny, sigui per esperit d'aventura, o bé per comerciar-hi, o bé per instal·lar-s'hi. Tanmateix només al segle XIX aquestes diverses formes de colonització han atès llur plena espellida amb la formació dels grans imperis colonials. A França, l'artesà principal en va ser Jules Ferry, nat el 1832 i mort el 1893, que obtingué així el motiu de "Ferry-Tonkin".
Jules Ferry : «Civilitzar les races inferiors».
L'apòstol de l'obra escolar que estava per tornar-se moderna no escapava, en el seu temps ja, a la crítica. El personatge anunciava motivacions d'una gran generositat social que no eren per això menys determinades per la ideologia de la unitat i de la identitat nacionals, per l'exigència econòmica de respondre a la demanda d'obra educada. Es troben aquestes mateixes motivacions en el seu zel expansionista colonial. Ideològic, amb la missió que es dóna de "civilitzar" els pobles colonitzats, segons una opinió àmpliament compartida en aquesta època, sobretot per Victor Hugo. Econòmic, per tal de trobar sortides per a la producció de massa de la indústria francesa en plena florida i sobretot per tal d'assegurar-se el control de les matèries primeres. Estratègic i militar també, per garantir una forta presència de França al món. L'humanisme no hi figura pas més quan es miren les declaracions de Ferry, el 30 de juliol de l1885 a la cambra de diputats, impregnades de racisme subjacent en aquesta època : "Les races superiors tenen el deure de civilitzar les races inferiors." El pare de la instrucció obligatòria va atreure una resposta mordaç de Georges Clemenceau : "Heus aquí, en paraules seues, la tesi del Sr. Ferry i es veuria el govern francès exercint el seu dret sobre les races inferiors anant a guerrejar contra elles i convertint-les per força als beneficis de la civilització... ".
Què amaga el fals debat sobre la colonització ?
A la França de Jean-Pierre Raffarin, el setembre de 2003, una report fet per a l'Estat manllevava a la semàntica colonial la més desenfrenada : «França havia demanat als seus fills més intrèpids que fessen la seua resplendor més enllà dels mars : amb coratge, amb entusiasme, amb tenacitat, ho han fet. A les terres els han donat en valor, les malalties les han combatudes, s’ha promogut una vertadera política de desenvolupament». El 2005, diputats que volien subratllar el "paper positiu de la presència francesa a ultramar" han reprès les postures ideològiques de Jules Ferry. Al contrari, diversos treballs d'historiadors aquests darrers anys handocumentat una tesi anticolonialista : ben abans de les Guerres mundials, la conquesta de l'imperi francès hauria estat el laboratori dels crims racistes del segle XX. Pel que fa al domini que ha seguit, hauria menat a una explotació desvergonyida el deute econòmic i moral de la qual encara avui el viuen en la carn els excolonitzats. D'on l'emergència d'un desig de penediment. Aquestes actituds contradictòries ens tempten de enviar-los a passeig, ja que no serveix a res de magnificar o de lamentar moments triats de la Història. Posar en fora de joc els historiadors és una manera de desviar la historicitat en el seu profit. Cal demanar a les Reines d'Anglaterra que es penedeixin d'haver cremat Joana d'Arc ? En canvi, hom es pot demanar què amaga aquest fals debat. |De ben segur, el manteniment de pobles excolonitzats en formes de subjecció sobretot econòmica. La colonització continua sota altres formes. Ja que si els beneficis haguessen estat els que es descriuen, per què vindrien avui a morir a les fronteres europees?
Que diable allait faire la France dans cette galère ? Expression très appropriée... La colonisation du Maghreb a permis de mettre fin aux razzias incessantes des corsaires barbaresques dans toute la Méditerranée qui durèrent du VIII au XIXe siècle. Razzias dont le butin principal était tout simplement les habitants chrétiens. Plusieurs millions de ces pauvres hères furent capturés, vendus et souvent traités de manière effroyable (pire que les Africains victimes de la traite transatl...
ici je parle des resultats, pas forcement des intentions. Mais meme a ce niveau, il y avait beaucoup de romantisme dans le processus colonial.
Monsieur SuperDupont,si vous dites vrai, alors qu'allait donc faire la France dans cette galère ?
il est loin d'etre evident que la France ait exploite ses colonies.D'enormes depenses d'infrastructures et d'administration ont ete faites, les produits de base ont ete payes 20% plus cher que les prix internationaux par la metropole,qui en retour a considere les colonies comme un marche captif permettant de pereniser des canards boiteux. Les capitalistes francais dans l'ensemble ne se sont pas interesses aux colonies, qui sont restee a la charge de l'Etat et ont constitue un fardeau economique ...
Imprimir
Enviar a un amic/ga
10929 lectures
4 comentaris
