Si no llegim, no som res.

El llibre és un símbol d’expressió i de llibertat històrica. Durant segles, només van poder llegir uns pocs i els cinismes que té la història ens demostra que hi ha coses que no han canviat gaire, com és el cas de la lectura. Ara que el dia internacional del llibre’08 ha caducat, em pregunto si encara existeixen lectors i lectores o si estan en vies d’extinció. Qui llegeix? Doncs senzillament dono per fet que aquells que saben llegir i tenen temps per fer-ho.

Llegir és un art que requereix temps, com l’art de cuinar a foc lent. Llegir és comunicar-se, reflexionar, cercar respostes, dubtar, fer-se més preguntes, aprendre, investigar, obrir portes, escapar... Tinc la teoria de que quan més llegim més ganes tenim de llegir... tot i que és evident que un lector o una lectora no s’acaba un llibre per poder continuar llegint d’altres. Els genocidis culturals són tan presents ara com en el passat. Què va fer Napoleó quan va arribar al Monestir de Montserrat? Doncs va cremar milers i milers de llibres, cremant d’aquesta manera la identitat cultural que dóna llibertat als pobles. Avui, la tele-porqueria fa part d’aquest servei.
A la meva tauleta de nit tinc una pila de llibres que fan cua esperant el seu torn per ser llegits. En tinc dos començats: “Where the Streets Falls” de la Susan Sontag, i “Les rambles de Saigon” d’en Bezsonoff. Anit mateix vaig acabar de rellegir: “Pedra de tartera” de la Maria Barbal.

El més important és que la gent llegeixi, si... però, quina mena de llibres? Els llibres que les editorials ens imposen, aquells que ens regalen per St. Jordi, els llibres premiats en concursos... Sense menysprear els llibres que de tant en tant el boca-orella imposa. Llegim realment el què volem? En altres paraules, som nosaltres qui escollim els llibres o són els llibres qui ens trien a nosaltres?

Etiquettes: llibres, lectura

Imprimer   Envoyer à un(e) ami(e)   350 lectures   Aucun commentaire