Logo
rellotge
Mercredi 20 août 2008. 13:47h
C2_728x90.gif
nuvols_parcials24º
Girona
nuvols24º
Barcelona
nuvols23º
Perpignan
nuvols_parcials21º
Toulouse

Actu & Société en Catalogne Nord & Sud
Blogs > Ingrid Obiol > L'estiu 2008 i la solmania


Lundi 4.8.2008. 15:19h

L'estiu 2008 i la solmania

La dictadura solar no minva d'un pèl malgrat les campanyes sanitàries sobre el càncer de la pell... Sem doncs masoquistes?

Aquest estiu poc importa que no vagis a cap festival estiuenc, ni tampoc que hagis passat olímpicament de les rebaixes made in Xina perquè la teva tarja ha decidit censurar la teva capacitat de compra disfressada d’un capitalisme frenat en hores cada cop més baixes... Estimats i estimades, ara mateix només importa obeir la llei solmania: bronzeja’t!
Encara estàs a temps per a que el teu cos es defensi de l’agressió que provoquen els raigs de sol, d’aquesta manera la teva melanina farà que la teva pell adquireixi la tonalitat xocolata amb llet tan desitjada com envejada i obligatòria.
Hi va haver un estiu que me’l vaig passar estudiant sense poder trepitjar la platja. Sacrilegi!!! Al setembre, quan el món va tornar a la realitat va recriminar-me el meu miserable to pàl•lid de classe treballadora de finals dels segle XIX.
Com portar texans, anar en bicicleta o menjar pa negre i beure aigua municipal d’una font pública, cosetes que anys enrere només pertanyien als pobres, es reafirmen com a costums que pertanyen a tots els estaments: rics, mitjans i desgraciats. Tothom es bronzeja, ja pot ser espatarrat a la tovallola, des d’un iot o des d’una pastera o cayuco.
Tots prenem el sol des que la Coco Chanel va posar de moda el bronzejat. D’això fa gairebé noranta anys i la llei solmania encara es vigent degut a que la tendència ha assolit l’estatus de costum establert. Hollywood va influir amb les pel•lícules en color de la sirena sincronitzada de l’Esther Williams; entre d’altres, on les actrius enlluernaven les pantalles mostrant un to de pell més morè que mai. El grup musical “The Beach Boys” i l’estil de vida surfer “bronzeja’t fins i tot per Nadal” també van posar el seu granet de sorra de platja californiana. Als anys seixanta i setanta, entre revolucions i contrarevolucions, l’obligació de prendre el sol va arribar fins a extrems insospitats. Aleshores els olis per als culets de nadons i les begudes de cola éren el millor secret de domini públic per bronzejar-se sense perdre ni un segon. Malauradament, van arribar els conservadors anys vuitanta i amb ells vam conèixer els efectes de les radiacions ultravioletes. Tot un abans i un després en els instituts de bellesa i laboratoris de productes, cremes, olis... El canvi? Es comença a prioritzar la protecció solar.
La solmania és un tradicional “O Sole Mio” cultural malgrat que dermatòlegs de tot arreu i la mismíssima Organització Mundial de la Salut, més coneguda com a OMS, no se cansin de declarar que el càncer de pell és el més freqüent entre els humans... Més que el càncer de pulmó ?
Malgrat tota la informació que hi ha, moltíssima gent encara no és del tot conscient dels perills de prendre el sol sense protecció... I menys en temps de turisme d'alta temporada: sol i platja. Les modes canvien amb els anys, però crec que alguns hàbits estètics ja formen part del nostre codi genètic.



Commentaires


Aucun commentaire sur cette article

loading


Commentaires

Votre commentaire, envoyé avec succès, sera validé très bientôt.
loading

Les commentaires liés aux informations publiées par La Clau engagent exclusivement la responsabilité de leurs auteurs et ne sauraient en aucun cas engager la responsabilité de La Clau.
© la-clau.net, 2006-2008
Crédits | Mentions légales | PUBLICITÉ | CONTACTEZ-NOUS